Les prestacions per a la pobresa: tard i poques

BarcelonaTard i sense arribar a tothom que ho necessita. És el diagnòstic que fa la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya sobre les prestacions que hi ha per garantir ingressos mínims, que per diversos motius deixen desatès el gruix de població més pobra. És la pobresa “invisibilitzada”, de la gent que no surt a les estadístiques. “No havíem estat mai tan malament com ara; estem molt pitjor que el 2008, la situació és crítica”, ha clamat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha insistit que a l’horitzó hi ha mesos molt durs.

En el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, les entitats socials han exigit a la Generalitat i els partits polítics que es deixin de partidismes i elaborin uns pressupostos que tinguin en compte l’augment del nombre de pobres, a més d'indicadors com l’augment de la inflació. Amb les dades actuals, a Catalunya una quarta part de la població viu en una situació precària, amb dificultats per arribar a final de mes i 690.000 persones sobreviuen en part gràcies a les prestacions socials i l’ajuda de les entitats.

Amb aquest panorama, només 260.000 persones es beneficien de la renda garantida de ciutadania de la Generalitat (unes 174.000) i de l’ingrés mínim vital que dona el govern espanyol (87.000). És a dir, dels més pobres, sis de cada deu es queden sense cap de les prestacions creades, precisament, per donar solucions a la seva precarietat. 

Però fins i tot en el cas que se sigui beneficiari també hi ha llista d’espera. En el cas de la renda garantida, el temps mitjà de resolució d’una demanda se situa en els dos o tres mesos, i en l’IMV, l’espera s’allarga entre quatre i sis mesos, ha afirmat Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula i responsable de la secció de rendes, que ha alertat que les dades oficials de pobresa que hi ha ara en les estadístiques estan totalment desfasades perquè es basen en criteris de fa 12 anys. 

Des de llavors, l’IRSC, l’indicador de renda de suficiència a partir del qual es calculen les prestacions, no s’ha posat al dia. Per això la Taula planteja una actualització d’aquest índex en una forquilla del 8,7% –l’augment aplicat per a les ajudes del govern espanyol– i el 15,9%, que seria l’augment que tindria en compte la pujada de la inflació de l’última dècada.

La pandèmia i les derivades per la guerra a Ucraïna de l’increment de la inflació i l’encariment de la factura elèctrica han sumat per empitjorar la situació de la població empobrida per la crisi financera del 2008. No obstant això, l’administració no ha variat la manera de calcular els llindars de pobresa, i tot i que s'han creat noves prestacions, no han estat prou efectives per atacar la pobresa més extrema.

En ple debat dels pressupostos de la Generalitat, la Taula pressiona perquè els fons per a presentacions i serveis socials augmenti fins a equiparar-se amb els de Salut i Educació. “Exigim ser una pota més de l’estat del benestar”, ha dit Alsina, que també ha demanat a la classe política passar de la política partidista a una “política de l’escolta”. Sense uns comptes nous, que tinguin en compte la inflació, no es poden fer bones polítiques contra la pobresa, han advertit les entitats. “Portem massa anys de governs curts, de dos anys de legislatura, que han passat factura als pobres”, ha afirmat la presidenta de la Taula.

Que la situació és greu ho demostra el fet que per primer cop totes les grans federacions d’entitats d’acció social de la Taula van de bracet per reclamar la posada en marxa de la renda bàsica universal, que actualment està en les primeres passes del pla pilot que vol posar en marxa la Generalitat. Aquesta renda la rebria tothom, permetria cobrir les necessitats bàsiques (lloguer, menjar, serveis) i eliminaria així totes les altres ajudes que hi ha repartides entre administracions i per aconseguir una de les quals cal fer una carrera d’obstacles burocràtics.