El calvari de les entitats de discapacitats intel·lectuals

Igualada"He d'anar a la perruqueria", crida l’Assumpció, que insisteix en sortir al carrer. "Carinyo, i jo també he d'anar a la perruqueria, mira quins pèls porto. Però ara no és possible", li contesta amb afecte Marta Mateu, la directora de la Fundació Àuria. A l’Assumpció, però, no hi ha qui li tregui la idea del cap. "Me'n vaig a la perruqueria", repeteix mentre es dirigeix amb determinació cap a la porta de la residència fins que una treballadora vestida amb una granota de protecció i mascareta s'abalança sobre ella i li barra el pas.

La Fundació Àuria és una de les moltes entitats que es dediquen a l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, i que asseguren que han passat un autèntic calvari durant les últimes setmanes. Perquè les persones a les quals atenen no entren en raó: ni entenen això de posar-se una màscara, i encara menys el fet d’haver de mantenir una distància de seguretat. I perquè la Generalitat, denuncien, les ha deixat a la seva sort durant l'emergència del coronavirus. Àuria, a més, té la seu a Igualada, que durant setmanes va quedar aïllada de la resta de Catalunya. Doble salt mortal.

Falta de material de protecció

"El 9 de març vam detectar el primer cas de coronavirus", recorda Mateu, que admet que, a partir d'aleshores, tot va ser una bogeria. Van tancar els centres ocupacionals i de dia on aquestes persones amb discapacitat intel·lectual solien passar la jornada. "Així que de cop i volta moltes es van veure obligades a estar tot el dia en pisos tutelats en què durant el matí no hi havia personal per fer-se’n càrrec", declara Carles Campuzano, director de l'associació empresarial d'economia social Dincat, que reuneix bona part de les entitats del sector i disposa d'una fotografia panoràmica del que va passar.

A això s'hi va afegir la manca de material de protecció i, després, el degoteig constant de casos: les persones amb símptomes de tenir el coronavirus calia treure-les dels pisos tutelats. Però on les portaven? La majoria d'entitats van tirar pel dret i es van buscar la vida com van poder dins el caos.

A la Fundació Àuria hi ha un munt d'impermeables de color groc penjats en perxes al llarg d'una paret. "Ens els va donar la comunitat xinesa d'Igualada. Era l'únic que teníem per protegir-nos", diu la seva directora. També assegura que van rebre donacions de l'Ajuntament de la ciutat i d'altres associacions i, amb això, van intentar treballar. D'altra banda, van habilitar una mena d'hospital de campanya a la seu de la fundació. Antigues aules dedicades a la formació són ara habitacions que allotgen persones amb discapacitat intel·lectual que han donat positiu del covid-19 o tenen símptomes. Aquí és on es troba l’Assumpció, i d'aquí és d'on vol sortir per anar a la perruqueria.

Campuzano admet que el Govern finalment ha començat a reaccionar: ha enviat material de protecció a les entitats, està fent proves del covid-19, i fins i tot s'ha habilitat un centre a Barcelona i un altre a Vic per aïllar persones amb discapacitat intel·lectual que han donat positiu. No obstant això, lamenta, la resposta arriba massa tard.

L'administració no facilita dades concretes ni de contagis ni de morts per covid-19 entre aquest col·lectiu, denuncia Dincat, però segons una estadística realitzada per aquesta associació a partir de dades facilitades per les principals entitats del sector, almenys 749 persones s'han contagiat o tenen símptomes de coronavirus i 55 han mort. A això s'hi suma un altre problema afegit: amb les proves del covid-19 que la Generalitat està fent ara, molts dels treballadors d'aquestes entitats han donat positiu i, per tant, el nou repte és trobar personal que pugui substituir-los.