“Abans el cotxe era la llibertat, ara els joves volen el mòbil”

BarcelonaDes d’aquest any ja no es diu Saló de l’Automòbil sinó Automobile Barcelona. Per què?

Automobile ho diu tot. És la reconversió del saló per la via d’unir l’ automòbil al mobile, a la tecnologia. Els salons de l’automòbil com els hem conegut fins ara estan a punt de desaparèixer i de deixar pas a una altra generació. I crec que es pot dir que Barcelona és pionera una vegada més creant aquesta nova generació de salons del motor. I ens copiaran segur, perquè aquest nou saló que obrim dijous és un còctel del saló d’electrònica de Las Vegas, del Mobile de Barcelona i el motor show tradicional, el saló de l’automòbil de sempre, que aquest 2017 compleix 98 anys. Som els quarts d’Europa. El primer és Ginebra, perquè com que és un país neutral, tothom va a Suïssa. Després ve Frankfurt, perquè Alemanya continua sent una gran potència del motor, encara que nosaltres som el segon país productor d’automòbils d’Europa. I París, el tercer, ja està patint, i si París pateix, nosaltres havíem de començar a pensar una altra cosa per perpetuar el nostre èxit de tants anys.

Per què pateix París?

Els salons tradicionals, d’exposició de cotxes -que a mi m’encanten i que trobo que són un gran motor de vendes de l’automòbil; tots recordem haver-hi anat amb els nostres pares, avis o fills-, es troben que els constructors volen que n’hi hagi menys, perquè els hi costen molts diners. I, per tant, havíem de fer un canvi de mentalitat i incorporar la tecnologia. D’aquí dos anys, quan fem el centenari, potser podrem veure cotxes drons volant per Montjuïc.

Aquest desplaçament cap a la tecnologia em recorda l’anunci dels nens que li pregunten a un company al pati (amb un aire assetjador) que què té el cotxe del seu pare, i el nen contesta que té wifi.

És que vostè i jo, quan érem joves, volíem tenir el carnet de conduir als 18 anys. El cotxe era la llibertat. Ara el que volen tenir és un mòbil, i no als 18, sinó als 14 o als 11. La il·lusió s’ha desplaçat del volant al mòbil, o al volant amb el mòbil adaptat.

Cada cop hi ha més gent que no es vol comprar un cotxe, sinó que el vol fer servir.

Se’n continuen comprant, però no tenen aquella ànsia i comença a primar la utilització més que la propietat, tot i que de cotxes tothom en compra.

L’any passat Fira de Barcelona va aconseguir uns ingressos de 165 milions d’euros, dels quals el 40% corresponen al Mobile. També deu ser per això que un firaire com vostè deu haver virat cap a la tecnologia.

Sí. Amb el Mobile han fet diana. També cal dir que Barcelona és una ciutat que a la gent li encanta. Estàs en una reunió en qualsevol país del món i dius “Madrid”, i els altres fan “Ah”, i dius “Barcelona” i sempre és “Oh, Barcelona!” És una ciutat que té tirada, ganxo i una marca espectacular. Per això el Mobile està molt a gust en aquesta ciutat, perquè la Fira ho fa molt bé, però també perquè es fa en una ciutat que és de les que tenen més marca internacional del món.

Com s’imagina l’evolució dels cotxes terrestres en els pròxims temps?

Una part del futur ja la veurem a partir de dijous: cotxes que aparquen sols, que frenen sols, que poden anar sense conductor. Una evolució que al·lucines, que fa una mica de por. Fins i tot a la plaça de l’Univers, també coneguda com la plaça de l’entrepà, hi hem fet una passarel·la que es diu Connected Street, on les marques explicaran totes les novetats, començant per Tesla.

Ha vingut Tesla, però Volkswagen i Audi no hi seran. Què ha passat?

Tinc bona relació amb Volkswagen i Audi, els he collat tant com he pogut però... La raó final no la sé, són temes personals, de marques... Però el meu equip i jo el que no volíem era anar perseguint la gent cada dos anys. I no l’hem perseguit. Hem intentat que vingui tothom, però no perseguint... Perquè al final, portant cotxes i tecnologia de la comunicació, hem aconseguit que en lloc de venir unes 30 marques en vinguin més de 90. I estic content, perquè hi vam donar moltes voltes, i amb aquesta idea crec que l’hem encertat.

En els últims anys s’ha disparat la consciència dels costos per a la salut que té la pol·lució a les grans ciutats. Com s’hi adaptaran els fabricants?

El dièsel està condemnat. Cada vegada veig més transport públic híbrid o elèctric que fa menys soroll i contamina menys. I cada vegada es pot córrer menys. Hem trigat una mica a fer el que havíem de fer, però al final tot indica que anem pel bon camí. En aquest Automobile Barcelona hi portarem l’últim en prevenció de gasos.

Hi ha cansament de Barcelona al món?

