Ensenyament denuncia que el ministeri exclou de les beques 12.000 alumnes amb necessitats educatives especials

BarcelonaNova picabaralla institucional. El departament d’Ensenyament de la Generalitat ha denunciat avui que els nous canvis en la convocatòria d’ajuts a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu convocades des del ministeri d’Educació, Cultura i Esports (MECD) exclouen uns 12.000 alumnes de percebre aquestes beques. El departament també s’ha mostrat queixós amb la data de publicació de la resolució, en ple mes d’agost, i sense avisar les famílies afectades.

Els nous criteris aprovats pel ministeri en la convocatòria 2016-2017 inclouen la presentació, per primer cop, del certificat de discapacitat; o, en el cas d’alumnes amb trastorns greus de conducta, un diagnòstic clínic dels serveis sanitaris públics. D’aquesta manera s’exclou de rebre l’ajut tots els estudiants amb necessitats educatives especials i un grau de discapacitat inferior al 33%, així com els que tenen trastorns d’aprenentatge que en les anteriors convocatòries es consideraven nens amb discapacitats funcionals però als quals no s'emetia una certificació de discapacitat. Alhora, es deixa també de banda l’alumnat que encara no ha pogut obtenir el reconeixement de la seva discapacitat.

La conselleria, que opina que el ministeri ha pres aquesta decisió “unilateralment”, ha anunciat que exigirà al MECD la modificació de la convocatòria, tant per via administrativa com parlamentària, i la transferència efectiva de la competència en beques i ajuts educatius.

La Generalitat ha lamentat de nou que el ministeri encara no hagi complert l’obligació de transferència de les competències en aquest àmbit, malgrat les sentències del Tribunal Constitucional, l'última de les quals emesa el passat mes de maig.

Les revàlides: “competència exclusiva” del ministeri

En resposta a la petició de la Generalitat sobre la incompetència de la implantació de les revàlides, el consell de ministres en funcions ha declarat tenir la “competència plena” per implantar aquests exàmens, previstos en la LOMCE. El decret, segons el consell de ministres, es va aprovar atesa la competència “exclusiva” del ministeri en l’expedició de títols acadèmics.

L’executiu espanyol argumenta que el decret que regula les revàlides a l’ESO i al batxillerat “dóna compliment” a la LOMCE i busca “regular les condicions per a l’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals”. “Les comunitats autònomes només poden assumir competències executives”, ha conclòs el consell.

La Generalitat ara ja té via lliure per presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret, ja que considera que l’Estat vulnera les seves competències en matèria educativa i en llengua pròpia, i alhora infringeix el règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya recollit a l’Estatut. A la resposta, el govern central argumenta que "ha deixat marge a la intervenció autonòmica" perquè inclou a les proves "l'avaluació d'una assignatura específica, i a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia s'avalua també l'assignatura corresponent a aquesta llengua i literatura".

A més, justifica les revàlides "per assegurar una certa homogeneïtat a les proves, de manera que els resultats obtinguts pels estudiants de diferents comunitats resultin equiparables". Pel que fa a la qüestió de la llengua, el govern espanyol apunta que al decret "no es determina l'obligació d'utilitzar el català o castellà a les proves d'avaluació", sinó que "permet que siguin els pares, mares o tutors legals els que determinin quina serà la llengua utilitzada pels alumnes".