El tercer sector demana apujar la renda garantida entre 100 i 200 euros al mes
Les entitats socials també insten a crear la finestreta única social i a crear un ajut per a l'habitatge
BarcelonaLes prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital no treuen de la pobresa les poques famílies que arriben a rebre-les. Ho constaten cada dia les entitats socials, que fa temps que reclamen un canvi en el model d’ajudes, primer perquè arribin a tothom simplificant-ne els criteris i tràmits, i després per garantir-ne l'eficiència. Amb un de cada cinc catalans en risc d’exclusió socials, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya –que aplega 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials contra la pobresa– proposa augmentar entre 100 i 200 euros l’import mensual de la renda garantida.
La proposta és una de les que es recullen al dossier Claus del debat actual del sistema de garantia d'ingressos a Catalunya: finestreta única, complements i quanties, que han elaborat, des del grup KSNET, les expertes Elena Costas, Ariane Aumaitre i Mireia Álvarez. L'informe, encarregat per la Taula, s’ha presentat aquest divendres en un col·loqui moderat pel director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay. El document assenyala que, malgrat les ajudes per garantir ingressos mínims i cobrir necessitats bàsiques, la immensa majoria dels beneficiaris queden sota el llindar de la pobresa a causa de la gran despesa que suposa l’habitatge.
En aquest sentit, les autores apunten que augmentar entre 100 i 200 euros la renda garantida faria, de retruc, augmentar la forquilla de famílies que podrien entrar en el programa i reduiria en un 5% la pobresa moderada, mentre que s’acabaria amb el 19% de les famílies en pobresa extrema. Per aconseguir aquests resultats, es calcula que cal una inversió de 253 milions d’euros si l’augment és per la banda baixa, i el doble pels 200 euros plantejats.
Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha denunciat "el laberint" del sistema actual, que a més "no dona resposta suficient a la realitat d'emergència social". En l'acte, Toia Guiu, de 58 anys, divorciada i amb dos fills, ha explicat el seu viacrucis des que el 2016, al quedar-se sense feina i no rebre la pensió del seu exmarit, va ser desnonada. Ara viu en un habitatge de la Fundació Hàbitat3, però encara no ha aconseguit la renda garantida ni ha trobat feina. Per la seva banda, Juan Carlos Loayza, peruà que porta quinze anys a Catalunya, ha denunciat els abusos de màfies que et cobren per aconseguir l'empadronament i la seva experiència desigual amb treballadors socials, en alguns casos amb poca empatia. Actualment rep la renda garantida i un ajut de la Creu Roja, i viu llogat en una habitació a Vic. "A Osona mai he sentit ni racisme ni exclusió".
El pes del lloguer
Partint de la base que l’habitatge és el gran llast de les famílies, les autores també proposen un complement per a l’habitatge de la renda garantida, tenint en compte que aquesta despesa no la cobreixen les prestacions, mentre que les famílies beneficiàries més pobres hi han de destinar de mitjana un 30% de la seva renda. En aquest punt, l’informe planteja un màxim de 300 euros addicionals: segons les estimacions de les economistes autores del dossier, això permetria reduir la pobresa entre 5,5 i 13 punts, segons sigui moderada o severa. Per fer-ho possible, caldria una partida de 148 milions d’euros.
De la mateixa manera que recentment han fet Càritas i la federació ECAS, o també el sindicat CCOO, la Taula insisteix en reclamar un redisseny de les polítiques de prestacions i aposta per revisar la gran quantitat de petites ajudes (fins a 18 de la Generalitat) que acaben sent un laberint per a la ciutadania més necessitada, perquè s’han d’obtenir per circuits segmentats, paral·lels i desconnectats. La solució és establir una finestreta única, una vella reclamació per endreçar el calaix de prestacions i acabar amb la carrera d’obstacles que comença amb l’obligatorietat de la cita prèvia, i segueix amb la bretxa digital, l'excés de paperassa, les incompatibilitats entre ajuts, els terminis impossibles de complir i altres incongruències.
Segons Mercè Darnell, de Càritas Diocesana, que també ha participat en el debat de presentació del dossier, el sistema és tan enrevessat que els mateixos assistents i entitats socials, que estan "desbordats", necssitarien "un màster continu per entendre'l i evitar que tanta gent desistís a l'hora d'accedir als ajuts". Per a Darnell, el problema de fons "és la desconfiança de base amb la qual les administracions tracten la població empobrida fruit d'una consciència social que no ha assumit que tots som vulnerables i podem caure en situacions de precarietat". "La salut i l'educació estan garantits per a tothom, no et demanen res per accedir-hi, però l'habitatge i l'alimentació són drets molt condicionats que a la pràctica posen la gent sota sospita".
Teresa Crespo, la quarta participant en el col·loqui, en nom d'ECAS ha assegurat que els ajuts actuals, a més de no arribar a la majoria dels que ho necessiten, en altres casos, "sense voler, estan creant persones dependents i cronificant situacions precàries".
