La despesa energètica creix un 40% més que el nivell de vida

BarcelonaL’any 2008 una família catalana pagava de mitjana 1.566 euros en energia. Al 2018 pel mateix consum estaria pagant 2.238 euros, és a dir, un 40% més. El preu de l’energia ha pujat de manera exponencial en els darrers deu anys, mentre que l’Índex de Preu del Consumidor (IPC) només ha crescut un 14,7%.

La crescuda dels cost de l’energia contrasta amb el tímid increment dels sous i el nivell de vida dels ciutadans. Aquesta és la conclusió de l’estudi presentat per la Taula del Tercer Sector, que denuncia la bretxa que s’ha creat els últims deu anys entre les despeses energètiques i el nivell de vida. Segons l’estudi, presentat en un debat a l’Ateneu Barcelonès amb la col·laboració del l’ARA, el preu de l’energia afecta de manera doble els usuaris: per una banda perquè no ha parat de pujar, i per l’altra perquè els ingressos no han augmentat.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, exigeix un preu més just en el subministrament: “Cal que la societatde reconegui que l’energia és un dret fonamental per tenir una vida digna. Segons les últimes dades de l’IDESCAT, més de 645.000 persones tenen dificultat per pagar el subministrament a Catalunya”. És a dir, hi ha mig milió llarg de persones que avui deuen estar passant fred a la seva llar. Alsina, a més, demana també més transparència a les empreses subministradores: “L’opacitat no afavoreix al consumidor”.

El Tercer Sector exigeix canvis immediats en la gestió del sistema per evitar la pobresa energètica. D’entada, insta l’administració a reduir la càrrega d’impostos sobre l’energia: “En la factura de subministrament tenim una part fixa, una part variable i una part d’impostos. L’IVA està al 21%. Si l’energia és un bé de primera necessitat, ¿no s’hauria d’aplicar un IVA reduït o superreduït, com permet la UE?”, qüestiona Marta Garcia, directora d’Ecoserveis i autora de l’estudi.

Crítics amb el nou bo social

La Taula del Tercer Sector es mostra molt crítica amb la implementació del nou bo social de l’Estat, aprovat a l’octubre del 2017 sense atendre les propostes provinents de Catalunya. Per exemple, el bo social només contempla tarifes per l’electricitat, no pel gas, ni té en compte les diferents circumstàncies climàtiques estacionals i territorials. Creuen, també, que el bo social hauria d’incloure les famílies monoparentals en situació de vulnerabilitat –i en canvi no totes les nombroses, algunes de les quals no ho necessiten– i que hauria d’estar automatitzat, enlloc de basar-se en la desconfiança fiscal cap a la pobresa.

El representant de l’Associació Benestar i Desenvolupament, Antonio Toribio, demana, a més, una simplificació en el procés burocràtic per accedir al bo social: “Hi ha un problema de complexitat de dades que fa que moltes persones acabin per descartar el bo social. Hi ha gent que ja no hi arriba perquè és molt difícil accedir-hi”. De fet, es calcula que el 70% dels beneficiaris del bo antic no hi podran accedir.

El debat també ha servit perquè els representants de Càritas, Sònia Lacalle, i Creu Roja, Susanna Roig, alertessin del fet que les famílies en situació vulnerable prioritzin pagar la llar i el subministrament i deixin en segon lloc la despesa en alimentació o higiene. Lacalle assegura que es troben amb famílies que “cuinen menys i gasten menys en menjar. I també es dutxen menys per reduir el consum d’aigua calenta”.

Les famílies en situació de pobresa energètica sovint no arriben als 800 euros mensuals –moltes tenen ingressos d’entre 300 i 600 euros– i la franja d’edat més perjudicada per aquest tipus de pobresa són les famílies monoparentals amb una mare i les persones majors de 65 anys.