Empresa i universitat s’alien per formar l’enginyer-gestor

BarcelonaUn enginyer és, per definició, algú que es dedica a aplicar els seus coneixements científics i tècnics per millorar les necessitats de les persones. Però si es busca la màxima eficiència, hi ha un factor fonamental: fer-ho amb el menor cost possible. Amb la idea de formar enginyers especialitzats en gestió que puguin adaptar-se a una indústria en plena transformació, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s’han aliat amb un grup d’empreses per impulsar un grau universitari nou, que combina les matèries pròpies de l’enginyeria industrial amb els fonaments de l’economia.

Només hi ha 40 places, però el nou grau en tecnologies industrials i anàlisi econòmica ha rebut una allau de sol·licituds. Fins a 139 persones van demanar cursar el grau, de manera que només tres de cada deu aspirants han començat la carrera, que té una nota de tall d’un 11,9 sobre 14 i que s’impartirà en anglès. Amb el nom d’ Industrial Engineering and Economic Analysis, el nou grau forma part de la cinquantena de títols de les universitats catalanes que tenen l’anglès com a llengua principal.

La titulació, de quatre anys de durada, s’impartirà als campus de les dues universitats, cosa que permetrà que els alumnes interactuïn amb estudiants d’enginyeria industrial (a la UPC) i d’economia (a la UPF). Malgrat que és un grau públic i l’accés és igual que a la resta de carreres, el format de la titulació és força inèdit, donada la forta importància del teixit empresarial que l’impulsa. Es finançarà a través de la fundació privada Best -formada per la UPC, la UPF, Barcelona Global i Femcat-, que canalitzarà les aportacions d’un grup d’empreses que participaran directament en el grau perquè el preu de la matrícula sigui igual que el cost d’uns estudis en una universitat pública. Entre d’altres, hi ha Repsol, Cellnex, Agrolimen, HP, Banc Sabadell, Acciona o Doga. “Demostrarem que la universitat pública i l’empresa poden parlar i col·laborar”, afirma Teresa Navarro, directora general de Femcat.

Una demanda de les empreses

Segons explica Navarro, la idea va sorgir perquè les mateixes empreses reclamaven un perfil d’enginyers “menys tècnic”. “De tecnologia en saben molt, però no prou de la part d’economia”, apunta Navarro, que lamenta que a vegades falta “maduresa laboral” i coneixements sobre el món de l’empresa. L’objectiu és donar valor afegit a l’enginyeria industrial, però també oferir un perfil més tècnic als estudiants que en principi només pensaven fer economia. “Sabran perfectament què vol dir ser enginyer i què vol dir ser economista”, resumeix Navarro.

Això és, precisament, el que va convèncer Isabel Zaldua per apuntar-s’hi. “Volia fer enginyeria, però a les jornades de portes obertes de la UPC ens van explicar aquesta possibilitat i vaig pensar que eren estudis complementaris”, explica. Uns dies abans de la selectivitat, una professora la va acabar d’animar: “Em va dir que tenia el perfil per estudiar això”. La Isabel compaginarà els estudis amb la seva carrera com a jugadora d’hoquei herba -té una plaça reservada a la universitat com a esportista d’elit-. “Els dos estudis són una bona combinació i això em pot garantir un bon futur”, explica. Tot i portar només tres dies de classe, la Isabel creu que serà “una mica dur”. “Alguns professors no són natius i n’hi ha que es fan entendre molt bé i d’altres no tant”, lamenta.

Els impulsors del projecte creuen que incloure la part d’economia ha estat clau per atraure noies al grau, com la Isabel o Rita Martí, que al juny va treure la millor nota de la selectivitat a Barcelona. “No tenia gaire clar què volia estudiar i vaig veure que el grau combinava els dos estudis i tenia bona pinta”, explica. Si de mitjana hi ha un 25% de dones a les carreres d’enginyeria, a Industrial Engineering and Economic Analysis són el 36%.

El pròxim pas és incorporar al projecte una tercera universitat estrangera, per poder fer estades fora de Catalunya.