Miquel Àngel Prats: “Pretendre fer online el que fas presencialment és un error”

BarcelonaMiquel Àngel Prats és mestre, doctor en pedagogia i professor titular de tecnologia educativa a la Blanquerna. Explica com haurien de ser les activitats que els professors envien als alumnes durant el confinament per garantir que cap infant es queda enrere.

¿Els centres estaven preparats per estar un mes sense classe?

Ras i curt, això ens ha agafat a tots per sorpresa, amb la incertesa i la improvisació. No hem sigut preparats per a això. Estem preparats per fer un ensenyament virtual preparat i dissenyat, però hem hagut de resoldre-ho de manera ràpida i amb tota la bona voluntat de persones que s’hi han deixat la pell. Davant d’aquestes situacions mai s’està del tot preparat. Acabes aprenent sobre la marxa i, per trobar-hi la part positiva, cal reconèixer l’oportunitat per als educadors d’aprendre amb eines, recursos i estratègies online. Està sent un aprenentatge per a tots.

Com haurien de ser aquestes activitats?

És important no fatigar els alumnes: no equivocar-nos amb segons quines tasques i també trobar l’equilibri entre passar de la part presencial a l’online, perquè les modalitats són molt diferents. Pretendre fer online el mateix que fas presencial és un error. És molt important entendre què suposa la part no presencial i conèixer les regles del joc. Això vol dir que cal flexibilitzar el temps i l’espai. El professorat ha de trobar moments per fer retransmissions en directe i fer classes expositives si cal, així com atencions individualitzades, i també gravar-se en vídeo proposant activitats. En aquest sentit, les escoles estan preparades per fer aquest tipus de tasques: qui no en sap ja, n’està aprenent a marxes forçades, i qui en sap, està compartint molt.

¿Les famílies poden estar tranquil·les, en el sentit que els alumnes aprendran igual? ¿O aquest mes es pot donar per perdut?

S’aprendrà de manera diferent. Tindrem un altre tipus d’ensenyament que permetrà aprendre altres estratègies. Bona part dels professors estan fent el possible per fer un seguiment de tot el que tenien programat. Un bon servei hauria de tenir alguns requisits: dosificar les tasques i la informació -més val qualitat que no pas quantitat-; centrar-se en conceptes clau i importants sobre què cal llegir, aprendre o visionar; donar instruccions clares i exhaustives, perquè moltes famílies no poden ajudar els seus fills, i proposar activitats necessàries i autoavaluables. També pot ajudar que hi hagi coordinació entre professors. Però no només s’han d’enviar missatges i activitats, sinó que també cal acompanyar els alumnes en el moment que estem vivint. Tots els educadors han de tenir en compte que, abans de donar feina, han de preguntar com ho estan vivint i donar espais perquè expliquin com se senten. Dir els rius d’Espanya o les roques volcàniques és subsidiari, és més important parlar del que està passant i deixar que, davant d’una situació tan greu, parlin de com ho viuen o com se senten.

Què poden fer els docents per garantir que tots els alumnes segueixen el ritme que es proposa?

El que es posa damunt la taula és el concepte d’equitat. Atès que estem en una situació d’excepcionalitat, també hem de prendre mesures excepcionals i evitar que hi hagi gent que quedi encara més desfavorida. Enviar material de suport i ampliació és una bona mesura. És important tenir en compte qui està en una situació crítica: no tothom té ordinadors a casa, no tothom els té amb càmera i no tothom té un ventall digital tan ric. Hem de tenir en compte tota la diversitat. Per això, una alternativa interessant és que la televisió permeti algun tipus d’ensenyament que redueixi aquesta escletxa digital.