Les emissions baixaran un 1,2%, l'única bondat del coronavirus

BarcelonaÉs una frase recurrent aquests dies de confinament, però les dades la corroboren: almenys baixarà la contaminació. Els nivells de contaminació a Barcelona, per exemple, arribaven aquest cap de setmana a mínims de 3 micrograms per metre cúbic de NO 2 de mitjana, segons dades oficials del govern recopilades per Contaminacio.cat, mentre que la mitjana anual a la ciutat acostuma a ser de 50 (per sobre del límit de 40 permès), amb pics horaris de fins a 200.

Però a més de la pol·lució, que s’està reduint a totes les ciutats confinades, el que també ha baixat són les emissions de CO 2. L’aturada de l’activitat productiva a la Xina en els dos primers mesos de l’any va fer baixar un 25% les emissions del gegant asiàtic, que és qui més CO 2 deixa anar a l’atmosfera. Ara Itàlia també atura tota l’activitat econòmica i desenes de països l’alenteixen, alhora que es cancel·len milers de vols arreu del món. Tot això suposarà per a aquest 2020 una caiguda de les emissions produïdes amb combustibles fòssils d’un 1,2%, segons explica a l’ARA el director de Global Carbon Project, Pep Canadell.

Pot semblar poca cosa però és el mateix que van baixar les emissions amb la crisi financera del 2008 i equival a les emissions anuals d’una economia com Austràlia. El càlcul està fet en base a les previsions de creixement del PIB global, que han baixat ja a l’1,5% en el pitjor escenari, tot i que podrien tornar a revisar-se a la baixa i això faria anar les emissions encara més avall.

La Covid-19 aconseguirà així allò que els científics climàtics reclamaven des de fa temps i que els governs estatals no eren capaços d’aconseguir: que aquest 2020 per fi caiguin les emissions globals per iniciar el camí de la descarbonització. El problema és que no sigui l’inici de cap camí, sinó només un sotrac. “No hi ha res a celebrar en aquesta caiguda d’emissions, perquè no hi ha un canvi estructural en el sistema energètic”, admet Canadell. Les mesures d’estímul econòmic que segur que vindran un cop passi el confinament podrien fer que torni a passar com amb la crisi financera del 2008, que també va fer baixar les emissions més d’un 1% el primer any. Després, però, es van anar recuperant fins a pujar fins a un 2,7% anual els últims anys, a excepció del 2019, quan només van pujar un 0,6%.

“Si després d’aquesta crisi tenim una economia amb hormones, pels enormes estímuls governamentals, passarà el mateix” i les emissions es tornaran a disparar, diu Canadell, tot i que la ciència diu que han de reduir-se a la meitat els pròxims 10 anys.

Amb tot, el científic hi veu un bri d’esperança: l’anul·lació de desenes de congressos i reunions de treball internacionals, que han suposat la cancel·lació de milers de vols arreu del món, podria derivar en una nova forma de treballar amb menys viatges per feina i més congressos per videoconferència, “quan les empreses s’adonin que no només estalvien emissions sinó també temps i diners”. Un teletreball que redueixi els trajectes diaris de la població és, de fet, un dels escenaris recollits als informes de l’ONU sobre els camins possibles per evitar un escalfament global de més d’1,5 ºC.

Adeu al núvol de contaminació

El teletreball -amb l’aturada laboral total en molts casos- també ens ha deixat un aire molt més net. El servei Copernicus de monitoratge de l’atmosfera de la Unió Europea ja va veure la setmana passada com el núvol de contaminació s’esvaïa sobre el nord d’Itàlia, la regió més afectada pel brot i que es va posar primer en quarantena. Segons les seves dades, en aquella zona del país transalpí la davallada de les partícules més contaminants, les de NO 2, ha sigut de fins al 10% setmanal en les últimes cinc setmanes.

La contaminació atmosfèrica es calcula que provoca 400.000 morts prematures cada any a Europa i fins a 9 milions a tot el món. Per això, només amb la caiguda de la pol·lució registrada a les grans ciutats xineses en els dos mesos de confinament, “s’han salvat les vides de 4.000 nens de menys de 5 anys i de 73.000 adults de més de 70 a la Xina”, segons els càlculs que el professor de la Universitat de Stanford Marshall Burke publica al blog G-Feed. I afegeix: “Fins i tot amb les estimacions més conservadores, les vides salvades amb la reducció de la pol·lució d’aquests dos mesos a la Xina són 20 vegades superiors a les que s’hi han perdut per la Covid-19”.