“Encara que sembli mentida, hi ha llocs a Catalunya on es viu així”

BadalonaCap a les cinc de la tarda, la gent treu una cadira plegable de casa i s'asseu al carrer a prendre la fresca. Altres la deixen directament encadenada a un fanal. Per la vorera, un gall es passeja tranquil·lament picotejant tot el que troba. Com en un poble. Però no hi ha cases baixes, sinó blocs de pisos de fins a quinze plantes.

“Aquí el que hi ha són rates com conills”. És el primer que et deixen anar els veïns. Deu ser cert, perquè fins i tot al CAP diuen que han atès algun cas de mossegada de rata. El que sí que hi ha segur, i salta a la vista, és brutícia a tot arreu. Bosses i mobles acumulats al costat dels contenidors i envasos i papers a terra. Perquè aquí quan, per exemple, algú acaba de beure's un suc, tira el tetrabrik a terra. Sense miraments. També és veritat que hi ha poques papereres.

Les voreres estan en mal estat i les males herbes creixen entre les rajoles, senyal que fa segles que ningú les arregla. En un parc infantil hi ha un gronxador sense gronxadors ni jocs. Només en queden les marques a terra, com si algú els hagués arrencat de soca-rel. Els cables pengen de qualsevol manera de les façanes dels edificis i fins i tot n'hi ha alguns que estan lligats amb cordes.

Quan es fa fosc, un grup de joves s'instal·la al carrer Còrdova amb cadires i un altaveu que emet música a tota castanya. Al carrer Alfons XII hi ha un altre grupet que també hi ha muntat una festa. És un dia qualsevol, entre setmana.

"Encara que sembli mentida, hi ha llocs a Catalunya on es viu així", afirma David Godino, director de l'Institut Escola Baldomer Solà. Es tracta del barri de Sant Roc, de Badalona, a menys de deu minuts amb cotxe de Barcelona i que al juny es va convertir en el focus d'atenció de tots els mitjans de comunicació perquè alguns dels suposats autors de les violacions al centre comercial Màgic i en un descampat prop del municipi serien del barri i menors d'edat. De fet, fa poc més d’una setmana, dos dels menors van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra.

Actuació "immediata"

Els casos van generar tanta commoció que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i el flamant alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, es van reunir el 23 de juny per analitzar les necessitats de Sant Roc i van acordar actuar-hi “de manera immediata”, segons va informar aleshores el consistori. En definitiva, que la ciutadania podia estar tranquil·la, perquè ells posarien fil a l'agulla. Han passat més de tres mesos. Què s'ha fet des de llavors?

A Sant Roc hi viuen unes 14.000 persones, la majoria d’ètnia gitana, encara que també hi ha un percentatge molt elevat d’estrangers, gairebé un 30%, sobretot d’origen pakistanès. Cal aclarir que no tot el barri és igual. De fet, està trossejat en tres parts perquè el divideix l'avinguda del Marquès de Mont-roig, una via per on passen dos carrils de tramvia i quatre més de vehicles; i l'autopista C-31, que travessa el barri per sobre i deixa a sota una zona de pàrquing enorme, molt útil per aparcar però que és un niu de brutícia i no ajuda a la seguretat.

En un d'aquests tres trossos hi ha l'anomenat Sant Roc nou. Una zona on abans hi havia blocs amb aluminosi, que la Generalitat va tirar a terra i va remodelar completament a partir de l'any 2000. Hi va invertir gairebé 100 milions d'euros i va construir-hi 935 habitatges. Ara hi ha edificis nous, els carrers estan ben arreglats i hi ha poca brutícia. No sembla ni el mateix barri.

“Jo només reparteixo la correspondència per aquesta zona”, diu una cartera que empeny un carretó ple de cartes. “A l’altra no m'atreveixo a anar-hi sola. M'han tirat coses des de les finestres quan porto notificacions de multes”, afegeix referint-se al degradat Sant Roc vell. Allà la majoria dels edificis són de cinc plantes sense ascensor, però també hi ha alguns blocs de quinze, que els veïns anomenen gratacels. La majoria tenen humitats, sostres escrostonats, canonades en mal estat…

Segons els veïns, al barri, tant a la part nova com a la vella, es coneix tothom. Potser per això, quan aquesta periodista intenta fer algunes preguntes a un grup d'adolescents, el primer que diuen és: “Què ets, de la secreta?” Fonts d'Endesa afirmen que la meitat de les connexions elèctriques al barri són fraudulentes. L'any passat, la companyia va obrir 553 expedients a Badalona, la majoria a Sant Roc, però només set corresponien a plantacions de marihuana.

