Josep Maria Argimon: "El covid es quedarà per sempre"

BarcelonaEl secretari de Salut Pública i director de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, va assumir el lideratge en l’estratègia per afrontar el coronavirus a finals de juliol de l’any passat. Sis mesos després, Argimon fa un balanç dels diversos aspectes vinculats al covid.

La mortalitat està disparada amb mig miler de víctimes a la setmana. ¿Permetre reunions per Nadal va ser un error?

— Les reunions per Nadal crec que també les necessitàvem des d’un punt de vista anímic, de benestar emocional i, per tant, no m’atreviria a dir això. I és cert que després de Nadal vam créixer, però vam seguir creixent al mateix ritme des del dia 8 o 10 de desembre, d’un 2%. El que tots temíem és que aquest calendari una mica endimoniat de Nadal, Cap d’Any i Reis, amb cinc dies de diferència, podia ser una explosió de casos que exactament no s’ha donat. Sí que hem seguit creixent fins al dia 13 o 14 a aquest ritme del 2%.

Vostè diu que s’han de combinar molts criteris i un és la salut emocional. ¿Farem front tots els països del món, també Catalunya, a una pandèmia de salut mental en algun moment?

— Crec que sí, serà una quarta o cinquena onada, però això ens arribarà. Aquesta pandèmia no passarà desapercebuda des del punt de vista social i del nostre dia a dia. Ara l’estem patint molt en termes d’infectats, de morts, de persones ingressades a l’UCI, però això ens deixarà seqüeles, per exemple en el sentit emocional. Perquè hi ha moltíssima gent que ho està passant molt malament i ha perdut la feina. Estem veient aldarulls a Holanda, a altres països, i aquí mateix hem tingut també en algun moment algun aldarull, el que vol dir que hi ha crispació i és normal. Que hi ha malestar i algun dia o altre haurà de sortir. I, després, d’aquí en pot sortir una societat atemorida, poruga, que demani més seguretat per sobre de llibertat, i aquest és un camí adobat per als extremismes i el feixisme.

Sembla que la variant britànica és un 30% més contagiosa, però és més perillosa?

— No, això és molt important deixar-ho clar. No és més perillosa. Una altra pregunta que tots ens fem és si la vacuna és efectiva contra la variant. Sí, és efectiva. Nosaltres també la monitoritzem des del punt de vista epidemiològic i per saber a què ens hem d’afrontar. Però si jo estic infectat per la variant britànica, haig de fer el mateix que si ho estic per la variant més habitual. Si soc un contacte estret d’una variant britànica, quarantena, i si malauradament haig d’ingressar en un hospital, em donaran i em faran el mateix tractament. El que sí que és veritat és que és més infectiva, es transmet més i per tant esperarem més casos.

El doctor Tomàs Pumarola ens deia que aquesta variant en aquest moment afectaria el 8% de la població a Barcelona. ¿A finals de març podria ser la predominant a Catalunya?

— Certament, perquè aquí hi ha dues variables que s’han d’anar mirant: la transmissibilitat, que és aquest 30%, i la prevalença. És a dir, quan vas tenint aquesta transmissibilitat més alta, cada vegada tindrem més freqüència d’aquesta variant i arribarà un moment que serà una variant segurament predominant perquè té avantatges sobre l’actual, que és que es transmet més i, per tant, es quedarà.

¿El covid es quedarà per sempre? ¿Ens haurem d’acostumar que, de la mateixa manera que coneixem la grip, hem conegut una altra malaltia que es diu covid i que d’alguna manera haurem de gestionar?

— Exactament. Jo crec que és una malaltia que evidentment es quedarà. Quan parlem d’immunitat de grup, el que volem dir és que el virus ja no estarà tan còmode entre nosaltres, perquè hi haurà molta gent immunitzada, ja sigui o bé perquè ha passat la malaltia o bé perquè està vacunada. I ja no saltarà tan fàcilment. Si vostè està vacunada i jo estic vacunat, és complicat que salti, no? Però sempre quedaran reductes i per tant hi haurà brots, hi haurà malalties aïllades i en algun cas podrà seguir sent greu, evidentment.

¿Hi ha una relació directa entre la reducció de la mobilitat i la mortalitat per covid?

