Jaume Padrós: "La meva candidatura prioritza el reconeixement i la protecció emocional dels metges"

BarcelonaEls metges votaran el pròxim 22 de setembre qui volen que els representi els pròxims anys al capdavant del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). L’actual president, Jaume Padrós (Barcelona, 1959), opta a una tercera reelecció.

Les eleccions estaven previstes per al febrer del 2022. ¿La pandèmia és el motiu pel qual s’avancen quatre mesos?

— Em semblava raonable allunyar la contesa electoral del fantasma de la pressió assistencial, i les dades que tenim ara crec que així ho corroboren. La decisió d’escurçar el mandat i convocar eleccions anticipades rau en la incertesa pandèmica que tots tenim de cara a l’hivern: no sabem què passarà amb el covid, la grip i els altres virus, i la professió està molt cansada tant en l’àmbit físic com el psicològic. La majoria dels metges amb els quals he parlat m’ho han agraït, i tant la junta com jo mateix estem convençuts que al setembre podem tenir un escenari diferent i millor, perquè entre altres coses la taxa de cobertura vacunal haurà crescut molt. També crec que ara és el moment d’introduir alguns canvis i pensar en clau de futur. Si el COMB és un col·legi referent a l’Estat és perquè hem generat bons projectes de continuïtat, però ara estem en condicions de posar-ne de nous dirigint-nos als professionals més joves.

Què proposa, la seva candidatura?

— Principalment, iniciatives molt específiques i pensades en reconèixer i protegir el benestar emocional dels metges, això és prioritari. Però també volem donar una resposta com a institució en ple canvi polític a Catalunya i amb l’arribada dels fons europeus a l’horitzó. El diàleg amb les universitats serà fonamental. Per exemple, és urgent abordar la figura del metge del futur: necessitem més que mai adoptar la medicina personalitzada i el big data i fer professionals més empàtics i que tinguin molta formació bioètica. Això últim ha quedat molt clar en els moments més àlgids de la pandèmia o ara amb el desplegament de la llei de l’eutanàsia. La meva candidatura incorpora professionals de diferents disciplines a la junta, parant especial atenció a l’abordatge del final de la vida i la salut mental.

Els metges estan esgotats, després d’un any i mig al peu del canó.

— Ho han donat tot, professionalment i personalment. Una part important dels metges es va plantejar deixar la professió després de les primeres onades, però sortosament la immensa majoria ha renovat el seu compromís quan ha pogut descansar. Per coses així som els professionals més ben reconeguts socialment. Ara bé, cal cuidar els metges i que puguin recuperar-se, i per fer-ho cal que el mateix sistema i el departament els reconegui, però no només econòmicament o personalment. 

El Govern ha hagut de recular per cinquè cop en la desescalada. Com ho valora?

— És obvi que els desitjos de la població i les necessitats de sectors que econòmicament pateixen molt han pressionat i condicionat les decisions del Govern. Quan es va treure la mascareta al carrer es va fer en unes condicions diferents, i no és fins ara que podem dir que no és una mesura factible amb la variant delta, altament contagiosa. Encara tenim persones de més de 50 anys sense segones dosis i els joves sense vacunar, i el creixement ha sigut explosiu. Em preocupen les pròximes setmanes perquè la gent té moltes ganes de passar-s’ho bé i em preocupa també aquesta gent que creu que això no va amb ells. D'aquesta pandèmia ens en sortirem amb solidaritat i responsabilitat.

Què és el que més l'amoïna com a president i candidat a la reelecció?

— La precarietat laboral, sobretot la que s’acarnissa amb les metges. El 50% dels exercents són dones i encara que el discurs és que tothom té dret a conciliar, a la pràctica qui ho fa és la dona per tenir cura dels fills o de persones vulnerables a càrrec, i això fa que les seves feines siguin més temporals i amb jornades reduïdes. L’altre gran problema són els processos de selecció: les dones continuen sense arribar a quadres de comandaments, i les que ho fan a l’últim moment es tiren enrere. Hem de revertir-ho. També em preocupa la salut global, entesa més enllà de l’absència de malaltia i incloent-hi els factors socioeconòmics, així com la protecció del planeta. El sistema sanitari és uns dels grans productors de residus. 

A finals d’any s’ha de negociar un nou conveni col·lectiu per als 50.000 professionals. Quin serà el posicionament del COMB?

— El Col·legi no hi participa, però li avanço que tinc interès de conèixer el posicionament de Metges de Catalunya com a sindicat majoritari, i aquestes converses condicionaran molt el nostre. Hem d’aconseguir que el departament millori la negociació del sistema retributiu, però també cal apuntalar canvis perquè no només hi hagi un reconeixement econòmic. Precisament la vaga de fa tres anys era l’expressió d’un malestar que encara hi és: la falta de resposta i de consideració d’un sistema que castiga els que ho fan bé i els que lideren els canvis. 

Defensa una transformació del sistema.

— Sí, el sistema sanitari ha de reconèixer i tractar millor els professionals que estan liderant el canvi per adaptar-se a la població. El món ha canviat i les necessitats també. Érem referents el segle passat, però els últims vint anys no hi ha hagut un procés per repensar el sistema. Jo sempre he reivindicat que no es podia perdre la inversió ni la capacitat de recerca i innovació, però ara el primer que ens cal resoldre és el model retributiu dels professionals i el model d'organització dels equips.

Quina seria la prioritat, dins d’aquesta transformació?

— L’atenció primària, perquè el model actual genera molta frustració entre els seus professionals. Tenim metges de primer nivell treballant en un àmbit poc resolutiu per la falta d’autonomia dins els equips. A Europa la primària s’autogestiona i avalua els resultats. Aquí hem d’estimular aquestes maneres de fer: posar uns objectius consensuats, proporcionar les eines per assolir-los i fer un procés d’avaluació. Els professionals han de ser els líders i els que controlin la seva feina, ja no és admissible que la planificació de les agendes no la tinguin ells. El debat sanitari necessita més avaluacions de resultats i menys discussions teòriques basades en qüestions ideològiques. Cal que els gestors confiïn més en els professionals perquè són els que millor coneixen els seus pacients.

El conseller va reafirmar el seu compromís de reforçar l’atenció primària i dotar-la del 25% del pressupost de Salut.

— Hi estic molt d’acord, però sempre que es parteixi d’un bon pressupost. Hi ha consens polític al voltant de la proposta que va fer l'economista Guillem López-Casasnovas d’incrementar en 5.000 milions d’euros el pressupost anual que es destina a les necessitats sanitàries. Nosaltres treballarem per ajudar a fer que hi hagi aquests recursos. Ara bé, també exigirem implicació al Govern i també a l’oposició. No pot ser que l’excel·lència del sistema depengui només dels resultats, que són molt bons però, jo crec, a costa de pagar i tractar de manera molt inadequada els professionals. 

Vostè ho apuntava abans: l’atenció a la salut mental és una prioritat de país.

— És una urgència, sí, i per prioritzar-la necessitem grans consensos que personalment treballaré per assolir. Ara toca més que mai que els sectors sanitari, social i polític consensuem i ens ajudem a fer un full de ruta de cara als pròxims deu anys. Els metges vam ser, juntament amb les infermeres, els promotors d’un document amb 30 propostes prioritàries que després alguns grups polítics van assumir per a la campanya electoral del 14-F. Ara ens toca treballar perquè això no quedi reduït a figures retòriques. I més enllà de la sintonia personal amb el conseller Argimon, que em consta que està en la mateixa línia, ens calen concrecions. Com a president dels metges he de vetllar pel compliment d’aquestes expectatives.