No. El que passa és que Barcelona ha quedat petita per la quantitat de gent que la vol visitar. És una ciutat superatractiva, privilegiada des del punt de vista de la cultura, del clima, de la llum. Personalment, crec que no hi ha cap senyal de cansament. Hi ha ciutats fantàstiques a Europa, com Berlín, per exemple, però els falta un aeroport en condicions i no tenen ni la llum ni el clima d’aquí. Per a mi, no hi ha color. Jo soc a Turisme de Barcelona i crec que els empresaris turístics de la ciutat han fet una gran feina amb aquesta societat mixta. S’ha de deixar que continuïn treballant amb tranquil·litat. Potser el que sí que hauríem de fer és apujar una mica el llistó al turista. Hotels tipus Four Seasons, que volien implantar-se a Barcelona i no han pogut fer-ho, porten un turisme d’un nivell adquisitiu molt alt. I d’això se’n beneficia tothom.

¿Ara mateix veu totes les forces de la ciutat alineades, o sembla com si a Barcelona li faltés un projecte comú?

Aquesta setmana m’ha encantat la foto de la candidatura de Barcelona a l’Agència Europea del Medicament.

Vol dir amb la ministra Dolors Montserrat, el conseller Antoni Comín i el regidor Jaume Collboni.

I em va agradar molt l’elecció com a seu de la Torre Agbar. Jo crec que l’Agència la guanyarem. Quan a Barcelona tots anem en la mateixa direcció, com amb els Jocs Olímpics, les coses funcionen. Jo vaig inventar allò de la pax olímpica, que vol dir: no és moment de fer oposició, és moment de treballar tots junts en la mateixa direcció perquè la ciutat tiri endavant i faci els millors Jocs de la història; i va ser així. Teníem la sort de tenir Joan Antoni Samaranch, que no se li ha fet justícia, perquè sense ell no hi hauria hagut Jocs. L’alcalde Maragall ho va fer molt bé, vam tenir un bon conseller delegat, Josep Miquel Abad, i un bon comitè executiu, amb Carlos Ferrer Salat i Leopoldo Rodés, que va fer una feina molt bona per captar vots dels membres del COI, amb simpatia, tracte, atenció, hospitalitat... Va ser molta gent, no em voldria deixar ningú.

Vostè, durant tots aquests anys, ha continuat sent militant del PP i té contacte directe amb el president del govern espanyol. Quantes vegades li ha dit: “ Mariano, tenéis que hablar ”.

Estic afònic de dir-l’hi.

Em pot explicar per quina raó no parlen?

No ho he acabat d’entendre mai. Al principi de tot, Rajoy em deia: “ A mi Artur Mas me cae bien ”. I jo parlava amb el president Mas i em deia: “A mi Mariano Rajoy em cau bé”. I jo pensava “Doncs per què no us poseu d’acord?” La història seria completament diferent. Ara mateix, CiU estaria manant al Congrés de Diputats. Els bascos, sense tanta representació, han aconseguit un bon acord aquesta setmana. Els nacionalistes catalans han perdut una oportunitat molt bona de manar molt, des d’aquí. En lloc d’això, CiU ha desaparegut, ara hi ha el PDECat, Unió s’ha extingit...

Què pot fer Catalunya si quan reforma un Estatut d’acord amb la llei, el PP surt al carrer a demanar 4 milions de firmes i ho incendia tot? Quines reformes estructurals es poden aconseguir quan qualsevol cosa que demana Catalunya tothom la vol?

Jo no buscaria culpables, ja és igual, tots són una mica culpables. El que buscaria seria una solució. L’única manera de solucionar els conflictes és parlant, i encara som a temps d’arribar a acords. Catalunya mai no ha tingut més autonomia de la que té ara. I un altre tema: a Madrid s’estan pensant seriosament equilibrar els impostos de successions, donacions, transmissions i patrimoni cedits a les autonomies... Per què Madrid no paga cap d’aquests impostos i nosaltres ho paguem tot?

Vostè sap que el finançament de Catalunya és insuficient i que l’esforç fiscal que fem no assegura la millora del nostre estat del benestar. Però hi ha més coses. Per exemple, la concepció radial d’Espanya: ¿vostè entén que el corredor mediterrani hagi de passar per l’interior?

És el meu discurs permanent. Que no hi hagi connexió entre València i Barcelona és al·lucinant. I Rodalies. Aquest parell de temes serien un bon avenç. Qualsevol cosa d’aquestes que es pugui resoldre i arreglar és un avenç. Cal pactar, solucionar els problemes, però amb sentit comú, sense passar-se, ni per una banda ni per l’altra.

Demanar votar és passar-se?

No, no. Però si un país s’ha donat una Constitució, s’ha de respectar

El fill gran de Jordi Pujol a la presó, l’expresident de la comunitat de Madrid a la presó, Rodrigo Rato cosit a causes judicials... Quina reflexió fa sobre això?

Una part molt important de la corrupció ve del temps que ens vam passar sense una llei de finançament de partits polítics. Del que sí que me n’alegro és que a partir d’ara aquest tema s’hagi acabat, segur. Crec que ara ve una etapa molt neta i diferent.