Les dades dels Mossos d'Esquadra també ho corroboren. Ni aquest any ni el passat hi van detectar cap narcopís. El 2022 només hi van clausurar tres punts de venda de droga –això sí, un d'ells el regentava una organització criminal–, i aquest any n'han desarticulat quatre més, on es venia cocaïna, marihuana o haixix.

Salvador Figuerola, director de la Fundació Ateneu Sant Roc, una entitat que treballa al barri des dels anys 80 i que el coneix bé, afirma que el que hi ha a Sant Roc és “un greu problema d'educació, habitatge, feina i salut”. En altres paraules, de marginalitat i pobresa. “La gent viu de subsidis socials, del mercat ambulant i de la ferralla”. Segons diu, les administracions públiques hi han fet inversions però de manera discontínua. I es queixa que “és molt difícil treballar d’aquesta manera”.

La metgessa de família Clara Flamarich i la infermera Silvia Mas, del CAP de Sant Roc, confirmen que elles també detecten a la consulta aquestes greus deficiències socials. Per exemple, tenen molts casos d'obesitat i de diabetis a causa d'una alimentació no saludable. També hi ha “un brot de sarna que no es pot controlar” i que atribueixen a l'amuntegament a les cases. Molts pisos amb prou feines fan 60 metres quadrats i la majoria de les famílies són nombroses, amb almenys tres o quatre criatures.

Un informe publicat al maig per la Comunalitat Badalona Sud, un programa impulsat pel departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, redunda en aquest aspecte amb dades que posen els pèls de punta. Al Sant Roc vell, només entre el 26% i el 37% de la població té feina formal, segons dades del 2021. És el barri de Badalona amb més desnonaments, un dels tres de Catalunya amb la renda més baixa i l'absentisme escolar arribava al 60% a l'educació secundària el 2017. Des de fa poc més de dos mesos, a més, les desenes d'immigrants que vivien a la nau industrial que es va cremar el 2020 a Badalona s'han instal·lat en un antic centre educatiu abandonat del barri. La misèria atrau la misèria.

Absentisme escolar

"Més que un centre educatiu, de vegades semblem un centre assistencial", declara David Godino, director de l'Institut Escola Baldomer Solà, en al·lusió a l'atenció que han de donar a l'alumnat per aquest panorama social. El centre té 400 alumnes, la majoria de Sant Roc i un 70% d'ètnia gitana, i un absentisme escolar de més del 25%. Això significa a la pràctica que més de cent nens no van a classe.

“Tenim els absentistes crònics, als quals no veiem el pèl en tot el curs i només apareixen algun dia. I els absentistes intermitents, que venen tres o quatre dies a la setmana”, detalla. També diu que hi ha nens que es queden adormits a classe perquè es passen la nit amb el mòbil o prenent begudes energètiques, o alumnes que abandonen l'ESO perquè es queden embarassades o es casen. “Tenen molt assimilada la idea que, a l'hora de buscar feina, la donaran abans a un paio que a un gitano. “Aleshores, per què cal estudiar?”, afegeix.

“La meva nena es va treure un títol de perruquera, però ¿saps de què treballa? Fregant, perquè és gitana i no l'agafa ningú”, es queixa una veïna que està asseguda a la fresca al carrer d'Alfons XII. “Casem els fills joves perquè tinguin responsabilitats i no facin el golfo”, argumenta.

Un grup d’adolescents de 15 i 16 anys que maten el temps fumant una cigarreta que es passen de mà en mà responen d’aquesta manera quan se’ls pregunta sobre els estudis. “Jo vull ser mecànic o escombriaire”, deixa anar un. És difícil saber si vacil·la o parla de debò. Un altre admet que de vegades als matins no va a l'institut “si fa molt de fred”.

"Quan les necessitats bàsiques no estan cobertes, l'educació no és la prioritat", destaca el responsable dels programes educatius del Secretariat Gitano a Catalunya, Miguel Jiménez. També declara que el fet que hi hagi un centre amb el 70% de l'alumnat gitano ja és una anomalia, perquè això estigmatitza; i que als alumnes gitanos els falten referents i acompanyament. Ells tenen diversos programes a Sant Roc, però són una gota en un oceà.

El departament d'Educació ha facilitat a l'ARA una llarga llista d'accions que fa per prevenir l'absentisme escolar i la violència. Però un professor de l'Institut Enric Borràs, on estudiava el germà de la nena que va ser violada al centre comercial Màgic i que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que és un problema que va més enllà dels centres educatius. “Els alumnes estan mancats de disciplina i hipersexualitzats”, denuncia. I en posa un exemple: “Divendres em vaig trobar una parella de primer d'ESO, és a dir, nens d'11, 12 o 13 anys, morrejant-se a classe, mentre la resta d'alumnes els cridaven que es fessin un OnlyFans per guanyar diners”, en referència a la plataforma social de pagament que es caracteritza pels continguts eròtics. També assegura que nens d'aquesta edat parlen obertament de “follar” i de pornografia.

