POLÍTIQUES SOCIALS
Societat23/10/2013

Les entitats socials insten Mas a dotar de recursos la renda mínima

Joan Serra
i Joan Serra

Barcelona.El diàleg entre les entitats socials i el Govern per la reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) no acaba de donar resultats. Això és el que pensa, almenys, la federació Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que ahir va emetre un comunicat en el qual lamentava que l'última sessió de treball amb la conselleria d'Empresa i Ocupació "no ha generat avenços significatius". La federació ha enviat una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, per demanar-li que desbloquegi la situació i asseguri els recursos suficients per al programa de la renda mínima d'inserció (RMI).

L'ECAS va reclamar ahir al president Mas que els pressupostos del 2014 siguin "clarament socials". "La reforma de la RMI va massa lenta i hi ha persones que s'estan quedant sense cap ajut", va lamentar ahir Teresa Crespo, presidenta d'ECAS i, alhora, assessora de l'executiu de Mas en polítiques socials. Crespo va sol·licitar un "acord de govern" en la gestió del programa de la RMI. Portaveus d'Empresa i Ocupació van apuntar a l'ARA que la postura de la federació va provocar "sorpresa" a la conselleria perquè havien qualificat la trobada de "positiva". Els mateixos portaveus van recordar que mantenen contactes amb el sector per obtenir "el màxim consens" en la reformulació de la prestació. En el marc de la reforma, l'ARA va avançar el 10 d'octubre que el Govern estudia solucions -amb l'ajuda dels serveis socials dels municipis- per mitigar l'impacte que suposaria que l'agost del 2014 beneficiaris de la llarga durada de la RMI poguessin deixar de cobrar l'ajut.

Cargando
No hay anuncios

Degoteig de peticions

En el primer semestre del 2013, 442 persones van registrar una petició a la ciutat de Barcelona per ser beneficiaris de la RMI. D'aquests 442 expedients, Empresa i Ocupació va concedir la prestació a 40 ciutadans: 14 titulars d'expedients van cobrar l'ajut entre els mesos de gener i juny del 2013 i 26 titulars ho van fer entre el juliol i l'agost, tal com detallava ahir el Butlletí Oficial del Parlament.