L’arrel del problema: regular els preus del lloguer d’habitatges

París i Berlín van començar l’any passat a aplicar una llei per evitar els increments sobtats dels preus del lloguer que posessin en risc el dret a l’habitatge per part de les famílies amb menys ingressos. En concret, tant una ciutat com l’altra van decidir posar topalls d’entre el 10% i el 20% d’augment del preu del lloguer respecte al preu de referència o del preu del lloguer del cicle anterior.

“Cal anar a l’arrel del problema: els preus del lloguer”, explica el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner. “Hem de trobar maneres que permetin solucionar aquesta problemàtica i que no passin per una despesa pública constant d’ajuts a les famílies, perquè a la llarga aquesta situació seria insostenible per a l’Ajuntament”. Per això, Montaner reivindica la regulació dels preus del lloguer com una bona eina per controlar el dret a l’habitatge: “Volem imitar les iniciatives que s’han impulsat a Berlín, i especialment a París, on la regulació del mercat de lloguer d’habitatge està sent tot un èxit”.

Actualment, però, l’Ajuntament de Barcelona es troba en fase de negociació amb l’Estat, que és qui té el poder de legislació sobre el control del preu de l’habitatge. En paral·lel, l’Ajuntament ha iniciat converses amb la Generalitat perquè incorpori en el marc normatiu autonòmic d’habitatge la prohibició de promoure lloguers abusius o bé que introdueixi mesures orientades a vincular el preu de l’habitatge en relació al nivell de renda o a les característiques del pis i del barri.

Un servei per mediar en les problemàtiques entre propietari i lloguer

Davant les problemàtiques que hi ha de vegades entre propietari i llogater, des de les Oficines d’Habitatge de l’Ajuntament s’ofereix un servei de mediació per atendre a aquestes conflictes sense haver de recórrer a la via judicial. Durant l’any 2015, el servei va ocupar-se de 485 mediacions de lloguer, el 44,83% de les quals va finalitzar amb un acord favorable. A banda de fer de mediador, les Oficines d’Habitatge també ofereixen un servei d’informació i assessorament a les famílies que tinguin dificultats per pagar els préstecs o crèdits hipotecaris.

“SI ETS EL PROPIETARI D’UN HABITATGE, HAS DE SER CAPAÇ DE MANTENIR-LO”

Entrevista a Pablo Feu

En quines condicions legals ha de tenir el propietari d’un habitatge el seu immoble?

Legalment, el propietari té l’obligació de mantenir el seu habitatge en les condicions mínimes d’habitabilitat. La realitat és que el propietari en molts casos fa el que li dóna la gana.

Per què?

Perquè en molts casos no es té consciència de les obligacions que representa ser el propietari d’un immoble. Si agafem l’exemple del cotxe, s’entén clarament: si tu ets propietari d’un cotxe però no ets capaç de mantenir-lo, perquè no et funcionen els llums o perquè no tens frens, et multaran. El cotxe ha d’estar en unes condicions mínimes, i el mateix passa amb l’habitatge.

Però aquestes condicions mínimes d’habitabilitat són objectives?

Sí, completament. Estan recollides en el Decret 141/2012 de la Generalitat. Entre altres coses, hi diu que a l’habitatge no pot entrar ni aigua ni aire, que no pot tenir humitats, que s’ha de garantir que no hi hagi irregularitats al terra, que ha de tenir un sistema elèctric adequat sense cables pelats, etc.

I quan aquests mínims no es compleixen és quan entra en joc l’administració.

Exacte. Nosaltres hem de garantir el dret de l’inquilí a viure en unes condicions d’habitabilitat. I per això cal dir-li al propietari: “Vostè ha de complir la funció social de la propietat, que l’obliga a tenir unes condicions mínimes per viure-hi”. Si tot i així el propietari no fa les rehabilitacions pertinents, l’administració pot sancionar amb multes de fins a 90.000 euros, que, si tampoc paga, es poden ampliar fins a 180.000 euros. A més, com a últim recurs, si el propietari es nega a pagar aquestes sancions, la Llei del Dret a l’Habitatge determina que l’administració pot acabar expropiant l’immoble.

Per què un propietari no hauria de tenir el seu immoble en condicions?

A vegades és per manca de diners per part del propietari, que no pot fer front a una despesa tan gran per rehabilitar l’immoble. D’altres vegades és voluntari: el propietari coacciona un arrendatari que paga poc no fent les obres de rehabilitació que pertocarien per fer-lo fora i així convertir aquell habitatge en un pis turístic. Barcelona és actualment el setè pol turístic del món, pel bon clima del país i pel declivi del turisme a països com Turquia o Egipte per l’alerta de més atacs terroristes. Molts propietaris d’immobles són conscients del benefici que poden treure de tenir un pis turístic actualment a la ciutat.

I quan l’administració alerta els propietaris que no compleixen les condicions, com responen els que són responsables de l’habitatge?

Hi ha de tot. Hi ha casos en què el propietari s’avé a actuar quan l’adverteixes. N’hi ha d’altres que, fins que no fas l’ordre de conservació i veuen que l’advertència comporta conseqüències, no s’atenen a la mediació. I encara hi ha algun cas que no s’atén a la mediació en cap circumstància, i llavors és quan començarien a aplicar-se sancions. El que no es fa mai és posar la sanció sense abans oferir alternatives perquè el deure es pugui complir: préstecs a interès zero o cessió de l’immoble a l’administració fins que recuperi les pèrdues que suposin la rehabilitació, entre d’altres.

Pàgines d’informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona