La Generalitat contractarà docents d’ESO sense el màster obligatori
Els sindicats acusen el departament de falta de previsió i de planificació
BarcelonaPer ser professor d’ESO en un institut públic el curs que ve no caldrà tenir el màster habilitant, que era obligatori des del 2009. El departament d’Ensenyament ha pres aquesta decisió “excepcional” davant la “falta de personal interí disponible en algunes especialitats docents”, com ara les llengües (català, castellà i francès) o les matemàtiques. Encara que des de la conselleria avisen que la mesura és temporal, els sindicats han criticat una decisió que atribueixen a la “falta de planificació” del departament.
La resolució, publicada divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), sosté que la borsa s’obre del 26 d’abril al 14 de maig per als estudiants amb títol oficial de màster de formació de professorat i també per als que es comprometin a treure-se’l abans de l’inici del curs 2021-2022. Els estudiants que no tinguin el màster hauran de comprometre’s per escrit a treure’s el títol en aquests tres anys. Si passat aquest temps no acrediten el màster, se’ls expulsarà del sistema.
La falta de professors a l’ESO ja fa temps que es nota als instituts, que tenen problemes per trobar substituts d’algunes matèries. Per això, l’any passat el departament ja va fer un primer pas i durant el curs va obrir la borsa als interins que estiguessin acabant el màster amb la previsió que abans del setembre acreditessin el títol. Ara es va molt més enllà i es dona un marge de tres anys per treure’s aquest títol, que a Catalunya imparteixen unes deu universitats.
El departament es defensa
La mesura deixa en entredit el màster, un dels 14 títols obligatoris per exercir una professió a l’Estat, que es va implantar amb el pla Bolonya per substituir un curs de tres mesos, l’anomenat Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP). “La prioritat és que els alumnes tinguin professors. Totes les altres prioritats s’han de supeditar a aquesta”, afirma a l’ARA Ignasi Garcia Plata, director general de Professorat del departament.
Els sindicats, però, consideren que la mesura és improvisada i culpen la Generalitat d’una “falta de previsió i planificació”, segons va assegurar ahir Ramon Font, de la USTEC-STES. Malgrat que, com Garcia Plata, considera que la prioritat és que els alumnes tinguin professorat, veu com un “pedaç” la decisió acordada per Ensenyament. Igualment, des de CCOO, Carles Abelló també acusa el departament de no fer cas dels advertiments dels sindicats, que fa anys que avisaven que la corba de natalitat situaria la pressió demogràfica a l’ESO fins al 2022. El Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC-SPS) també va mostrar la seva “preocupació” perquè mestres “sense coneixements profunds” acabin impartint especialitats i “substituint professors llicenciats i experts”, van dir.
Davant les crítiques, el director general defensa que l’administració ja ha anat “flexibilitzant” els requisits per ser professor per atreure nous professionals, amb mesures com ara obrir el ventall de titulacions que donin accés a ser professor o fer convocatòries extraordinàries per entrar a la borsa d’interins.
Garcia Plata també va assegurar que el departament i la secretaria d’Universitats estan treballant per assegurar que l’any que ve ja hi hagi universitats que facin el màster de manera semipresencial, a fi de facilitar noves incorporacions de professors. Aquesta és una mesura reclamada pels sindicats, que denuncien la dificultat que tindran els docents per treballar i a la vegada treure’s un màster que en la majoria de casos ara és presencial.
La innovació, ¿en risc?
La mesura també és vista amb recel des del punt de vista de la innovació i la lluita contra el fracàs escolar. Els impulsors de la innovació escolar consideren que l’entrada de professionals sense formació docent dificultarà la implantació de noves metodologies pedagògiques a l’aula.
