Ensenyament assumirà la gestió dels menjadors escolars
Les AMPA critiquen que es deixi el servei en mans de “grans empreses”
BarcelonaFa mesos que a les associacions de mares i pares no es parla d’una altra cosa. El nou decret de menjadors que està preparant el Govern per regular el servei estableix que el departament d’Ensenyament és el titular de la competència del servei de menjador a les escoles i instituts públics. La contractació de l’empresa que se’n faci càrrec, però, es “desconcentrarà” en els titulars de les direccions territorials del departament, els quals, al seu torn, delegaran la decisió a les direccions dels centres, als consells comarcals o als ajuntaments.
Això canviarà notablement la gestió d’aquest servei en moltes escoles, sobretot en aquelles en què eren les AMPA les que s’encarregaven d’escollir l’empresa que prestava servei i de recaptar els diners a les famílies. L’esborrany del decret, al qual ha tingut accés l’ARA, sí que garanteix a les associacions de mares i pares “la participació, el seguiment, el control de qualitat i l’avaluació” del servei de menjador, ja que podran participar de la comissió de menjadors, escollida pel consell escolar.
El debat sobre els menjadors escolars fa molt temps que s’arrossega -fa 22 anys de l’últim decret que els regulava-, però les desavinences entre la comunitat educativa i la Generalitat sobre com canviar-lo van endarrerir una decisió que ja no pot esperar més. El departament vol aprovar en pocs mesos el decret perquè entri en vigor el curs que ve i s’adeqüi a la legislació vigent, tant la llei de contractes públics com les directives europees sobre contractació pública.
Les associacions de mares i pares, però, fa mesos que estan en peu de guerra i han rebutjat de manera frontal el projecte del Govern. L’argument principal és que el servei “queda en mans de les grans empreses”, segons van retreure al conseller, Josep Bargalló, a través d’una carta. Segons denunciaven, l’esborrany no garanteix que el menjador “no estarà sotmès al fet que grans empreses del sector en treguin rèdit econòmic”. La mateixa crítica va arribar des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), format per una quinzena d’entitats i sindicats, que ahir en una roda de premsa conjunta va denunciar que la proposta de decret de menjadors suposa una “privatització” dels menjadors per “deixar fora de la seva gestió les famílies”.
El conseller, però, va voler deixar clar que el seu departament “no té cap voluntat de privatitzar res, i menys els menjadors escolars”. En una intervenció aquest dimecres en un acte d’Educació 360, Bargalló va defensar l’autonomia de cada centre i va explicar que el decret només pretén que “si un centre o un ajuntament vol, pugui gestionar el menjador i, si ningú ho vol, ho farà el consell comarcal”. “De voluntat de canvi, ni una; de voluntat de privatitzar, ni una”, va deixar clar.
La intenció de la conselleria, segons va publicar ahir mateix en un anunci a la web, és que el servei de menjador passi a formar part del projecte educatiu del centre. Això vol dir que el servei haurà d’adaptar el seu funcionament al projecte lingüístic (es podrà requerir als monitors el coneixement d’altres llengües a banda del català) i de direcció de l’escola o institut.
El preu deixarà de ser clau
L’esborrany del decret també preveu que la contractació del servei es pugui adjudicar “atenent únicament criteris de qualitat” -fer que el preu no sigui el criteri més decisiu en la decisió final-, de manera que es pugui valorar el caràcter social de les empreses i també si inclouen productes de proximitat. L’esborrany no fixa un preu màxim del menú, mentre que sí que concreta les ràtios d’alumnes i monitors.
El projecte amb el qual treballa el Govern estableix una altra decisió inèdita: la direcció del centre haurà d’“establir les mesures necessàries” perquè alguna “persona del claustre” es quedi a l’escola durant l’estona de menjador -fins ara era algú de l’equip directiu.
El Govern ha fet arribar l’avantprojecte als representants de les AMPA i els propers dies s’enviarà als sindicats, als partits i a entitats del món educatiu perquè hi facin les aportacions pertinents. Entrarà en vigor com a màxim dos anys després de la seva aprovació.
La comunitat educativa exigeix més pressupost
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), la plataforma que aglutina una quinzena d’entitats i sindicats de l’àmbit educatiu, va reclamar ahir a la Generalitat que en els pressupostos de l’any que ve s’asseguri un “creixement sostingut” de la inversió en educació. Els portaveus d’entitats com CCOO, UGT, USTEC, l’Associació de Mestres Rosa Sensat o la FAPAC i la FAPAES, entre d’altres, van denunciar la “dinàmica persistent” del departament d’aplicar retallades ara fa deu anys i no haver-les revertit. Van denunciar que aquest curs té un 10% més d’alumnes que fa 10 anys, però en canvi hi ha el 10% menys d’inversió. El MUCE va denunciar altres problemàtiques del sector: la “massificació de les aules” davant l’“insuficient” increment de 690 professors, la falta de finançament en l’educació de 0-3, la manca de places públiques de P3 i 1r d’ESO o la poca “voluntat política” per posar fi a la segregació.
