La pobresa també causa soledat (i entre els joves més)

GironaLes persones migrants, a l’atur o que pateixen algun tipus de discapacitat o malaltia presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana de la població. Així ho corrobora el primer informe de l’Observatori sobre Soledat no Volguda, elaborat entre els mesos de febrer i maig del 2022 a partir d’enquestes telefòniques a 1.511 persones que reben l’ajuda de la Creu Roja a Catalunya.

L’estudi, que intenta explicar amb dades objectives un sentiment personal i subjectiu, conclou que 8 de cada 10 individus en situació de vulnerabilitat experimenten algun tipus de soledat. D’aquests, el 57% declaren sentir soledat moderada, i el 22%, greu o molt greu, segons el barem de l’escala de De Jong Gierveld. Les dades confirmen, doncs, que hi ha una relació directa entre solitud i exclusió social, ja que el sentiment d’aïllament és inversament proporcional al nivell d’ingressos i integració dels col·lectius en risc. 

Els joves, els més afectats

Les diferències són poc representatives si es classifiquen les respostes en funció del gènere. La soledat greu entre les dones es troba només dos punts per sobre dels homes. En canvi, l'estudi conclou que sí que hi ha diferències significatives per grups d'edat. A diferència del que apunten la majoria d'estudis, i malgrat que bona part dels recursos vinculen soledat amb gent gran, les dades de la Creu Roja afirmen que el grup que sent més soledat és el de la gent jove. I el que menys, la gent gran.

Una raó per la qual els adolescents de famílies vulnerables són especialment sensibles davant l’aïllament podria ser el paper que juguen a la seva vida les xarxes socials i les relacions virtuals. I és que les noves generacions vehiculen la majoria de les seves amistats a través dels dispositius mòbils, però aquests no substitueixen en cap cas les emocions i les sensacions provocades pel contacte físic. En aquest perill hi ha contribuït sens dubte la pandèmia i el confinament, que durant pràcticament dos anys ha negat la proximitat física i ha restringit la interacció social. L’Ariadna, de 15 anys, així ho corrobora: “Durant la pandèmia vaig tancar-me moltíssim amb mi mateixa, podia estar un dia sencer sense sortir de l’habitació i em provocava molta angoixa tenir molts amics virtuals però saber que no els podria tenir al meu costat”, explica. 

Les xarxes socials i la tecnologia, però, tot i el malestar que poden provocar a les noves generacions, són també una eina amb la qual treballa la Creu Roja per pal·liar situacions de solitud no buscada amb els immigrants que viuen lluny de la seva família o les persones pobres i d’edat avançada afectades per la bretxa digital.

I, sobre l’increment del sentiment de soledat durant la pandèmia, Anna Sabaté, tècnica de l'Observatori, en la roda de premsa de presentació dels resultats a la demarcació de Girona, ha afegit: “L’experiència del confinament ha servit, almenys, per treure a la llum un tema que patia molta gent i per parlar-ne obertament i sense estigma”.