Les entitats socials s'instal·len a la trinxera contra els discursos d'odi

BarcelonaEls resultats de les últimes eleccions europees obliguen a plantejar-se com combatre el discurs de l'odi que l'extrema dreta i influencers populistes han aconseguit que es faci un forat a les institucions. Però la pregunta és com frenar una narrativa que ataca drets fonamentals i que s'ha armat amb missatges simplistes que ja han començat a penetrar en barris amb una alta exclusió social, on han atret col·lectius que, en realitat, estan en la seva particular diana. On el nosaltres [els locals, els occidentals] contra els altres [immigrants] no funciona, s'ha explotat la defensa d'uns valors suposadament tradicionals que consagren la família i els rols de gènere convencional com a pilars essencials de la societat. Persones joves i també immigrades, gitanos o fidels de determinades interpretacions evangelistes i islàmiques ultraconservadores s'han sentit atrets per un discurs contra els drets de les dones, ple de LGTBI-fòbia, antigitanisme i racisme.

La radiografia sociològica de fins on arriben les influències de Vox o Aliança Catalana l'han fet l'antropòloga Salma Amazian i l'investigador Helio F. Garcés, autors del dossier Fragmentades: una anàlisi dels discursos d'odi, l'auge de l'extrema dreta i el seu impacte social, presentat pel director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay. A la presentació d'aquest informe, encarregat per la Taula del Tercer Sector, la seva presidenta, Francina Alsina, ha admès la preocupació de les entitats que atenen persones vulnerables per la força d'aquests discursos, però alhora ha reivindicat que són una bona eina per "desarticular" els discursos d'odi i l'auge de l'extrema dreta. En aquest sentit, ha demanat a les 3.000 associacions socials que hi ha a Catalunya que facin un "front comú" i ha assegurat que són temps per abandonar l'individualisme i fer bandera del "col·lectiu".

L'informe exposa que, contràriament al que es pensa, el discurs d'odi està arrelat a la societat, a partir d'haver "normalitzat" la criminalització del diferent i d'haver construït un ideal que la cultura occidental és "la neutra" i, per tant, la bona que cal conservar, enfront de la dolenta que representen sobretot els musulmans, segons Garcés. Seguint aquest fil, ha apuntat que l'extrema dreta "només ha explotat" aquests tòpics i pors i ha armat un discurs en què l'únic objectiu és "frenar els avenços socials" sota arguments que la diversitat social o religiosa forma part d'una conspiració per acabar amb Occident, quan, en realitat, la puresa no existeix.

En aquest objectiu, Garcés els reconeix la capacitat de “mobilitzar” la ciutadania i “utilitzar problemes que ja existeixen i que són estructurals o institucionals per forçar un gir més cap a la dreta”. Per exemple, ha enumerat en aquest punt, els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE), la segregació escolar o la mateixa llei d'estrangeria. El perill és que quan les institucions no aporten solucions, els problemes s'enquisten i passen a ser problemes socials, cosa que encara fa "la batalla més dura".

En aquest punt, els fonamentalistes assenyalen els joves immigrants i les dones musulmanes que porten vel com els grans enemics i ho fan contraposant una "masculinitat agressiva" que els proporciona "autoestima i sentit de pertinença" amb què es construeixen identitats excloents i es justifica la política de control i fre a la immigració. "S'estableixen jerarquies racials on el blanc sempre està a la cúspide", ha reflexionat l'investigador.

Per la seva banda, Amazian ha aportat que els discursos d'odi han aconseguit crear un fals "sentiment de pèrdua" pels drets (atacats pels musulmans), la llengua, la cultura, els valors i el model de família i s'ha instaurat la idea que les entitats socials i les ajudes "només" són per als de fora i no per als autòctons. Això, ha continuat, fomenta l'exclusió social.