Les entitats socials reclamen un nou model de finançament

BarcelonaL’any s’acaba i les entitats socials de Catalunya tenen clar el seu propòsit per al 2018: aconseguir que el Parlament aprovi un nou model de finançament públic. Les entitats catalanes van ingressar l’any passat una mitjana d’1,1 milions d’euros, i més de la meitat, el 55,5%, van provenir del sector públic, segons la Taula del Tercer Sector. La previsió és que, en el balanç del 2017, la dependència dels fons públics augmenti fins al 58,3%, i les entitats reclamen canvis perquè aquest volum d’ingressos, tan important per a les seves tasques, es vertebri a través “d’un nou model de finançament fora de les lògiques de mercat i dels interessos lucratius”, en paraules del president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, Joan Segarra.

“No pot ser que avui dia encara hi hagi serveis públics que es financin amb un sistema absolutament discrecional com és la subvenció”, lamenta a l’ARA Segarra, que demana un nou model “que superi” el fet “que el preu sigui l’element clau a l’hora d’adjudicar serveis tan sensibles com els de les entiats socials”. És per això que, un cop constituït el nou Parlament, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, que agrupa prop de 1.200 organitzacions sense ànim de lucre que van des de les empreses i cooperatives socials fins a associacions i fundacions, vol buscar “complicitats” per impulsar un canvi en el finançament que reben.

Seguir les directives europees

La proposta de la Confederació és un pacte de país per a “una llei innovadora” que es basi en les directives europees de contractació pública, que estableixen que els serveis d’atenció a les persones han de ser sobretot per a entitats locals, arrelades al territori i sense interès a lucrar-se econòmicament. Alguns municipis, diu Segarra, ja han fet passos per avançar en aquesta direcció, i posa l’exemple de Vilanova i la Geltrú o Barcelona, on s’han donat directrius per reduir la importància de l’oferta econòmica en els concursos públics i per potenciar l’economia social, la igualtat de gènere i el respecte a la diversitat funcional, entre d’altres.

Les directives comunitàries també proposen “sortir de la llei de contractes i avançar cap a models de concertació”, subratlla Segarra. Actualment, la major part dels ingressos públics provenen de subvencions i convenis (74,6%) i, malgrat que els concerts i contractacions han crescut en els últims anys -cinc punts des del 2013-, segueixen sent minoritaris (25%). Per a les entitats, això té aspectes positius i negatius. “Les subvencions són una espècie de cafè per a tothom. La part positiva és que dones facilitats a projectes molt petits que si no ho tindrien molt complicat. La negativa, que són lentes i impliquen un gran esforç burocràtic”, reflexiona Laia Bernués, portaveu d’ASEV, una entitat de voluntariat.

Potenciar els concerts

Potenciar els concerts per sobre de les contractacions, argumenta Segarra, facilitaria que el preu no fos el requisit decisiu per adjudicar un servei. “Quan es fa un concert social, l’administració fixa quant costa, en funció de les places o les característiques. A partir d’aquí, es valoren les diverses propostes i es concerta amb una entitat”, explica.

Per a Bernués, el millor d’aquest sistema és que és més garantista amb la supervivència dels projectes. “Les subvencions, en canvi, arriben quan arriben, i si per qualsevol motiu no ho fan, moltes entitats veuen perillar la seva activitat”, afegeix Segarra. Això ho va posar en evidència l’aplicació de l’article 155, que va alentir el desbloqueig de partides per a les entitats.

“En general, les entitats cobren molt tard”, diu la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. “Aquest any, amb el 155, els retards han sigut d’escàndol”, critica. Un efecte col·lateral dels endarreriments són els crèdits que moltes entitats han hagut de demanar per poder mantenir oberts els programes. “Estem calculant quant costen els interessos i és greu, perquè no es poden imputar enlloc”, lamenta.

Malgrat això, les entitats valoren positivament els passos que s’han fet des de la Generalitat en aquesta direcció, “tot i que encara queda feina”, diu Segarra. Alguns d’aquests avenços són el decret llei 3/2016 de mesures de contractació pública i el projecte de llei de contractes, pendents de desplegar-se.