Endesa haurà d'aturar algunes centrals hidroelèctriques per la sequera

BarcelonaLes elevades temperatures, la sequera i la poca quantitat d’aigua aportada pel desgel tensen les conques hidràuliques, que han patit una baixada important en la producció d'energia provinent de la força de l'aigua a Catalunya. Segons dades d'Endesa recollides per l'ACN, la falta de reserves als embassaments obligarà la companyia Endesa a aturar la producció d'electricitat a la central de Mequinensa (Baix Cinca), una de les més grans de la Península, que no ha parat mai des que es va inaugurar. L'aturada es farà a mitjans de novembre, ja que l'embassament està per sota del 23% de la seva capacitat, el segon pitjor registre de la història d'aquest pantà inaugurat el 1966.

No és la primera central hidroelèctrica que s'atura a l'Estat aquest any i podria no ser l'última. A l'agost, la central de Rialb a Lleida, gestionada per Acciona i més petita, també va aturar-se de manera permanent a petició de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre: l'embassament no arribava al 7% de la seva capacitat, quan un any enrere estava pràcticament mig ple. A més, si no plou aviat i de manera abundant, Endesa també es prepara per parar les centrals de Talarn i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, i les de Pont de Montanyana i Escales, a la Ribagorça.

Les dades més baixes en tres dècades

Tot i que la tardor acostuma a ser l'època amb més pluges a Catalunya, la sequera d'aquest 2022 ha provocat una caiguda en picat de la producció hidroelèctrica. Segons Endesa, aquest 2022 s'ha generat un 32% menys d'energia que en la mitjana dels últims deu anys i caldria remuntar-se al 1989 per trobar una producció tan baixa. El cap del centre de producció de la companyia al conjunt de la Península, Ángel García, ha explicat en una entrevista a l'ACN que la situació parteix de l'any passat, que ja va ser sec, però gràcies a les reserves dels embassaments es va poder concloure de manera "correcta". Aquest any, amb un hivern especialment sec, ha derivat en la caiguda de reserves i ha motivat que hagi sigut un dels pitjors anys de la sèrie històrica.

Si la comparativa es fa amb l'any passat, el descens també és accentuat, amb prop d'un 15% menys d'energia generada a les centrals que la companyia té a la demarcació de Lleida (que és on s'ubiquen la majoria, sobretot a les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran). Si es té en compte la mitjana a tot Catalunya, l'energia generada a través de l'aigua ha baixat un 13,2% en conjunt.

Conseqüències per als consumidors

La falta d'electricitat generada per la força de l'aigua podria suposar un cop directe a la butxaca dels consumidors però no en l'abastiment. "La hidroelèctrica és només una part de les energies renovables que en conjunt representen el 20% del total: és una quantitat relativament petita dins del mix energètic", explica Maria Llop, catedràtica i directora del departament d'Economia de la URV. L'experta en energia, però, remarca que el tancament d'una altra central hidroelèctrica "no és una bona notícia".

"L'energia que prové de l'aigua és una font que té un cost de producció baix –argumenta Llop–. I quan també hi ha manca de vent i, per tant, tampoc tens energia eòlica has d'anar directe a buscar la que surt de les nuclears i els cicles combinats, que és més cara". "A més, ara anem de cara a l'hivern, en què la demanda serà alta", afegeix l'economista, que considera que la combinació de menys oferta i més demanda acabarà encarint, encara més, els preus.

L'energia hidroelèctrica està enfocada sobretot per a l'hora punta del matí, quan les companyies en venen força a la xarxa per donar resposta al pic d'energia de "quan tothom es lleva i encén els llums i es posa en marxa després de la baixada de la nit", explica el catedràtic emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat. Fora d'aquest moment, però, l'aturada té un impacte "menor" sobre el sistema d'abastament a la població, afegeix. "L'impacte més gran el veuran les companyies amb el que deixaran d'ingressar per la venda d'aquesta energia", opina l'ecòleg.

La prioritat domèstica i el "problema" agrícola

"Mequinensa i Riba-roja, que funcionen combinades, a l'estiu quan la demanda d'aigua creix i els nivells dels embassaments estan molt baixos acaben funcionant només per fer arribar aigua a la central nuclear d'Ascó per refrigerar les instal·lacions", exposa l'ecòleg, per a qui el que ha de preocupar molt més ara mateix són altres usos prioritaris que comprometen molta aigua, com l'agrícola. La llei, de fet, estableix una jerarquia en l'ús de l'aigua que fixa que en primer terme s'ha de garantir el consum de la població, seguit del reg, l'ús industrial i, posteriorment, la producció hidràulica.

"A nivell domèstic, ja ens trobem cada cop més que on no hi ha connexió a una gran xarxa i es tira de recursos propis com pous, aquests s'estan assecant", alerta Prat. De fet, des de finals de la setmana passada ja són nou els àmbits de les conques internes que estan en situació d'alerta per la sequera amb mesures de restriccions en l'ús de l'aigua que afecten més de 300 municipis, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). L'últim a entrar en aquesta situació ha sigut l'àmbit de Fluvià Muga, que se suma a l'alerta a l'aqüífer de Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, la serralada Transversal, Banyoles i Prades Llaberia.

Pel que fa a la gran àrea del sistema Ter-Llobregat, que abasteix entre d'altres l'àrea metropolitana, amb les dessalinitzadores treballant a ple rendiment, la situació no és crítica encara, apunta el catedràtic emèrit de la UB. "Amb el final de la campanya gran de reg de l'estiu, l'aigua deixa d'estar tan compromesa i ara el sistema en té per a dos o tres mesos", augura. Malgrat aquest petit respir, urgeix a abordar "la problemàtica de l'agricultura" de debò, definir què s'ha de regar, quan i com. Amb la crisi climàtica, l'escenari és "més calor, la vegetació comença a transpirar abans, s'acaben les grans neus i ens ve un problema", avisa.