Una supervivent de càncer, a punt de ser desnonada del pis que va servir per avalar el seu fill

BarcelonaMontserrat Llinares ha d'abandonar el pis on ha viscut des que es va casar fa gairebé 50 anys, i no sap ni per on començar a l'hora de posar en capses tots els objectes acumulats al llarg de la seva vida. "No vull deixar res enrere, tinc milers de llibres, de discos, tots els meus records", explica aquesta infermera jubilada de 75 anys al petit menjador del domicili de Sants que, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, haurà de deixar. Un jutjat de Barcelona ha ordenat el desnonament per a aquest dimecres a les 10 del matí. "Jo no puc marxar d'aquí, no tinc on anar", repeteix mentre dona unes gominoles al seu gos perquè estigui entretingut i la deixi parlar sense interrupcions.

El cas de Llinares s'allunya del perfil habitual d'afectats, perquè té una pensió de jubilació elevada que fa que quedi fora del criteri de vulnerabilitat econòmica que li donaria peu a acollir-se a la llei contra el desnonament. De fet, ella era la propietària de l'habitatge fins que fa uns anys va fer una dació en pagament al Banc Sabadell per deslliurar-se dels deutes. L'any 2000, ja amb el pis pagat del tot, va avalar un crèdit de 25 milions de pessetes (150.000 euros al canvi actual) del seu fill per obrir un negoci, que va tancar poc després menjat pels deutes.

Segons explica Llinares, després de diverses negociacions va pactar donar el pis al Sabadell a canvi de poder quedar-s'hi pagant un lloguer de 575 euros mensuals. Des de llavors, cada mes ha ingressat a Solvia, la immobiliària del banc, la quantitat acordada, fins que el 2022 l'entitat bancària va traspassar la seva cartera de pisos a Promontoria Coliseum (creat amb el fons d'inversió Cerberus), que va deixar d'acceptar el pagament dels lloguers i ja no va voler renovar el contracte. "El meu advocat em va dir que no calia dipositar les mensualitats al jutjat", es queixa. Pagar el lloguer als jutjats és la via per, en cas de conflicte, demostrar que com a inquilí es vol continuar pagant. Ara, però, arran d'aquests impagaments, l'actual propietat de l'immoble ha tirat endavant el procediment judicial i hi ha una ordre de desnonament per a aquest mateix dimecres.

"Vulnerabilitat social"

"No tinc on anar, no em podem deixar al carrer", repeteix mentre plora asseguda en un racó del menjador ple de capses i records familiars. Llinars no va demanar ajuda fins fa tres mesos al Grup d'Habitatge de Sants, que s'ha mobilitzat per intentar aturar el desnonament. Una de les activistes que han anat al pis de Llinares per donar-li un cop de mà per empaquetar indica que, si bé té una bona pensió, es tracta d'una dona gran que fa pocs anys va patir un càncer de mama i, per tant, "pateix una vulnerabilitat social".

Des de fa unes setmanes, Llinares explica que ha donat veus entre els veïns per si saben d'algun lloguer barat, conscient de la impossibilitat de comprar, però diu que no ha tingut sort. "No hi ha lloguers, jo no en demano un de social, però és que no en trobo ni per 800 euros", lamenta. Per la seva banda, els activistes del Grup d'Habitatge qüestionen la "responsabilitat del Sabadell" per desentendre's del contracte signat. Però fonts de l'entitat han assegurat que no tenen res a veure amb les decisions d'altres empreses.