Joan Clos: "La llei per regular els preus del lloguer pot generar l'efecte contrari a l'esperat"

BarcelonaL’exalcalde de Barcelona i exministre d’Indústria Joan Clos –que també va exercir d'ambaixador a Turquia i de director executiu del programa de les Nacions Unides ONU-Habitat és des de fa pocs mesos el president de l’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer (Asval). Assegura que la proposta de llei per regular el preu del lloguer que es vota aquest dimecres al Parlament no només no és la solució per crear habitatge assequible, sinó que pot fer disminuir l’oferta de pisos de lloguer.

Quin és el principal neguit dels propietaris d’Asval?

L’objectiu de l’associació és promoure l’habitatge de lloguer. A Espanya només el 20% del mercat és de lloguer i pretenem arribar a la mitjana europea, que és del 35%, amb acords entre administracions i inversors. Tenim la convicció que incrementant el lloguer i les polítiques públiques de lloguer s’estabilitzarà el mercat i l’oferta d’habitatge assequible.

Com es fa això?

Establint una política pública que faciliti la construcció d’habitatge de lloguer, tant en el mercat lliure com en el mercat públic d’habitatge assequible. Països com Portugal, França, Alemanya o Àustria estan afavorint polítiques, sobretot a través d’ajudes fiscals, per fer habitatge de lloguer. I, en el cas de l’habitatge protegit públic, es necessita que l’administració augmenti l’oferta d’habitatge assequible, o bé directament o bé amb una col·laboració publicoprivada, pactant les condicions i el rendiment dels privats –que són rendibilitats moderades, del 6% o el 7%– o el preu dels lloguers.

¿Una llei de regulació dels preus de lloguer com la que vota dimecres el Parlament hi pot ajudar?

No. És una mesura extemporània que no va a l’arrel del problema. Els lloguers ja estan baixant. Una regulació d’aquest tipus pot limitar la inversió del sector, sobretot en els sectors de preus més econòmics.

Per tant, pot generar l’efecte contrari? Que hi hagi menys oferta de lloguer?

Exacte, generarà l’efecte contrari a l’esperat. Quina solució racional hi ha en un país com el nostre? Una política pública d’habitatge de lloguer assequible. Una cosa és fer habitatge assequible i l’altra és controlar els preus del lloguer. En els països occidentals això es fa a través de la regulació de l’estat del benestar, que es finança amb impostos.

El Consell de Garanties Estatutàries va dir que era inconstitucional.

Els juristes diuen que sí, però a mi el que em preocupa és que ens entretenim a parlar sense aportar elements que afavoreixin la resolució del problema. Creiem que regulant els lloguers s’arreglarà, però si fos així el problema ja estaria solucionat. El que cal és fer créixer l’oferta d’habitatge de lloguer públic o privat. Un altre element important és que cal fer habitatge assequible a prop del lloc de treball, a Barcelona. I aquí els ajuntaments tenen eines, canviar la normativa urbanística per generar més edificabilitat.

Però això implica canviar el model urbanístic.

Quina és l’edificabilitat de la Vila Olímpica? Dos. I la de la Sagrera? 1,3. Si tens edificabilitats d’1,3 difícilment en tindràs per fer habitatge assequible. No és veritat que el problema sigui la falta de sòl. És el sostre edificable.

¿Hi ha més problemes per pagar els lloguers després del covid?

Sí, i això anirà a pitjor si no hi ha una política pública de suport al lloguer. Però jo espero del govern progressista que arbitri mesures per a la gent que no pot pagar els lloguers. Asval ha demanat un fons de 750 milions d'euros per a això. Demanar al sector privat que ho faci no és una solució estructural.

Davant de l’ocupació d’habitatges per part de famílies vulnerables, ¿és partidari de poder desallotjar en 48 hores, com proposa l’ICAB?

No soc partidari de mesures traumàtiques, però estic en contra que la gent es prengui la justícia pel seu compte i faci ocupacions disfressades de lluita ideològica. La solució és que el sector públic doni resposta i incrementi la despesa en serveis socials. Però hi ha gent que en lloc d’ajudar i negociar entre el propietari i el llogater, d’una manera velada, recolza l’ocupació. L’habitatge és el quart pilar de l’estat del benestar. El desnonament dels ocupes, amb c, és la prova del fracàs de l’estat del benestar en el sector de l’habitatge a Espanya. A la resta d’Europa el nombre de desnonaments és ínfim, perquè hi ha ajudes i es pacta.