Vuit de cada deu persones que ocupen per necessitat pateixen problemes de salut mental

BarcelonaLes persones que ocupen un habitatge per necessitat tenen més problemes de salut mental que la població general. Concretament, entre les dones el patiment es multiplica per tres (fins al 83%, pel 30% de mitjana de dones) i, entre els homes, s'ha de multiplicar per quatre (85%, pel 21%), segons un estudi elaborat conjuntament per l'Observatori Desca, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. "Tinc els nervis de punta, visc segrestada a casa per por que si en surto, hi entrin". El relat el fa Laura Tamayo, de 51 anys i mare de cinc fills, que sense permís de residència ni possibilitats de treballar, es va veure obligada a ocupar un habitatge a l'Hospitalet perquè l'única alternativa que els quedava a la família era sobreviure al carrer. A Tamayo se la menja l'ansietat de nit i de dia, el neguit de no poder donar als fills (dels 8 als 29 anys) alguna de les coses que demanen. Cap luxe, però diu que "de vegades no té ni un euro" per comprar una xocolata.

En aquesta família, que es complementa amb un marit que intenta portar uns ingressos amb el que guanya a la ferralla, se sobreposen els diferents factors que alimenten la vulnerabilitat: des de la falta d'un habitatge digne, a la falta de feina i de papers de residència, o la pobresa energètica. Si, a més, a aquests elements se'ls suma el fet de ser dona i mare, la precarietat encara és més elevada i la salut mental està més afectada. Però, segons l'informe, del patiment emocional per no disposar d'una llar segura no se n'escapen els nascuts a l'Estat espanyol que viuen en un infrahabitatge, que presenten lleugerament una salut mental més dolenta que els estrangers perquè carreguen un sentiment de culpa i vergonya.

La roda de la vulnerabilitat

Per a Lucía Delgado, investigadora de l'Observatori DESC, aquestes famílies en les quals s'ajunten diversos factors de pobresa tenen tantes manques d'oportunitat per poder normalitzar la seva vida, que gairebé se'ls condemna a no sortir de la roda de la vulnerabilitat. Entre les dificultats que troben aquestes persones hi ha un ventall de discriminacions que van des de la d'aconseguir llogar un pis fins a la que perpetren les administracions públiques a l'hora de negar el dret a l'empadronament o rebutjar l'acompanyament que hi precisen per solucionar les seves deficiències. Tamayo ho posa en primera persona: "He rebut molts nos, jo; la treballadora social em diu que el que han de fer els meus fills és deixar d'estudiar i posar-se a treballar, i això fa mal".

Tant Tamayo com el seu marit tenen problemes de salut mental a causa de la situació de vulnerabilitat. Però sovint aquest malestar es tracta amb ansiolítics i tranquil·litzants: "Es mediquen problemes socials sense un tractament psicològic", adverteixen. Un altre cop Tamayo relata com quan va anar al metge li van donar una medicació per compensar la tensió arterial i que en cap cas l'han adreçat a un centre de salut mental per a adults. La solució per als afectats és fer teràpies grupals, el suport mutu per poder subsistir al malestar emocional.