Un terç dels catalans no poden fer ni una setmana de vacances a l'any
Malgrat la tímida reducció de la pobresa, un de cada quatre catalans estan en risc d'exclusió, segons l'Idescat
BarcelonaTot i la lleugera reducció de la pobresa, a Catalunya la meitat dels ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes i una tercera part no disposen de prou diners per fer ni una setmana de vacances a l'any. Les dades estadístiques de l'Enquesta de les Condicions de Vida que cada any fa l'Idescat revelen que un de cada quatre catalans (el 24,7% per ser exactes) estan en risc d'exclusió social, és a dir, viuen en condicions de pobresa. Encara que no és cap consol, la xifra és inferior a la mitjana espanyola, que està en el 27,8%, però supera la mitjana dels 27 països de la Unió Europea, que es queda en el 21,7%. Ser pobre a Catalunya és ingressar menys de 986 euros mensuals en el cas d'un adult que viu sol.
La pobresa ha caigut un 1,2% respecte a l'any anterior, però les xifres de l'enquesta sobre les condicions de vida del 2022 mostren que el sotrac de la pandèmia encara no s'ha paït a moltes llars i que la ràtio de pobresa és encara superior a la d'abans del covid-19. Segons l'Idescat, el 49% de la població pateix per arribar a fi de mes, mentre que, a l'altre extrem, un de cada quatre afirma que hi arriba sense cap problema. En aquest sentit, també es redueix la bretxa entre el 20% de la població que té més diners i el 20% amb més carències: concretament, ara els més rics ingressen fins a 5,1 vegades més que els més pobres, tres dècimes menys que el 2021. Això s'explica perquè, segons l'Idescat, els que més problemes tenien han passat en un any de ser el 8,8% al 8%, mentre que, per contra, el grup més privilegiat s'ha reduït en un punt i és ara del 2,7%.
Una de les variables que expliquen l'exclusió social fa referència al nivell de privació. En aquest punt, destaca l'increment de les famílies que declaren no tenir prou diners per mantenir una temperatura adequada a casa: la xifra puja fins al 19,2%, és a dir, 3,3 punts més. Un altre indicador és el temps d'oci o les vacances. Un 30,9% de la població no té prou capacitat per passar ni una setmana fora de casa, un percentatge que l'any anterior era del 27,8%. També les persones que no poden fer front a una despesa imprevista de més de 800 euros s'ha incrementat en l'últim any: ha passat del 32,9% a l'actual 34,8%.
Segons la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya –que representa 3.000 entitats socials–, les dades demostren una "certa millora", però assegura que és molt tímida i que no conviden a l'optimisme. "El sobre impacte de la pandèmia s'està superant, però la mala notícia és que es torna als mateixos nivells que abans de l'esclat del covid-19. Això vol dir que la bossa de pobresa estructural no millora", valora en un comunicat. Per a l'agrupació d'entitats socials, els efectes de la inflació i dels preus de l'energia estan fent que la precarietat s'instal·li a les llars catalanes. "Les polítiques de lluita contra la pobresa i l'exclusió s'han de plantejar d'una altra manera perquè si no seguirem arrossegant aquesta situació durant dècades, que és insuportable de sostenir en termes de justícia i cohesió social" remarca la Taula. Les polítiques socials, afegeix, s'han de poder planificar a mitjà i llarg termini i ser menys reactives, de manera que es puguin centrar més en la prevenció i evitar noves situacions de vulnerabilitat.
Dones i menors
Una cosa que no canvia és que la pobresa manté el rostre de dona. Una de cada quatre catalanes està en risc d'exclusió, per un de cada cinc homes. A més, un terç dels menors de 16 anys també són pobres, i gairebé dues de cada 10 persones de més de 65 anys, també.
La pobresa afecta fins i tot els laboralment actius: un 19% dels treballadors viuen sota el llindar de la pobresa o sobreviuen amb moltes dificultats, una situació que pateixen el 53% dels aturats. Les dades constaten que el nivell d'estudis també és un factor clau per a l'exclusió, i a més formació menys pobresa. Així, dos terços dels qui tenen com a molt l'educació primària són pobres, pel 13% dels universitaris que ho són. De la mateixa manera, la nacionalitat és un factor de protecció si es té en compte que la pobresa afecta la meitat de la població estrangera i el 19% de l'espanyola.
Les dades també revelen com el sistema de prestacions socials, tant les consolidades –com les pensions de jubilació, supervivència o desocupació– com les que es van crear per pal·liar els efectes de la crisi del covid-19 han estat claus per contenir la pobresa perquè han possibilitat que la renda inicial de les famílies augmentés un 36,2%. Tres quartes parts reben un tipus de prestació social, destacant la de vellesa, 52%.
