Tres xemeneies: regal incòmode a Sant Adrià

BarcelonaGir dramàtic en el projecte de remodelació de la zona de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Aquest divendres, dos dies després que el ple de l’ajuntament aprovés la declaració de les Tres Xemeneies i la sala de turbines com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), Endesa va fer públic en un comunicat la donació “anticipada i gratuïta” de l’edifici al municipi per al seu futur ús públic. De fet, l’oferiment de la cessió, que s’hauria de ratificar en un conveni, la va fer dimarts en una carta que es va registrar tant a l’Ajuntament com al Consorci del Besòs sense que el consistori ho fes públic durant el ple perquè abans volia estudiar què implicava aquesta donació.

La raó és simple. Tot i que no hi ha xifres clares, des de la companyia calculen en poc més de 400.000 euros el manteniment anual de l’edifici tal com està ara, i el decret del BCIL especifica que la declaració obliga el propietari a fer-se càrrec de la perfecta conservació del bé a salvaguardar. Si el propietari ja no és Endesa, serà el municipi qui se n’hagi de fer càrrec. El regal, doncs, és enverinat i posa pressió ara al municipi, ja que tant si diu sí com no a la donació provocarà un debat que hauria volgut poder ajornar fins que el pla urbanístic de la zona, i el seu finançament, estigués més avançat.

“Ha sigut una sorpresa, perquè no havien avisat ni n’havíem parlat abans”, reconeix l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, el socialista Joan Callau. “Es curiós que arribi aquesta donació ara perquè el BCIL, a més d’evitar l’enderroc, especifica que el manteniment el fa el propietari. Podria semblar que la companyia vol estalviar-se el manteniment i, si no acceptem, li serveix per deixar en evidència els que demanem la conservació de l’edifici”. De fet, Endesa era i és partidària de l’enderroc de l’edifici al qual no dóna cap valor arquitectònic, però, segons explica ara a la nota feta pública, ha decidit fer la donació amb la finalitat de “respectar la voluntat popular, que vol que les instal·lacions passin a formar part del municipi com a elements singulars de l’ skyline del litoral barceloní, i després que no progressés cap tipus de projecte urbanístic a la zona des del tancament de la central l’abril del 2011”.

Es pot no acceptar la cessió

El comunicat de la companyia abans que l’ajuntament comuniqui si accepta la donació s’interpreta com una maniobra per pressionar el consistori. “Devien esperar que el tema sortís en el ple i, com que no va ser així, ho han precipitat”, explica Callau, que considera que la donació té de positiu que descarta del tot l’enderroc, però la part negativa que els obliga a accelerar la decisió sobre el futur de la zona. “Hem de veure què es pot fer, s’ha de parlar amb tots els grups i no sé com anirà. Potser ho rebutgem perquè tampoc es tracta que ens encolomin el manteniment abans d’hora”.

També opina en aquesta línia el regidor de CIU Xavier Soley, per a qui aquesta donació “s’ha d’estudiar molt bé”, ja que ara mateix Sant Adrià “no pot assumir tota sola el manteniment de les Tres Xemeneies” i veuria més acceptable pactar que la cessió es faci efectiva quan sigui viable. “És bo que Endesa ja no vulgui enderrocar-les”, afirma, “però és un gest de cara a la galeria per descarregar-se d’una responsabilitat que haurien d’assumir fins al final del procés”.

Sant Adrià és el municipi més petit del front litoral: 37.000 habitants i té un pressupost municipal per a aquest any de 38 milions d’euros. Tot i que no està sola en el procés de transformació de la zona del Besòs -també s’hi han implicat Badalona, Barcelona i el Consorci del Besòs-, tem que la pressió de l’elèctrica pugui acabar hipotecant el seu desenvolupament i la feble economia del municipi.

La Plataforma 3 Xemeneies, que impulsa des de fa anys la conservació de la central, va fer ahir un comunicat en què, tot i alegrar-se que l’edifici passi a mans públiques, posava en dubte les bones intencions de l’elèctrica, a la qual acusa d’haver contaminat durant anys la zona i ara no voler assumir el retorn social al municipi. Aquesta donació, indica el comunicat, fa sorgir “molts dubtes”. “¿La cessió és només de les edificacions? ¿Inclou també el sòl que ocupen? Es cedeix només l’ús? És una cessió temporal? ¿Es garanteix l’accés públic a través dels terrenys que l’envolten i que continuaran sent propietat d’Endesa? ¿Hi ha contraprestacions en forma de planejament urbanístic? ¿Els edificis es consolidaran estructuralment i deixaran en perfectes condicions abans de la cessió?”, es pregunten.

El portaveu d’Endesa va explicar ahir que la donació no inclou el solar on hi ha les Tres Xemeneies sinó només l’edifici construït, i que tampoc s’inclou el terreny circumdant, que segueix sent propietat de l’empresa, que ara està acabant el desmantellament de la resta d’instal·lacions i aviat té previst començar la descontaminació del sòl.

Icona del litoral i símbol industrial i obrer

Tecnologia alemanya

L’actual central -la primera és del 1913- es va construir amb tecnologia alemanya i enginyeria espanyola entre el 1971 i el 1976. Les xemeneies estan sobre les calderes, cosa que explica el 200 metres d’alçària. Es va fer en dues fases i la distància entre les torres és desigual.

Referèndum popular

Quan se’n va anunciar el tancament -fet efectiu l’abril del 2011-, hi va haver un moviment ciutadà per salvar-les. El referèndum celebrat a Sant Adrià el 2008, tot i la baixa participació, va tenir un resultat aclaparador del 80% de veïns a favor de mantenir-les.

Energia i obrerisme

Abans de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, a finals dels anys 70, les tèrmiques del Besòs suposaven quasi el 40% de tota l’energia produïda a Catalunya. Hi treballaven unes mil persones, en tres torns. El 1973, durant una vaga, la policia hi va matar l’obrer Manuel Fernández.

BCIL i donació

Dimecres l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va aprovar en ple la declaració de les Tres Xemeneies com a Bé Cultural d’Interès Local. Ara hi ha 15 dies per fer al·legacions abans que sigui definitiu. El dia abans, Endesa va proposar la donació gratuïta de l’edifici.