Enfrontament dins el Govern per l’actuació amb els menors estrangers

BarcelonaL’acollida dels centenars de menors estrangers no acompanyats (MENA) que arriben mes a mes a Catalunya ha obert un enfrontament entre dos departaments del Govern. Segons ha pogut saber l’ARA, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, liderat pel conseller Chakir el Homrani (ERC), ha fet arribar aquest vespre un informe al departament d’Interior, encapçalat pel conseller Miquel Buch (Junts per Catalunya), en què retreu la nova manera d’actuar dels Mossos amb aquests menors.

La policia ha activat aquest matí un pla per portar als centres d’acollida més pròxims els joves que des de dilluns han dormit en diferents comissaries. Les queixes que recull el document dels serveis jurídics d’Afers Socials són que els agents escullen els equipaments sense saber si tenen places lliures i tampoc avisen la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), que és qui assumeix la tutela dels nois. Aquesta actuació, segons l’informe, vulnera el protocol vigent entre la DGAIA i els Mossos per garantir la protecció dels menors que estan en situació de risc o desemparament.

La gota que ha fet vessar el got ha sigut que el sistema d’acollida s’ha quedat sense cap alternativa per oferir una primera atenció a aquests joves quan arriben. Els Mossos, que són molts cops els primers que reben els nois quan es presenten a una comissaria o els troben al carrer, no tenen des d’aquest dilluns un centre de referència per poder derivar els menors un cop els identifiquen, un tràmit que acostuma a durar mitja hora.

Segons fonts policials, els joves han dormit a les comissaries perquè la DGAIA no té places lliures per acollir-los i aquest matí –quan encara hi havia més d’una vintena de nois entre diferents dependències policials– s'ha activat el pla per revertir aquesta situació. Les patrulles dels Mossos han començat a traslladar cada jove a un centre de menors pròxim a la comissaria on es troba, però sense saber si a l’equipament hi ha una plaça lliure.

Aixecar una acta si no s’accepta

Quan els Mossos es presenten a un centre amb un menor que necessita acollida, el responsable de l’equipament el pot acceptar –encara que no tingui llit disponible– o bé s’hi pot negar i, en aquest últim cas, els agents tenen ordre d’aixecar acta a la persona que s’hi oposa i recollir la raó per la qual ho fa. Un possible motiu per no acceptar un menor pot ser, per exemple, la sobreocupació.

Si els centres no accepten els joves, la patrulla els torna a la comissaria mentre prova de portar-los a un altre equipament. Però aquesta actuació dels Mossos ha topat avui mateix amb la reacció de la DGAIA, que ha considerat que no estan oferint una atenció adequada als menors estrangers. Amb el nou pla policial, segons argumenten, no es pot estudiar el perfil del jove ni, per tant, assignar-li un centre adequat.

Malestar dels educadors

Aquest nou funcionament tampoc ha agradat als educadors. La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) ha expressat “el seu desconcert, sorpresa i perplexitat” pel fet que els centres hagin d’acollir els MENA “per ordre policial”. La directora de la DGAIA, Georgina Oliva, va enviar dimecres al vespre una nota interna a tots els centres demanant que acullin els nois que els portin els Mossos i ja va admetre que “desconeixia” a quins equipaments els agents podien acabar traslladant aquests joves.

De moment, fins que els Mossos no anunciïn el contrari, els menors estrangers es queden –si els accepten– al centre on els ha portat la patrulla i és feina dels educadors avisar la DGAIA. A partir d’aquesta alerta, la Generalitat té constància de la situació del noi i busca un equipament que pugui acollir-lo, encara que la solució no és immediata i es pot allargar.

La situació ha arribat a aquest límit després que, a mitjans de juliol, la jutge degana de Barcelona prohibís que els joves dormissin a la Ciutat de la Justícia quan la DGAIA no tenia plaça en cap instal·lació. La seva presència al complex judicial s’havia tornat habitual per la creixent arribada de menors a Catalunya i el col·lapse dels equipaments d’acollida. La decisió de la jutge degana i el pic de demanda de places –al juliol i l’agost han arribat uns 500 menors cada mes– han provocat canvis constants en el protocol per rebre els MENA i també en les ordres que reben els agents sobre on han de dur els joves.

El centre d’emergència va crear-se primer al barri d’Hostafrancs de Barcelona. Però l’equipament es va tancar a principis de setembre i aleshores –segons fonts policials– els agents van rebre la indicació de portar els joves a la seu de la DGAIA, a l’avinguda del Paral·lel, on es van habilitar matalassos a les oficines. Dilluns la DGAIA va comunicar als Mossos que traslladessin els menors a un nou centre de cribratge obert al Masnou amb unes 80 places. Tot i això, aquella mateixa nit –quan havia passat poc més d’una hora de la nova indicació, segons les fonts policials– els van comunicar que el centre ja estava ple. La manca d’alternatives va fer que menors s’hagin quedat des de llavors a les comissaries fins que els Mossos han començat a dur-los als centres.

El conseller Chakir el Homrani ha demanat avui comparèixer dimecres vinent al Parlament per donar explicacions de l’acollida que s’està oferint als MENA. Ho farà a la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies.