Esplais i agrupaments reclamen més reconeixement a la seva tasca voluntària

BarcelonaL'accés al lleure educatiu, tot i que és un dret dels infants i joves, no està ni de bon tros garantit i té unes fortes limitacions en funció de la situació econòmica de cada família. Aquesta és una de les principals conclusions extretes del 13è debat del cicle 'Catalunya social', que aquest dimarts s'ha centrat en la tasca d'esplais i agrupaments escoltes –a més d'altres entitats socials i educatives–. La xerrada ha servit per evidenciar que garantir aquest dret representa un repte que el nou Govern i els ajuntaments haurien de fer seu.

La jornada ha comptat amb la participació de l'adjunta per la defensa dels drets dels infants i dels adolescents del Síndic de Greuges, Maria Jesús Larios, que ha repassat el contingut de l'informe específic presentat l'any passat sobre el lleure educatiu i les sortides i colònies escolars. En aquest informe el Síndic ja reclamava una normativa per garantir la igualtat en l'accés dels infants al lleure educatiu, i denunciava que els menors de famílies afavorides socialment participen més en les activitats extraescolars. Larios ha actualitzat el contingut d'aquest informe i ha esmentat dues dades molt concretes:

• El nombre d'infants que participen en activitats extraescolars no esportives, segons les dades de l'enquesta de salut pública, ha passat de 64.000 a 59.000 entre el 2012 i el 2014. Les activitats esportives també han patit una davallada, en passar de 39.500 a 33.500 participants. Dues dades que, en part, podrien ser el reflex de la situació econòmica derivada de la crisi.

• El nombre d'ajuts que la Direcció General de Joventut destina a finançar activitats de lleure, sobretot durant l'estiu, ha passat de tres milions d'euros l'any 2013 a 3,7 milions el 2015. En paral·lel, el nombre d'activitats notificades –també sobretot a l'estiu i en relació amb la celebració de casals– ha passat de 4.900 a 5.300 i, de retruc, els participants també han crescut de 215.000 a 275.000.

"És necessari regular les activitats complementàries a les escoles amb ajuts econòmics específics que ajudin a fomentar-ne l'accés", ha afegit Larios, que també ha insistit que la manca de reconeixement al dret al lleure i la poca cessió d'espais públics a les entitats que fan aquest tipus d'activitats és un problema afegit. El Síndic fa temps que reivindica la importància de l'educació en el lleure com una de les maneres d'incidir en l'equitat i la cohesió social.

Burocratització excessiva

Els participants en el debat –representants de quatre entitats socials i educatives que són membres de la Plataforma d'Infància de Catalunya impulsada per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, han lamentat que, tot i que segons les seves xifres els esplais i agrupaments engloben 65.000 infants i joves, 700 entitats i uns 12.000 monitors que desenvolupen la seva tasca voluntària, han de fer front en el seu dia a dia a una "burocratització excessiva" i creixent que, fins i tot, els complica més del que és habitual fer determinades sortides a la muntanya, ha exposat el David Guàrdia, membre de l'equip de relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

El president d'Esplais Catalans, del Moviment Laic i Progressista, Raimon Carreras, ha evidenciat que el principal objectiu d'aquestes entitats és "transformar el món a través de l'educació en el lleure", i ha demanat donar valor a la tasca voluntària que desenvolupen els monitors com un dels arguments per facilitar l'accés a aquestes activitats i reforçar els espais i locals per dur-les a terme.

El vicepresident de Fundesplai, Carles Barba, ha recordat que la Generalitat només destina uns sis milions d'euros a esplais i agrupaments, un percentatge mínim en comparació amb el pressupost del departament d'Ensenyament, malgrat que tothom cada cop està més d'acord en la importància d'espais més enllà de l'escola per enfortir l'educació dels infants. "No sempre hem tingut tota la complicitat que ens agradaria", ha afegit Guàrdia, perquè si per posar en marxa un nou servei socioeducatiu calen poques setmanes, en el cas d'un esplai o agrupament cal esperar un o dos anys.

El secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans, de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu, també ha destacat la importància de poder donar beques suficients per facilitar l'accés al lleure educatiu, i ha posat en evidència que cada cap de setmana milers de joves fan un acte voluntari des d'una militància i un activisme transformadors que no són prou reconeguts per les administracions.