— Clarament, sí. També hem de veure si aquesta pot ser l’única de les mesures, perquè estem parlant d’una malaltia i d’un problema que no ens dura quinze dies. Aquí, quan es va fer aquell confinament més estricte, estem parlant de finals de març i començaments d’abril, aquelles quatre o cinc setmanes, tothom pensava que hi hauria una segona onada, perquè al coronavirus li tocava fer-ho, a l’octubre o el novembre. Tothom pensava més o menys això i que després ens en sortiríem, i per tant s’acceptava tot bé. Ara, quan ja portes un any i tens a l’horitzó uns quants mesos ja costa més acceptar aquestes mesures, i també el que dèiem: hem de mirar aquest benestar emocional i aquesta salut mental, a més de la salut econòmica, que van relacionades amb la població.

Per tant, ¿les decisions s’han de prendre cruament amb una unitat de mesura que és o bé un percentatge del PIB o bé un nombre de morts?

— Sí, però ens agradi o no, jo tampoc les contraposaria tant. Totes dues estan relacionades i són pilars del benestar individual i social. Contraposar-les tampoc és bo. Per això, de vegades, no només jo, sinó la consellera, quan estem en reunions fem prevaldre un criteri que és el criteri de la salut, que està clar. Però és que n’hi ha d’altres. I això precisament és la salut publica, que té una mirada que va molt més enllà del que és pròpiament la salut física o mental de la ciutadania. Estàs mirant exactament quins són els determinants de salut i els determinants socials i econòmics que afecten la salut.

De fet, vostè ho va dir molt clar: si fóssim Alemanya tancaríem més perquè podríem donar més suport a l’economia.

— Ho tinc claríssim. Si fóssim Alemanya hauríem pogut indemnitzar i subvencionar els negocis que han hagut de tancar i que ho estan passant molt malament. I hi ha molta gent i moltes famílies que depenen d’aquests negocis. Per tant, encara que tothom vol treballar, si almenys tens assegurada una part dels teus ingressos, hauríem pogut fer tancaments més llargs. I segurament hauríem gestionat millor la pandèmia.

La gestió a Catalunya és molt diferent de la gestió a Madrid, i evidentment hi ha moltíssims factors que intervenen en aquesta pandèmia i moltíssims factors que intervenen en la mortalitat, però les nostres dades ens diuen que hi ha una mortalitat superior a Madrid en tot el cicle de la pandèmia. ¿Vostè aquestes dades les comparteix?

— Sí, comparteixo aquestes dades. Algunes vegades he fet manifestacions en aquest sentit. És a dir, si les taxes de mortalitat que té Madrid les apliquéssim a Catalunya, doncs tindríem al voltant de 7.000 morts més; ara l'hi estic dient de memòria. Però sí, comparteixo aquestes dades i és una decisió que cadascú ha de prendre, una decisió de gestió. A veure, no és l’únic país que ha pres aquest tipus de decisió. Suècia n'és un altre. I al començament hi havia, entre cometes, seguidors de Suècia que després han tingut alguns problemes. És el país nòrdic que potser ho ha portat pitjor, des del punt de vista de xifres. Potser poden mirar altres variables on hagin donat millor resultat. O recordem també el govern de Boris Johnson al seu inici, que no és ni Bolsonaro ni Trump, no l'hi estic comparant en aquest sentit. El seu anterior ministre de Salut parlava de la immunitat natural: és un virus; per tant, deixem que infecti. El problema que tenies és que és un virus que infecta però que et deixa algunes persones molt greus.

S'esperava unes seqüeles tan dures en la salut de les persones, unes seqüeles tan llargues inicialment?

— No, clarament no. En un primer moment, i això ho he declarat més d’una vegada, vam fer una certa negació. Parlo no de quan encara era a la Xina, perquè a la Xina saber les dades és molt complicat, ho dic així de clar, sinó a Itàlia. I tots tenim companys, amics, amigues que hi treballen, que hi viuen. Per tant, més o menys podíem saber el que estava passant a la Llombardia i fèiem una certa negació, excepte potser el doctor Oriol Mitjà.

¿Vostè ha dit que mantindrà les restriccions actuals a Catalunya més enllà del 7 de febrer?

— No, jo he dit que aquesta és la meva opinió i això es una decisió molt coral on evidentment la meva és una de les opinions, però ni l’única ni la més important ni la que predomina.

¿La que predomina vol dir que hi ha una tensió interna natural entre l’economia i la salut a l’hora de prendre decisions?

