Societat19/01/2021

Entitats socials exigeixen al govern espanyol que blindi els decrets catalans contra els desallotjaments

Més de 3.300 famílies estan a l'espera que grans tenidors els ofereixin un lloguer social alternatiu

Marta Rodríguez Carrera
i Marta Rodríguez Carrera

BarcelonaMilers de famílies estan pendents aquests dies d'una resolució del Tribunal Constitucional sobre els recursos que va interposar el PP contra dos decrets del Govern sobre l'accés a l'habitatge per donar més cobertura a l'anomenada llei 24/2015 per fer front a l'emergència en l'habitatge i la pobresa energètica. Del posicionament dels magistrats dependrà si, com passa amb la normativa actual en vigor, els grans tenidors han d'oferir un lloguer social abans de desallotjar les famílies que no poden fer front al pagament del lloguer, la quota de la hipoteca o estan ocupant per pura necessitat d'evitar viure al carrer. Almenys hi ha 3.300 famílies que estan a l'espera de la proposta per no perdre el sostre, però la xifra és més elevada perquè en aquest recompte no s'inclouen les dades dels ajuntaments que tenen els seus propis registres, com Barcelona, Mollet i Badalona.

L'alt tribunal es reunirà dilluns vinent i previsiblement emetrà la resolució, atès que en el ple del mes passat no va abordar la qüestió. Però la "desconfiança" pel ponent conservador ha fet que aquest dimarts unes quantes entitats relacionades amb el tercer sector i els drets socials hagin volgut mostrar la seva força i, en una compareixença en què han comptat amb una inusual unitat política de JxCat, ERC, En Comú Podem i la CUP, han advertit dels riscos socials si es tomben els decrets perquè, asseguren, "són una eina essencial" que ha permès en menys d'un any que 2.200 famílies poguessin continuar als seus habitatges amb un lloguer social, explica Santi Mas de Xaxàs, portaveu de la PAH Barcelona. En cas que el TC avali els recursos, les entitats tornaran "al carrer".

Cargando
No hay anuncios

Les entitats exigeixen al govern espanyol que "blindi" els decrets catalans en el marc d'un acord dins la comissió bilateral Estat-Generalitat, un pas que obligaria els magistrats del Constitucional a revisar el nou text per si s'ajusta a llei i, per tant, s'hauria d'ajornar el posicionament previst per a la setmana vinent. Però l'absència de representants del PSC és, per al portaveu de la PAH, una mostra de com Pedro Sánchez evita posicionar-se sobre la qüestió i dona al TC l'última paraula.