Les entitats veuen perillar els llocs de treball de 9.500 persones amb trastorns mentals i discapacitat intel·lectual

BarcelonaEl Xevi és conserge de la Fundació Drissa, entitat sense ànim de lucre en la qual treballen 135 persones, 82 de les quals amb alguna discapacitat per trastorns mentals. "És la primera feina estable de la meva vida i la vaig trobar als 40 anys. I ara, amb el coronavirus i tota la crisi, veig perillar l'estabilitat que havia adquirit", explica. Alguns serveis, tant en aquesta fundació com en moltes altres, s'han frenat, i a això hi han de sumar els endarreriments dels ajuts de la Generalitat i la por que uns pressupostos adaptats a l'emergència pel covid-19 encara els penalitzin més.

Fins a 9.500 llocs de feina de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental estan en risc a Catalunya, segons les associacions Dincat i Ammfeina, que apleguen desenes d'entitats socials vinculades a la salut mental. Recorden, a més, l'últim estudi de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que l'any 2018 va xifrar en un 17,6% el percentatge de persones amb trastorn mental que tenien feina.

"Abans encadenava feines curtes. En algun moment vaig poder ajudar en un negoci familiar, però els brots que de vegades patia mai m'havien deixat tenir una feina estable abans", explica el Xevi, que pot mantenir algunes de les feines de comunicació i xarxes que fa per a la fundació des de casa. "L'angoixa ara mateix la tinc bastant controlada, però està clar que el fet d'estar tancat a casa i no saber quin és el futur, estar constantment exposat a notícies i rumors, la fa créixer una mica".

La fundació en la qual treballa, Drissa, encara té pendents de cobrar 200.000 euros d'endarreriments de la Generalitat corresponents als primers mesos del 2020, que s'acostumen a pagar de cop al maig, i també una petita compensació de l'Estat (un 5%) per la pujada del 25% del salari mínim que han hagut d'assumir les entitats (l'Estat transfereix a les entitats el 50% del salari mínim de cada treballador). "A més, el tercer sector sempre ha estat infrafinançat i estem congelats des de la crisi del 2008", lamenta Núria Martínez, directora de Drissa. Apunta a un estudi elaborat pel sector que calculava que el tercer sector necessitava 600 milions d'euros de finançament públic i la Generalitat va atorgar-n'hi 35 en els últims pressupostos.

L'empresa, a més, ha vist com se suspenien contractes de prestació de serveis de neteja amb l'administració pública i encara han de veure com serà la indemnització. "Podem aguantar una mica més així? Home, la nostra empresa sí, però no podem estar mesos sense que aquesta situació es resolgui perquè no tindrem liquiditat", augura. A Drissa, explica, han buscat solucions alternatives a l'ERTO, i els que ho poden fer estan teletreballant. "Algunes de les persones amb trastorns tenen més necessitat de sortir al carrer i hem intentat destinar-les a feines essencials perquè com a mínim hi puguin ser una estona", afegeix.

Els problemes de liquiditat de Drissa són recurrents en el sector, com explica Francisco Villegas, president d'Ammfeina, associació que representa 30 entitats del tercer sector vinculades a la salut mental. "Estem acostumats a una situació econòmica molt delicada, però si les entitats a sobre han d'afrontar una aturada com aquesta no tindran capacitat per generar economia". Recorda, a més, "que els més desafavorits i amb menys xarxa familiar d'entre els treballadors amb trastorns o discapacitat intel·lectual són candidats a caure en l'exclusió social", i que la vinculació laboral amb aquestes entitats és moltes vegades el que els allunya d'aquesta exclusió.