El risc de pobresa augmentaria un 14% a Catalunya si es tingués en compte el cost de la vida

BarcelonaÉs una de les queixes recurrents de les entitats socials: no hi ha estadístiques completes que recullin i creuin tots els factors que poden desencadenar la pobresa o l'exclusió social. I, com a conseqüència, les dades no són "reals" i varien en funció dels paràmetres que s'escullen i de qui fa l'enquesta i com la fa. Ara, l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) defensa que s'hauria de tenir en compte, com a mínim, el cost de la vida a cada lloc, i seguint aquesta línia n'ha fet els càlculs. Les conclusions són contundents: Catalunya té un 14% més de persones en risc de pobresa de les que s'indiquen a les estadístiques generals estatals quan es té en compte el cost de la vida al territori.

Aquest nou informe afegeix a la taxa estatal de pobresa el cost de la vida de cada comunitat i analitza, per primer cop, què representa viure en zones amb nivells de vida diferents. Ho fa d'acord amb les dades del 2018, les últimes oficials disponibles. Així, a Catalunya hi hauria 150.300 ciutadans més en risc de pobresa dels que preveu la taxa general. En xifres absolutes Catalunya passaria de tenir 1.044.745 ciutadans en risc d'exclusió a tenir-ne, en realitat, 1.195.068. Calcular així la pobresa comporta, a més, altres conseqüències: amb aquests paràmetres, Catalunya deixa de ser la quarta comunitat autònoma amb més riquesa i cau fins a la setena posició. "Partim de la constatació que els preus no són iguals a tot arreu i això té conseqüències sobre el que pots comprar: amb 1.000 euros a Barcelona no pots comprar el mateix que amb 1.000 euros a Cadis, per exemple", apunta Vittorio Galletto, un dels autors de l'informe, que assegura que "sobta que això no es tingui en compte a les estadístiques". "En altres països sí que es fa, però a Europa no, tot i que sabem que les diferències existeixen i que el Parlament Europeu encoratja els països membres a fer els càlculs d'aquesta manera des del 2007", assenyala Galletto.

L'efecte de viure a les ciutats

La renda familiar real dels barcelonins també cau amb aquest mètode: baixa un 18% respecte als càlculs estatals i passa de 16.386 euros als 13.477 quan s'ajusten els números al cost de la vida. Passa el mateix a la resta de ciutats catalanes, tot i que en menor mesura. De fet, Catalunya és la comunitat més perjudicada en aquest aspecte, segons els càlculs de l'IERMB, mentre que el País Basc és on les famílies tenen una renda disponible més elevada (14.390), seguides de les famílies navarreses (14.169) i les de la Rioja (13.443). A l'altre plat de la balança, la que té una renda familiar més baixa és Andalusia (9.633).

Així, una de les derivades més evidents de l'estudi és que viure a les ciutats principals o centrals és més car que fer-ho al seu voltant. Al mateix temps, viure a l'àrea metropolitana o d'influència d'una gran ciutat també fa que els preus siguin més cars que a la resta del territori. La ciutat i l'àrea metropolitana amb uns preus més cars en comparació a la resta de la mateixa comunitat és Madrid, però Barcelona la segueix de prop. Un mateix cistell de la compra és un 21,6% més car a Barcelona que a la mitjana de l'Estat. Viure a Palma, Múrcia o Toledo també és molt més car que fer-ho als afores, mentre que fer-ho a Sevilla o Mèrida pràcticament surt igual que fer-ho en una zona rural pròxima.

Fent els càlculs d'aquesta manera, el 35% de la població de Barcelona viu en el llindar de la pobresa. Són 87.500 persones més de les que recullen les estadístiques oficials estatals i un percentatge fins i tot més gran del que estimen els informes de Càritas, que aquesta mateixa setmana ja elevava la xifra d'exclusió social fins al 30% a Barcelona i el 32% a l'àrea metropolitana, segons els càlculs recollits a la seva memòria anual del 2021. "No volem substituir els organismes oficials, però sí demostrar que els càlculs són possibles i que els seus resultats són rellevants", conclou Galleto.