Enriqueta Felip: “El que necessita un pacient de càncer són explicacions”
Oncòloga Ha desenvolupat tota la seva carrera a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va estudiar, on va fer la residència i on ara dirigeix l’àrea de pulmó i tumors toràcics. Enriqueta Felip és un referent en càncer de pulmó, un dels cinc tumors més freqüents
El 27 de setembre, durant el congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), Enriqueta Felip rebrà el premi Dones a l’Oncologia en reconeixement a la seva contribució en aquest camp. Tot i aquesta distinció, no creu que hi hagi diferències entre homes i dones investigadores.
Què significa aquest premi?
En oncologia, una especialitat relativament jove, el paper de la dona queda clar i es pot fer carrera en investigació, però està bé donar-li visibilitat. El que tant homes com dones necessiten per fer investigació és suport i un bon mentor. I en aquests moments podem dir que les dones tenim les possibilitats i el suport. On potser sí que hi ha diferències és en els llocs de direcció, però és només qüestió de temps que canviï.
Què distingeix els tumors toràcics?
El més freqüent és el càncer de pulmó i una característica clara és la relació amb l’hàbit tabàquic. No ens cansarem de dir que s’ha de deixar de fumar, i mai és tard per fer-ho. La possibilitat de tenir un càncer de pulmó disminueix quan la gent deixa de fumar a qualsevol edat i el tabac també està relacionat amb el càncer de bufeta, les malalties cardiovasculars i les pulmonars. En els últims deu anys, el que ha canviat és que sabem que hi ha un subgrup de pacients amb càncer de pulmó que tenen unes alteracions moleculars diferents i que podem tractar de forma diferenciada. En càncer de pulmó hi ha un nivell d’investigació molt important.
Què vol dir alteració molecular?
Parlo d’alteració molecular en el tumor. No és com en altres tumors on sí que hi ha una predisposició genètica, sinó que el tumor és dependent d’un oncogen que som capaços de detectar. I no és una sola alteració molecular, sinó diverses.
Quin índex de supervivència té el càncer de pulmó?
Hem d’individualitzar. Hi ha malalts que són candidats a cirurgia, d’altres són tractats amb radioteràpia, d’altres amb immunoteràpia... I són grups molt diferents de pacients. Més que parlar de supervivència global, hauríem de parlar de casos concrets. El càncer de pulmó no és una malaltia única, n’hi ha de diferents tipus i estadis. És un tumor que la majoria de vegades es diagnostica en estadis avançats i per tant no parlem tant de curació sinó de cronificació i supervivència. Evidentment és una malaltia greu.
Per què es diagnostica en estadis avançats?
Per la seva localització. Molts cops quan es diagnostica un càncer de pulmó ja és per manifestació clínica de la metàstasi, més que pel tumor en si. Però tothom ha d’estar pendent perquè hi ha símptomes que l’han de fer anar al metge.
I quins són aquests símptomes?
Augment de la tos que no millora, pèrdua de pes, expectoració amb sang, algun dolor... I, sobretot, no s’ha de fumar. Tothom pensa que no li passarà, però hi ha una clara associació entre tabac i càncer de pulmó. En el cas de les dones tothom pensa en el càncer de mama i es fa mamografies, però hi ha un augment clar de la incidència de càncer de pulmó en les dones. Ens sembla que el càncer de pulmó és una malaltia d’homes i no és així.
Però s’associa més als homes.
Sí, és així, però les dones són un nombre important dels pacients que veiem a la consulta.
Quin percentatge són dones?
Ara encara és més baix que el d’homes, però quan vaig començar a treballar un càncer de pulmó en una dona era anecdòtic i ara representen entre el 25% i el 30% dels pacients. I en els estudis clínics nord-americans ja arriben al 50%.
¿I això s’atribueix a l’augment de l’hàbit tabàquic en les dones?
Sí, però el càncer de pulmó no només apareix en fumadors. Hi ha un 10%-15% de càncers de pulmó en no fumadors, i és una línia d’investigació també molt rellevant.
I a què s’atribueix?
No queda clar. En aquest grup de pacients les alteracions moleculars en el tumor són més freqüents.
Quina és la relació entre tabac i càncer de pulmó?
El 85% dels casos de càncer de pulmó, que és el tumor més freqüent si sumem els dos sexes, s’atribueixen a l’hàbit tabàquic. Queden un 15% de casos que s’han d’investigar, però si no es fumés evitaríem un 85% dels casos.
¿El càncer de pulmó està més estigmatitzat per aquesta relació directa amb el tabac?
Ningú és culpable perquè és una addicció i un cop s’ha fet el diagnòstic s’ha d’ajudar els pacients i donar-los tot el suport. La gent ha fumat perquè era una addicció i deixar-ho és complex. Un cop diagnosticat, el que s’ha de fer és deixar de fumar perquè els resultats milloren.
Més enllà del tractament, què necessita un pacient de càncer?
Necessita explicacions sobre què està passant, les opcions de tractament, la seva situació... Necessita conèixer la malaltia i informació dels professionals. Els psicooncòlegs també poden ajudar. I, en certs estadis, també són importants les cures pal·liatives.