— Hi ha d'haver aquesta tensió. Abans ho he dit, totes dues són molt importants. A vegades també diem que s’ha magnificat una mica aquesta tensió dins el mateix Govern. Jo aquí sí que haig de dir una cosa: a mi m'ho van preguntar i jo vaig dir "Miri, en algun moment, fins i tot és entretingut". Ho deia per treure ferro d'una cosa que sí que és certa, que és que s’han pres mesures. El dia 21 de desembre prenem una mesura molt dràstica i dolorosa per al sector de la restauració, que és dir dues hores i dues hores [d'obertura]. El dia 7 de gener per al comerç, per a totes les competicions esportives. Nosaltres no tenim competicions esportives federades, però estem parlant no de professionals sinó dels nostres fills, filles, dels joves... No totes les comunitats ho tenen. És a dir, hem pres moltes mesures que són dures, dràstiques, intentant controlar el millor possible aquesta pandèmia. Ens devem haver equivocat, alguna altra vegada deurem haver encertat, però el que vull dir és que es magnifiquen molt aquestes tensions, però s’han pres les decisions i això també se li ha de reconèixer, al Govern.

¿En aquest moment, personalment, vostè seria partidari que es tanquessin fronteres com ha fet Portugal?

— Jo el que crec molt necessari és limitar la mobilitat. Quan la Unió Europea, per exemple, parla dels viatges essencials, és molt complicat de decidir què és essencial. Però el que crec que és necessari és limitar la mobilitat al màxim. Tancar fronteres a Catalunya de moment no podem fer-ho.

En aquest moment estem en una situació complicada, que és aquesta variant britànica que s’està acostant. Estem amb molts llits d’UCI ocupats, una situació bastant fràgil.

— Estem en una situació assistencialment fràgil, vostè ha encertat la paraula. Per què? Perquè en aquest moment tenim més de 700 persones a les UCI, gairebé 2.900 i escaig de persones ingressades, i tot i que la corba està baixant tímidament, necessitem baixar moltes setmanes. Si seguíssim baixant a aquest ritme, el 14 de febrer, és a dir, d’aquí uns 15 o 20 dies, més o menys, estaríem a uns 2.000 casos al dia. Avui estem a 3.000, o sigui ens queda temps per arribar a un equilibri d'entrades i sortides a les UCI, que és amb 1.000 persones infectades al dia, unes 7.000 a la setmana. I quan arribem a aquest punt, haurem d’estar encara unes setmanes més perquè les persones que siguin a la unitat de cures intensives puguin sortir-ne, passar a planta o anar cap a casa seva. Perquè ja sabem que una persona que entra a l'UCI hi està setmanes, no dies, ingressada.

Per tant tenim un marge estret.

— No tenim marge. Perquè, esclar, si redueixes a 60 –poso aquesta xifra per posar-ne una qualsevol– o a 500 i després tornes a pujar, parteixes de 500. En aquesta tercera onada, en un mes hem ingressat 300 pacients a les UCI i en una setmana n'hem ingressat 100. Què vull dir? Que si parteixes de 500, et pots trobar ràpidament a 800 en tres o quatre setmanes. La diferència entre la segona i la tercera onada és que la segona la vam començar amb 140 persones ingressades a les UCI i la tercera la vam començar amb 320. Va venir el pont del 6 i el 8 de desembre i a partir d’aquí vam tornar a començar a pujar, però comences a pujar amb 320 persones ingressades a les UCI.

Per què se’ns ha escapat el virus a cada onada?

— El virus normalment va per davant de nosaltres. Un virus necessita replicar i replica ràpidament. També és veritat, per exemple, quan he explicat ara aquest moment del 6 i el 8 de desembre, segurament el més idoni, tot i que no som Alemanya, hauria sigut haver aguantat tres o quatre setmanes més. Ningú t’assegura tampoc que amb això no creixis després, perquè recordem des de quan està tancada Alemanya. Per exemple, encara no té escoles obertes, ni les ha obert. O Holanda, que també té una situació de tancament important, i ara a més ha vingut el toc de queda que és el que ha encès una mica més els ànims. França porta molt de temps o ha estat molt de temps amb la restauració tancada i altres sectors del comerç tancats. És a dir, és complicat.

Però potser podríem haver fet millor els cribatges, per exemple.

