La renda garantida suspèn com a eina per assegurar una vida digna

BarcelonaQuatre anys després de la seva posada en marxa, i a les portes dels primers plans pilot per a una renda bàsica universal, les primeres avaluacions oficials sobre el funcionament i la gestió de la renda garantida de ciutadania qualifiquen amb un suspens aquesta prestació catalana. L’ajuda, que es va posar en marxa el setembre del 2017 –i que el 2020 va desplegar-se del tot amb un import de 664 euros mensuals–, havia de garantir uns ingressos mínims i, per tant, una vida digna a tots els ciutadans de Catalunya, donant un coixí de seguretat a aquelles famílies que se situaven per sota del llindar de la pobresa. En canvi, ara l’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (la institució que depèn del Parlament i que s’encarrega de fiscalitzar la gestió econòmica i l’eficiència de la Generalitat) ha posat xifres al que els beneficiaris i els treballadors del tercer sector ja fa anys que denuncien: que la RGC es va gestionar amb deficiències i ha resultat del tot “insuficient”.

“Es pot concloure que la llei de renda garantida de ciutadania ha estat insuficient per assegurar una vida digna a les persones que estaven en situació de pobresa”, conclou la sindicatura. De fet, l’informe, publicat aquest novembre passat, fa evident les dificultats per tirar endavant aquesta eina, malgrat el fort consens socials i polític que va aconseguir el 2017. L’organisme subratlla que les barreres d’accés a l'ajuda –per la multitud d’incompatibilitats que es van establir a la mateixa llei– van tombar moltes de les sol·licituds i que aquelles que sí que es van concedir van anar tard: fora del termini establert a la mateixa llei.

Així, des que va entrar en vigor fins al desembre del 2018, el Govern va tramitar un total de 89.471 expedients, dels quals més de 61.000, es van denegar. Només 13.533 sol·licituds van tirar endavant (el 18% dels casos resolts) mentre que 14.858 peticions més van quedar pendents en data de 31 de desembre d’aquell mateix any. En el seu informe, la sindicatura també destaca que una de cada quatre peticions de la RGC es va tramitar massa lentament, fora dels terminis que preveu la mateixa llei. Encara van trigar més els complements de pensions estatals i no contributives: més del 88% van anar tard.

Tampoc va ser gaire millor el control i la revisió que, segons el redactat de la norma, havia de fer-se cada dos anys. El setembre del 2019, l’aleshores departament de Treball, Afers Socials i Famílies no havia revisat el compliment dels requisits dels beneficiaris del 67,3% de les prestacions amb més de dos anys de vigència, apunta el document. “Algunes resolucions de denegació de les sol·licituds de RGC i de complements de pensions i algunes resolucions de modificació i d’extinció d’aquestes prestacions feien referència a causes genèriques i no especificaven els motius concrets que, en cada cas, van donar lloc a les resolucions denegatòries, modificatives i extintives”, concreta l’informe. I encara més: la sindicatura també ha constatat que es van aprovar complements vinculats a plans d’inserció laboral sense que els beneficiaris se subscrivissin a cap pla; en altres casos no es va comprovar que figuressin com a demandants d'ocupació, no es van comprovar bé les nòmines o no es va mirar si rebien alguna altra prestació incompatible.

Falta de control i avaluació

El motiu del desgavell? Segons la sindicatura, el Govern “no disposava de sistemes de control i avaluació mitjançant indicadors” que permetessin fer un bon seguiment del funcionament de la llei, malgrat que quan es va anunciar la seva posada en marxa també es va fer pública la contractació de 400 nous treballadors per dur-ne la gestió. A finals del 2018 el 24,7% de la població catalana estava en risc de pobresa o exclusió social i només l’1% de la població percebia la RGC, o algun dels seus complements.

La contundència de les dades, però, no sorprèn el tercer sector. "Fa anys que denunciem la situació. Nosaltres vam rebre la llei de la renda garantida com una boníssima notícia, però els anys han demostrat que no ha complert el seu objectiu principal", lamenta Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que aglutina més de 3.000 entitats socials. "No només no ha ajudat a millorar, sinó que ara estem pitjor –afegeix Vilardell–. Ara la taxa de pobresa i exclusió social ja supera el 26% i la renda garantida només arriba a un 10% de les persones a qui pretenia ajudar, que és més d'un milió i mig de persones". Malgrat això, Vilardell considera que la llei ha millorat respecte al principi, però "massa lentament".

Des de la Taula remarquen "les grans dificultats d'accés" que hi ha per rebre la prestació. "Hi ha massa condicionants", es queixa Vilardell. "No pot ser, per exemple, que rebre una ajuda per pagar l'habitatge sigui excloent de rebre la renda garantida", insisteix. Les complicacions burocràtiques i d'incompatibilitats han sigut el gran debat d'aquesta llei. De fet, tal com va explicar l’ARA, fins i tot hi va haver una cinquantena de sol·licitants que van acusar l’administració d’enganyar-los, provocant que l'ajuda s'aturés en desenes de famílies amb necessitats econòmiques urgents que complien els requisits. En aquell moment, el departament va al·legar que la posada en marxa de la RGC, el 2017, havia coincidit amb un context econòmic i polític molt convuls, per l’1-O i les restriccions imposades pel 155.

Ara la dura avaluació que fa la Sindicatura de Comptes de la RGC arriba quan el Govern intenta encarar un repte encara molt més gran, la renda bàsica universal: un dret basat en un ingrés individual i sense condicionants, per a tothom. L'executiu ja en planifica un pla pilot. I malgrat l'experiència de la renda garantida no ha estat la millor, el marc no és comparable i per això els experts prefereixen no tenir prejudicis. "Són eines diferents", apunta Vilardell. "No es pot comparar el que ha passat amb la renda garantida amb el que podria passar amb una eventual renda bàsica universal: és un canvi de paradigma massa gran per equiparar-los", conclou Vilardell.