BarcelonaNo ha pogut ser, i la família de l'Herminia ha hagut de deixar els baixos que ocupen des de fa disset anys al barri de Sant Roc de Badalona. El 3 de desembre passat el jutjat va accedir a donar deu dies de coll, però en el segon intent no hi ha hagut més pròrrogues i s'ha ordenat el desnonament, que deixa sense sostre sis persones. Sota la presència dels Mossos d'Esquadra, uns operaris han canviat la porta de fusta per una d'acer antiocupacions. "Ara se'n van ells, però d'aquí uns minuts hi entraran uns altres", auguraven la dotzena de veïnes que han baixat al carrer per donar suport als afectats. "Avui venim per ells i demà serà per nosaltres, ens hem d'ajudar entre nosaltres", repeteixen, coneixedores que només aquesta setmana hi ha almenys nou desallotjaments al barri.
L'Herminia va comprar el pis del carrer Alfons XII el 2006, però després d'una dècada de pagar puntualment els rebuts de la hipoteca ja no va poder complir els terminis. Els van fer fora i, com que l'habitatge continuava buit, van tornar a instal·lar-s'hi, sense cap altra alternativa. "Què volen que fem, que estiguem al carrer?", es pregunta la dona, mentre espera la comitiva judicial i el procurador del fons Promontoria, el fons d'inversió propietari del pis. Durant els deu dies de marge que els va donar el jutjat per acabar de negociar amb la propietat una opció de compra, l'Herminia ha buscat l'aval d'un familiar per poder fer una oferta, i confiava que la pròrroga hauria jugat a favor seu. "Qui vol viure en aquest barri?", diu mentre assenyala un bloc de petits pisos al qual li falta una rehabilitació a fons.
Amb tot, la família havia recollit en unes poques capses de cartró i bosses roba i altres objectes personals. Al portal s'acumulaven una taula i unes quantes cadires de plàstic negre i un televisor petit. "Tampoc m'ho puc endur tot, perquè no tinc enlloc on posar-ho", explica al costat de dues filles –una adolescent menor d'edat– que s'abracen amb unes amigues que han vingut a donar-los escalf.
Per a la cita del desnonament d'aquest dilluns, els Mossos han enviat tres furgonetes dels antiavalots, que han aparcat al costat de l'edifici però que després de la mediació dels membres de la Plataforma Sant Roc-Som Badalona s'han retirat a una posició menys destacada i en cap moment han hagut d'actuar. "Ja som aquí. Han recollit?", es presenta l'agent judicial abans d'adreçar-se a l'Herminia per anunciar-li el veredicte del jutjat: "Ho sento". Les negociacions, en cas que continuïn, s'hauran de fer amb la família fora del pis.
La garrafa d'oli
En menys de 10 minuts, la família i les seves pertinences queden fora. L'Herminia agafa amb força la garrafa de cinc litres d'oli d'oliva gairebé plena que va comprar dissabte, esperant que la sort els somrigués. La mateixa filosofia que la va dur a fer obres al pis després de l'estiu, quan va canviar les rajoles del pis per unes de blanques que aquest dilluns es veuen relluents. "¿No poden soldar a fora o posar a sota uns papers per no fer malbé el terra?", demana als operaris, que van per feina sota la mirada atenta de tres mossos impertèrrits.
"Viure esperant el desnonament és com viure a punt de tenir un infart", diu l'Herminia. Al seu voltant el mig centenar de veïns que finalment s'hi han acostat llencen una pregunta a l'aire: "Per què volen un pis buit tenint gent al carrer?" Poc abans, una veu crida que hi ha un nou tall de llum, un problema persistent a l'hivern en aquest barri badaloní per la sobrecàrrega de la xarxa, ja que un gran nombre de veïns punxen la llum perquè se'ls ha retirat el comptador. Gairebé sis hores després, encara continuaven sense electricitat.
Entitats del tercer sector reclamen facilitar l'accés a l'ingrés mínim i la renda garantida
Entitats socials apressen el Govern perquè faciliti l'accés de famílies en situació administrativa irregular amb fills a la renda garantia de ciutadania (RGC) després del cas de l'incendi mortal a un local a la plaça Tetuan de Barcelona. En la presentació de l'informe anual sobre pobresa i desigualtats de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Mercè Darnell ha assenyalat que "un canvi important" seria que es permetés accedir a la RGC sense permís de residència, com ja fa el govern basc, així com agilitzar-ho en casos amb menors implicats. Alhora, a falta de xifres oficials, la portaveu ha advertit que la precarietat laboral "ha augmentat" i que "hi ha més desigualtat".
Segons l'informe Insocat 13, elaborat per l'ECAS, una de cada quatre persones que viuen a Catalunya està en risc de pobresa i exclusió social, un percentatge que es tradueix en uns dos milions de ciutadans. En l'última dècada, les famílies amb feines precàries s'han gairebé doblat i han passat del 5,6% al 9,8%, una evolució similar a les que pateixen privacions severes, que ja arriben al 6,2%, ha explicat Ferran Busquets, vocal de pobresa de l'ens.