L’endarreriment del nou zoo angoixa treballadors i animalistes

BarcelonaL’orangutan adult n’agafa un de jove per l’espatlla i li rasca el cap. El lleó badalla. No saben quin futur li espera al Zoo de Barcelona, on viuen, però els seus cuidadors tampoc. A l’altra banda del vidre que els separa dels primats, els treballadors del comitè d’empresa mostren una indignació que està a punt d’esclatar en mobilitzacions. Temen que el govern municipal no s’atreveixi a aprovar definitivament i abans d’acabar el seu mandat el nou model de zoo, pel qual es va nomenar un nou director fa més d’un any, Sito Alarcón, i per al qual s’ha elaborat un dossier de 70 pàgines amb una aposta per les espècies autòctones, la recerca i l’educació. Tot plegat ha de suposar una inversió de més de 60 milions d’euros fins al 2031 per adequar unes instal·lacions que, en molts casos, estan antiquades i en mal estat.

“Hi ha un consens des de fa temps, els treballadors hem fet unes renúncies i la major part dels animalistes veuen amb bons ulls aquest nou model de zoo, que podria estar en marxa des de ja fa un any, però que no engega”, lamenten des del comitè d’empresa. La gran amenaça per a aquests treballadors és el col·lectiu Libera i la seva proposta del Zoo XXI. Mentre participava en el debat sobre el nou zoo, l’entitat va portar 17.000 signatures a l’Ajuntament per donar suport a una iniciativa popular per a un altre model de zoo, que inclou mesures difícilment reconciliables amb el model que està en marxa, com ara reproduir virtualment els animals no autòctons.

Janet Sanz, tinent d’alcalde de l’àrea d’Ecologia de l’Ajuntament, que és qui va impulsar la reformulació del zoo, va celebrar l’admissió a tràmit d’aquesta iniciativa ciutadana. El comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, assegura, de fet, que el nou model “respon a l’esperit” del Zoo XXI i defensa que és “qüestió de temps” que el nou zoològic tiri endavant. “Entenem el neguit dels treballadors, perquè porten 20 anys enmig d’un debat i sense avenços. Però no els vindrà d’un mes”, afirma, i assegura que la intenció és deixar-ho enllestit abans no s’acabi el mandat. Des de Libera, el seu impulsor, Leo Anselmi, ho veu radicalment diferent. Creu que el model que hi ha sobre la taula “manté la reproducció d’animals per motius econòmics”, és a dir, per tenir-los al zoo i no pas per reintroduir-los en el seu hàbitat, i per això no hi dona suport.

Creu que és cruel “criar animals que sobrin, perquè en els trasllats pateixen estrès o fins i tot moren”, i recorda que encara és legal matar animals “per motius de gestió”, és a dir, quan no se sap què fer-ne. Al mateix temps, Anselmi, portaveu de la principal oposició a tirar endavant el model de zoo que hi ha sobre la taula del consistori, assegura que “tots els partits menys el PP” hi han mostrat suport, fins i tot Barcelona en Comú, i confia que la iniciativa popular es voti favorablement al ple a principis de l’any vinent. Això suposaria tirar endavant el Zoo XXI -encara amb menys espècies i amb els animals no autòctons reproduïts de manera virtual- i no el nou model preparat per Alarcón i la Fundació Barcelona Zoo.

“La guineu al galliner”

En tots dos casos hi ha un canvi de paradigma per reduir les espècies al zoològic i la seva lògica mercantilista, així com per prioritzar el benestar dels animals. Però en el cas del Zoo XXI, els treballadors veuen com plana sobre ells l’amenaça del tancament. Per als membres del comitè d’empresa, el fet que Libera formi part del patronat per decidir el nou model i alhora defensi el Zoo XXI és “com tenir la guineu al galliner”.

Se senten “enganyats” per l’Ajuntament, a qui acusen d’haver jugat a dues bandes. I temen que hi hagi algun altre acord entre Libera i el consistori. “Si no ens volen, almenys que siguin valents i ens ho diguin, que no ens tinguin en espera”, sentencia contundent un membre del comitè d’empresa.

El director del zoo, Sito Alarcón, defensa el nou model i es mostra confiat que aviat es concretarà, tot i que reconeix que si fos per ell ja podria estar en marxa. Falta que l’Ajuntament hi doni l’empenta definitiva. Un treballador anònim i aliè al comitè d’empresa explica, en canvi, que Alarcón mateix els ha dit que creu que s’acabarà aprovant el Zoo XXI i no el que s’ha estat debatent dins la Fundació. “Fa uns dies vam alliberar 400 tortugues al Garraf. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”, es pregunta Alarcón, que defensa el paper del zoo en la reintroducció d’espècies, de la qual Libera desconfia.

Però no tots els animalistes que participen en el debat intern des de fa anys s’hi oposen tan frontalment. Marta Gumà, presidenta de Depana, reconeix que no és ideal, però creu que com a mínim amb el nou model de zoo “els animals estaran millor que fins ara” i veu en aquest projecte una oportunitat per girar full de la lògica dels zoològics d’exposició. “Hem perdut molt el temps amb reunions quan ja hi havia cert consens. Si no es tira endavant el nou model abans que s’acabi el mandat, hi haurà eleccions, i què passarà amb el zoo si entra un altre govern?”, es pregunta.

Atrapats en la indefinició, alguns animals pateixen aquest mig camí entre el zoo vell i el nou. És el cas dels quatre dofins que, gairebé dos anys després que l’Ajuntament tanqués el delfinari, continuen en una petita piscina perquè els possibles destins no convencen.