David Borrell: "Estem entrant en una dinàmica d'incendis tot l'any"

BarcelonaEl cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, atén l'ARA en una setmana complicada. Aquest dimarts, quan encara quedaven set dies perquè s'acabés l'hivern, van cremar una quarantena d'incendis al país, amb els de Calafell i la Selva del Camp com a més destacats.

Us ho esperàveu, en ple març?

— Això respon a la situació de sequera acumulada, i no té a veure tant amb el risc ja permanent, sinó amb situacions concretes de vent.

¿Hi va haver algun moment que les urbanitzacions de Calafell van estar en risc?

— Sempre hi és. És habitual que els incendis afectin jardins i porxos, però és relativament difícil que entrin a dins de les cases. Ens va passar al Pont de Vilomara aquest estiu, però amb una situació molt concreta. On la gent està més segura és a dins de casa. El que habitualment fem és evacuar la primera línia de cases i la resta es confinen, com a Calafell.

¿Ens hem d'acostumar a un març amb més incendis?

Es desestacionalitzen. Tret d'alguns mesos de finals de tardor i principis d'hivern, que ens donen una mica de treva, tot l'any estem entrant en aquesta dinàmica d'incendis. Durant la primavera o finals d'hivern podem tenir 36 hores molt dolentes. Hem decidit que la campanya forestal no comenci el 15 de juny sinó l'1 de juny, i això ens permetrà que les prohibicions comencin abans.

Per què s'eixampla el període de risc d'incendis?

— Les espècies vegetals estan adaptades al clima d'abans del canvi climàtic, i això fa que estiguin més estressades. També està relacionat amb els episodis de vent, que cada vegada són més recurrents, i a les temperatures cada vegada més altes. I la pluja es concentra en dies molt determinats. En els 365 dies de l'any cada vegada tenim més dies amb risc d'incendi.

¿Hi ha diferències entre un incendi a l'hivern i un a l'estiu?

— A Calafell, dels factors crítics [temperatura, humitat, vent i sequera] en teníem dos en contra: la sequera i el vent. A l'estiu, ens podem trobar amb els quatre en contra, que és el que vam tenir l'estiu passat.

¿Que les temporades d'incendis s'allarguin tensa el cos de Bombers?

— El que estem fent és adaptar-nos molt a aquest canvi i anar eixamplant també el reforç de personal entrant abans d'hora. Però també s'ha d'entendre que de la nostra cartera de serveis només el 10% són els incendis de vegetació i forestals.

Com es preveuen els pròxims dies?

En principi l'episodi de vent desapareix. Per tant, esperem calma. Però aquesta realitat ens anirà passant: situacions intermitents de risc per vent. Fins que no plogui ens hi trobarem.

I la primavera i l'estiu?

— Les previsions a mitjà termini acostumen a no ser d'una fiabilitat gaire alta. Hem d'esperar a veure si tenim sort i plou; si no, patirem moltíssim aquest estiu.

El 2022 va ser un any amb molts incendis i amb diversos de simultanis. ¿Ha marcat un abans i un després?

Vam canviar la forma de respondre als incendis. No ho havíem fet mai així. El dia 15 de juny arrenquem amb quatre incendis importants: el potencial era de més de 100.000 hectàrees. Ja havíem planejat l'any passat que si ens trobàvem davant d'aquesta situació calia establir un centre de comandament centralitzat al complex central de Bellaterra i des d'allà fixar l'estratègia i els recursos que enviàvem. Hi va haver algun dels incendis en què es va prioritzar un flanc i es va deixar que l'altre flanc cremés i no desgastar-hi multitud de recursos. Destinar-hi una gran quantitat de recursos hauria provocat que els altres incendis se'ns haguessin fet megaincendis.

Com respondríeu a un megaincendi?

— L'essència seria la mateixa. Hi ha moments que has d'atacar i d'altres que has d'esperar. Una de les fortaleses que tenim és que la intel·ligència i la maniobra, amb el suport de la pagesia i les ADF, estan fets per la mateixa organització.

Com estan els boscos?

— Molt bruts. Tenim dos problemes, que estan molt bruts i que les discontinuïtats de la massa forestal que ens oferien un paisatge ben cultivat van desapareixent. L'abandonament també és un problema. El que necessitem està clar, el problema és com fas que això sigui una realitat. Ens dificulta la feina que cada cop hi hagi menys pagesos: fan una feina magnífica.