Els tres jubilats que mimen Sant Roc

BadalonaFalten pocs minuts per a les cinc de la tarda d’un dilluns qualsevol i al Consorci Badalona Sud un grapat de persones esperen tanda. En un despatx minúscul i espartà, dos voluntaris de la Plataforma Sant Roc Som Badalona atenen els veïns amb problemes amb l’habitatge. “No me’n vull anar al carrer amb dos nens. No me n’aniré”, se sent d’una usuària habitual. La família ha rebut una ordre de desnonament i ha vingut perquè els activistes li donin informació sobre com parar-lo o quines ajudes anar a buscar. Com ells, cada dilluns l’entitat atén una vintena llarga de persones, la majoria de la Salut o Sant Roc. És tanta l’afluència d’usuaris, que fins i tot hi ha llista d’espera i, a causa de la complexitat dels casos, en què se sumen diverses problemàtiques, les atencions s’allarguen escoltant les preguntes, les queixes o els dubtes. “Sense la Plataforma ens trobaríem molt sols”, afirma una noia jove del barri.

La Plataforma acaba de fer 10 anys. Poc s’imaginaven Carles Sagués i Ginés Subirà, dues de les ànimes fundadores de l’entitat, que en aquest aniversari rodó es dedicarien a una altra cosa que no fos l’activitat sociocultural a Sant Roc. Inspirats per Josep Maria Zamora, mort al cap de poc i un referent per a la comunitat, un grup heterogeni d’homes i dones, de paios i gitanos es van animar per omplir el barri de cultura, d’accions comunitàries per “empoderar-lo”, explica Sagués. 

A poc a poc, però, als actes on els veïns més grans explicaven com es va formar el barri era l'ocasió perquè la gent s'esplaiés sobre els seus problemes quotidians. La crisi financera va fer que moltes famílies perdessin el pis perquè no podien pagar les hipoteques i va ser així com un barri típic del desarrollismo es va transformar en un barri propietat de bancs i grans fons d’inversió, que anaven sumant a la seva cartera immobiliària els habitatges que quedaven buits. Primer, es va intentar derivar els casos a la PAH local, que, desbordada, ja no va poder fer lloc a més afectats. I la Plataforma es va enfundar la samarreta de l’activisme.

Així que, sense voler-ho, la Plataforma té desenes de voluntaris activistes i és avui el gran referent de Badalona contra l’especulació immobiliària i per la lluita pel dret a l’habitatge. Cada dia hi ha ordres de desnonaments a Sant Roc –una desena no és una xifra desbaratada– i sempre hi són amb els veïns activistes de l’entitat. “L’Enric [Marín], el Ginés i el Carles són grans persones, que ens ajuden molt”, deia un dels veïns mentre s’intentava aturar un desallotjament d’una família amb criatures, envoltats d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

Jubilació activa

Marín, Sagués i Subirà, la cara de l’entitat, són jubilats que han fet de l’etapa de descans personal una etapa de dedicació cap als més vulnerables. Ara són uns experts en lleis, decrets sobre l’habitatge i en paperassa per presentar a l’administració. Els veïns que atenen prou feina tenen per arribar a final de mes, omplir la nevera o que no els tallin els subministraments bàsics, per haver de batallar amb la burocràcia amb conceptes com informes de vulnerabilitat o vida laboral. “No tenim comptabilitzats els desnonaments aturats, centenars segur”, explica Sagués, que actua com a portaveu. Sense anar més lluny, les tres setmanes hàbils de gener, 60. 

Els tres s’encarreguen de parlar amb uns desbordats serveis socials –durant el mandat del PP de García Albiol, desapareguts, retreuen–, mediar amb les empreses propietàries dels pisos i la comissió judicial que avala el desnonament. Cada cop que una família aconsegueix quedar-se a casa se celebra com una victòria de David contra Goliat. Al principi, els problemes més habituals eren les dificultats per fer front a les hipoteques i ara són els desallotjaments de pisos per impagament o per ocupacions. La feina és dels activistes per reunir la documentació que demostri que els desnonats són persones vulnerables, a qui la llei protegeix. Sort en tenen del traductor de Google o d’un altre veí voluntariós per fer-se entendre amb veïns migrants nouvinguts. 

Els tres veterans escolten darrere la taula un a un els veïns. Es coneixen, s’abracen, es diuen pel seu nom i es pregunten per les respectives famílies. “És important que aquí se senten ben tractats, troben afecte i se’ls tranquil·litza”, explica Sagués, que indica que d'aquestes atencions es destapen també casos de maltractaments, de manca de menjar o de problemes a l'escola. La seva esperança és que qualli la tendència dels últims mesos a avenir-se a lloguers socials de la Sareb –el nom del banc dolent estatal, que es va quedar els habitatges embargats per impagament de bancs i caixes espanyols.