— Quan vam arribar, una de les coses que vam intentar és ser proactius i, per tant, des de mitjans de juliol vam començar amb tota aquesta política de cribatges. Per exemple, en aquesta tercera onada hem fet 250.000 proves només de cribatge, dues tercers parts d’antígens i una tercera part de PCR des del 7 o el 8 de novembre fins al 23 de desembre, és a dir, 250.000 proves. En aquests moments -ara no parlo només de cribatges, sinó en general- de proves diagnòstiques n’estem fent unes 380.000 a la setmana. Portem un ritme de més d’un milió al mes. Amb això hem incrementat moltíssim la nostra capacitat, però sempre es pot fer millor, evidentment.

Parlem de vacunes. Vostè deia fa un moment que sembla que les vacunes serveixen per a totes les soques que estem detectant.

— De moment sí.

Volia anar justament a aquest "de moment", perquè les veritats científiques son transitòries.

— Totes.

Per tant, "de moment" què vol dir? ¿Vol dir si hi hagués una nova mutació o que temen que la variant brasilera, per exemple, no respongui com la britànica?

— Bé, tot això s’ha de mirar, perquè per exemple amb algunes d'aquestes variants Moderna ha dit que la seva vacuna és eficaç. Certament s'ha mirat in vitro, i des d’aquest punt de vista, com tot, ho hem d’agafar encara amb pinces. De moment nosaltres no tenim detectades aquestes soques. N'hi ha una de sud-africana, si no ho recordo malament, però no a Catalunya. No esperem que això s'incrementi, de moment. Nosaltres sempre diem "de moment". El que passa és que aquest virus, des del començament ha mutat. Té més de 4.000 mutacions, i és normal, és el que fan els virus: quan van saltant van canviant. Quan hi ha una mutació prou important o en què s’agreguen diverses mutacions, parlem de noves variants. Hi ha variants que no tenen cap importància epidemiològica o molt poca, i d’altres que sí que en tenen. El virus seguirà mutant perquè ara el sotmetrem a una pressió molt important -parlo globalment, arreu del món- perquè vacunarem. El virus començarà a veure que no està tan còmodament instal·lat a casa nostra. És un virus que està ben adaptat a nosaltres, que té una mortalitat important, de l'1,5%, molt important, però no prou perquè ell també mori en l’intent. Per tant, salta, infecta i està ben adaptat. Quan comenci a haver-hi gent vacunada, gent immunitzada, no saltarà tan fàcilment i, per tant, la seva manera de sobreviure serà canviar, mutar, i alguna d’aquestes mutacions pot ser epidemiològicament més complicada. Certament, i això també ho hem de dir de les vacunes, canviar el llibre d’instruccions d'una vacuna és relativament senzill: unes sis o vuit setmanes, de manera que si alguna d’aquestes variants s’ha de canviar, aquest llibre d’instruccions es pot canviar.

¿El ritme de la distribució de les vacunes inferior al previst a causa dels problemes de producció i subministrament compromet el calendari de vacunació de les residències, que era el més urgent?

— No, jo crec que en aquests moments estan en un 82% les persones que encara no estan vacunades o bé perquè han tingut infecció i estan encara amb aquesta fase en què no les podem vacunar o estan patint la infecció activament. Però des d’aquest punt de vista ja estem posant segones dosis. Esperem que dilluns arribi el que ha d’arribar. Pfizer ha dit que sí; per tant, a partir d’aquí crec que en dues setmanes ja tindrem vacunada la gran part de les residencies amb dues dosis, excepte aquests casos que he esmentat i que són casos que no poden rebre ara o una primera o una segona dosi perquè estan en una situació de fase activa.

¿Creu que la majoria de la població podria estar vacunada entre l’estiu i la tardor?

— Entre l'estiu i la tardor, si tenim disponibilitat de vacunes, sí. És que sempre estem parlant de la disponibilitat de vacunes. La nova ministra va seguir mantenint aquesta data de l'estiu. Haurien d’arribar dos milions de dosis al mes.

¿I a vostès els diuen que arribaran dos milions de dosis al mes?

— No, no. Nosaltres sabem que tenim compromeses 60.000 dosis de Pfizer setmanals durant 12 setmanes. Això és el que tenim compromès. Més Moderna, que teníem compromeses 5.000 i escaig unitats i que ja estan administrades, i 8.000 que ens han d’arribar aquesta setmana, esperem que sigui dilluns o dimarts. Tenim compromeses unes 84.000 dosis més de Moderna al llarg del mes de febrer, però no sabem si vindran amb terminis de 20.000 cada setmana o vindran totes de cop, i aquí ens hem quedat. I després hem de veure quantes dosis arriben d'AstraZeneca, que diu que el que tenia compromès per al primer trimestre ho ha de reduir a un 60%. I no sabem res d’aquest contracte, la qual cosa és inadmissible. Això se suposa que és una societat democràtica, participativa, a la qual tots contribuïm amb els nostres impostos. Jo crec que la Comissió Europea no pot permetre’s firmar uns contractes amb clàusules de confidencialitat i que després resulti que no podem saber-ne res. Això no és acceptable.

