Les entitats urgeixen a desplegar el reglament de la renda garantida
Dos anys després de la seva aplicació la llei encara “no compleix objectius”
BarcelonaLenta i ineficient. Així van definir dijous les entitats socials la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), quan tot just es compleixen dos anys de la seva aplicació. Sobre el paper, aquest dret havia d’assegurar uns ingressos mínims per a aquelles “persones o famílies que estan en situació de pobresa” per assegurar “els mínims d’una vida digna”. A la pràctica, però, el Col·legi Oficial de Treball Social i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) lamentaven que, a hores d’ara, encara no està en marxa el reglament de la llei, l’eina que ha de desenvolupar i regular la prestació i que pot ajudar a flexibilitzar alguns dels estrictes requisits actuals.
El cert és que, actualment, segons les últimes dades de la Generalitat, encara més de la meitat de les denegacions de la prestació són perquè els demandants superen el llindar d’ingressos establerts o tenen una feina a jornada completa (veure gràfic). Amb l’estat actual dels salaris, la pobresa laboral i el mercat immobiliari les entitats creuen que la llei s’hauria de poder adaptar. “Els requisits d’accés exclouen de la prestació moltes famílies i persones en situació de pobresa i vulnerabilitat”, asseguraven els representants dels treballadors socials, que mantenen que la prestació no assoleix les expectatives generades per la llei. “El col·legi ha expressat reiteradament la necessitat d’accelerar el desplegament i agilitzar la gestió de la RGC, així com de millorar la coordinació entre la Generalitat i les administracions locals per assegurar l’equitat territorial”, reiteren.
Tot i que admeten que l’administració ha millorat les tramitacions, el col·legi subratlla que aquests dos anys han estat marcats pel desgovern en els expedients, la manca d’instruccions clares i “un gran retard” en l’aprovació del reglament. De fet, tal com va explicar l’ARA al juny, la comissió de govern de la llei (el pas previ per tenir el reglament) va formalitzar-se aquest estiu. Fins aleshores, l’equip de seguiment es reunia de manera “informal” i esporàdica, sense cap capacitat executiva.
“El que fa dos anys semblava un gran pas endavant, avui resulta insatisfactori i insuficient malgrat els més de 120.000 beneficiaris”, etzibava el col·legi, que forma part de la comissió de govern. I no són els únics crítics al sector. Les entitats socials agrupades a ECAS van recórrer a les dades de l’Idescat per demostrar que “la realitat sobrepassa l’abast de la prestació”. Així, consideren que, amb una taxa de pobresa del 21% i l’índex de desigualtats a l’alça, la “deficient” aplicació de la RGC “evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials”.
El cert és que l’aplicació d’aquesta llei va ser polèmica des de l’inici: va entrar en vigor dies abans que la Guàrdia Civil entrés a diverses seus de la Generalitat, el setembre de fa dos anys i poc després van arribar el referèndum de l’1-O i l’aplicació de l’article 155, que va dificultar la tramitació ja des de les primeres sol·licituds.
Ara, dos anys més tard, alguns dels possibles beneficiaris s’han començat a organitzar i ja han denunciat les primeres irregularitats. L’ARA va avançar al maig que un despatx d’advocats havia interposat desenes de denúncies per un error en la gestió de les sol·licituds: acusaven el Govern d’enganyar-los per tal de no concedir-los l’ajuda. El departament, per la seva banda, responia que tot el malentès era fruit d’un error informàtic.
Nou import de la prestació
Paral·lelament a la polèmica, el Govern continua desplegant sobre el paper els diferents trams de la llei. Aquest divendres el departament actualitzarà les xifres de beneficiaris i anunciarà que l’import de les prestacions s’eleva -tal com preveu la llei- del 92% al 97% de l’indicador de renda de suficiència. És a dir, que l’ajuda passarà de ser de 604 euros a 644 per a les famílies d’un sol membre i de 896 euros a 956 per a les llars amb dos adults. El departament també destaca que, gràcies als serveis d’orientació als quals obliga la prestació, 5.000 famílies han aconseguit un contracte de treball.