Carles Dorce, el director de l'Institut Barres i Ones, amb un 25% d'alumnat de Sant Roc, assegura que no necessiten més personal perquè ja tenen prou integradors i educadors socials al centre. “El que necessitem és algú que treballi amb les famílies i el col·lectiu. Enviem informes a serveis socials de l'Ajuntament de Badalona, però és el desert”.

Una treballadora de serveis socials i delegada de CCOO, que també prefereix mantenir l'anonimat, rebat que no és el desert, sinó que no donen a l'abast. L’Ajuntament de Badalona només té un únic tècnic d’absentisme escolar, cinc treballadors socials i quatre educadors de carrer per a tot el districte 6, que inclou Sant Roc i dos barris més. De l'1 de gener al 19 de setembre van obrir 775 expedients i van atendre 1.746 persones, segons dades del consistori. “Només fem una feina de contenció. No podem desenvolupar un pla de treball amb les famílies perquè tenim poc per oferir-los”, lamenta la treballadora.

Amb tot, el tercer tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat de Badalona, Daniel Gracia, declara que de moment no tenen cap intenció de reforçar els serveis socials perquè primer prefereixen reactivar el Consorci Badalona Sud, un organisme creat el 2006 perquè l'Ajuntament i la Generalitat unissin esforços en aquesta zona de la ciutat. El 2022 es va decidir dissoldre'l, però ara el pretenen ressuscitar després de l'escàndol de les violacions. El director general d'Acció Cívica i Comunitària del Govern, Xavier Godàs, aclareix que per reactivar el consorci cal reformar-ne els estatuts, el ple de Badalona ho ha de ratificar, ha de passar un període d'informació pública… En definitiva, que va per llarg.

El projecte bloc a bloc

El que sí que la Generalitat pretén fer ja és signar un conveni amb l'Ajuntament per impulsar l'anomenat projecte bloc a bloc, amb l'objectiu d'organitzar les comunitats de veïns perquè, per exemple, puguin sol·licitar subvencions per rehabilitar els edificis. El problema és que molts dels pisos a Sant Roc estan ocupats i, per tant, els veïns no podran demanar ajudes encara que s'organitzin. El departament de Drets Socials destinarà 120.000 euros anuals durant tres anys al projecte. Per la seva banda, el tercer tinent d'alcalde de Badalona assegura que ells ja han intensificat el servei de neteja i la presència policial al barri.

“Això no es resol amb 100.000 euros més per a serveis socials. Fa falta un pla integral de lluita contra la pobresa”, reivindica Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, amb qui és difícil mantenir una conversa perquè cada dos per tres rep trucades de veïns que li demanen ajuda. La plataforma reparteix menjar, ofereix assessorament i sobretot intenta frenar els desnonaments, que són el pa de cada dia al Sant Roc vell.

La Natalia, de 25 anys, i el Francisco, de 26, són pares d'una nena de 6, una altra de 5 i uns bessons de 3. Han rebut una ordre de desnonament i no saben on anar. Viuen d'un subsidi social i de cercar ferralla. “Els serveis socials ens donen com a solució que busquem un pis de lloguer a Tortosa, perquè allà n'hi ha per 300 euros”, diu ella. És a dir, a gairebé 200 quilòmetres de distància.

La Lorenza es troba en la mateixa tessitura. "Vaig deixar el col·legi a segon d'ESO, em vaig casar amb 15 anys i tinc dos fills de 4 i 5", explica. Ara té 23 anys i el marit la va deixar en fa tres. No pot evitar que li saltin les llàgrimes quan arriba la comitiva judicial per desallotjar-la. Després de molt negociar, li donen de termini fins a l'11 d'octubre perquè agafi les pertinences i deixi el pis. La Natalia i el Francisco ho han de fer abans: el 9 d'octubre. Supliquen ajuda.

En canvi, ni la Generalitat ni l'Ajuntament tenen una data per a l'inici del projecte bloc a bloc. "Havíem de signar el conveni amb l'Ajuntament al març, però amb les eleccions municipals a tocar va ser impossible", justifica Godàs. També assegura que la inestabilitat política a Badalona tampoc ha ajudat a fer-hi avenços. En els últims vuit anys hi ha hagut cinc alcaldes al municipi. Pel que fa al Consorci Badalona Sud, confia que abans de l'estiu vinent es pugui reactivar. Però aleshores faltarà poc més de mig any per a les eleccions a la Generalitat. ¿El calendari electoral tornarà a ser un destorb perquè es faci alguna cosa a Sant Roc?