Ho hem explicat a bastament, i l’única cosa que sabem és que la UE diu que no deixarà exportar el material. ¿Creu que això és viable?

— Sí que ho ha dit, espero que sí, tot i que aquest no es el meu camp d’expertesa. Sí que és veritat que, quan negocies, has de negociar amb totes les eines, totes les que tens, i evidentment primer comences explicant com pots arreglar la situació i després s’haurà de posar tot sobre la taula. És a dir, allò de "que no ens fem mal ni nosaltres ni vosaltres". Potser és una expressió una mica massa planera, però és així.

Quina opinió li mereixen les persones, també polítics, que hem sabut que s’han saltat la cua de les vacunacions? ¿Haurien de ser sancionades?

— Bé, jo en principi sempre haig de pensar que tot és de bona fe. Ho dic així de clar i català. Jo no jutjo, d’entrada. La professió de metge no jutja. Escolta, mira i fa diagnòstics i recomanacions. També perquè segurament tothom es pensava que començàvem una campanya de vacunació i que això seria... Bé, quan hem vist que potser no hi ha tanta vacuna és quan la gent ha reaccionat. El que sí que li puc dir és que no donar segones dosis no té sentit. És a dir, si has vacunat, la segona dosi s'ha de donar. Al final tothom ha d’acabar vacunat. La sanció ha de ser una sanció. Si és un polític, una sanció més política, i aquí ja no em correspon a mi dir quina ha de ser.

¿En el procés de vacunació faran servir grans espais, com ara museus?

— Vull fer servir en algun moment els museus per una raó molt senzilla: crec que la cultura ha sigut un element cabdal, sobretot en la primera etapa de la pandèmia. La gent que s’havia d’estar a casa escoltava música, mirava Netflix, llegia llibres o sortia al balcó a cantar. Per tant, la cultura és part de la solució, però malauradament la cultura no mobilitza moltes masses. Així que un museu per a nosaltres és important. També, com a Institut Català de la Salut, tenim projectes per a la recuperació emocional dels professionals, com el Recuperart-19, que hem fet en 14 museus, entre ells el MNAC, o L’Arts in Health, que no ve des de l’inici del covid, sinó des de fa tres anys. Crec que l’art i la cultura ajuden la salut, i crec que hi haurà una entesa. També tenim altres espais, però crec que farem servir museus per cridar l’atenció a la ciutadania que ens hem de vacunar. Pesa més aquest element.

Seria simbòlic?

— Aquesta és la meva opinió.

La seva opinió.

— Sí, és que sempre hi ha moltes opinions en el departament. I que no se li escapi el riure. Ara estem pensant en Lleida, on tenim un centre que està al costat d’un pavelló poliesportiu i la qüestió es podria plantejar. Això tampoc no ho diem perquè no hem parlat amb l’Ajuntament encara, però sí, hi hauria alguns espais que podrien ser habituals i d’altres que serien més com vostè ha dit, simbòlics.

¿Aquesta pandèmia, per treure'n alguna cosa positiva, pot ajudar a prestigiar el coneixement científic a la nostra societat? 

— Miri, en traurem moltes coses positives: la primera, per exemple, és que tota la recerca ha sigut oberta.

Internacionalment.

— A diferència de les clàusules dels contractes, amb la recerca el dia 10 es publica el genoma perquè tothom pugui començar a treballar. A les revistes els cedeixes els drets d’autor, els ho cedeixes tot, fins la teva ànima pel que pugui passar en una altra vida, tota la informació. Aquest és un punt clau. I vostè parlava abans de la seqüenciació del professor Pumerola. Quan els demanem als quatre grans centres que ara poden seqüenciar, estem pensant en una seqüenciació no només per al covid sinó més enllà, en una salut pública més del segle XXI. Al maig vam entendre que necessitàvem un seguiment microbiològic diferent i una monitorització diferent i, per tant, vam utilitzar uns fons Feder per fer un projecte i una plataforma de seqüenciació que vagi més enllà del que pugui ser un centre de recerca.