Rècord de persones dormint al carrer a Barcelona

BarcelonaMai com fins ara hi havia hagut tantes persones vivint al carrer. El recompte anual que fa una setmana va fer la Fundació Arrels calcula que com a mínim en són 1.384 (al voltant del 8% són dones), 153 més que l'any passat, i això que, com que el recompte s'ha fet en ple hivern, no inclou les 75 persones que dormien al Centre d’Allotjament d’Emergència (CAE) que l'Ajuntament de Barcelona activa durant els mesos de més fred. En xifres relatives, suposa un augment del 12% respecte al 2022 i un 56% si ho comparem amb les poc menys de 900 persones que es van localitzar el 2015. De fet, l'entitat referent en el sensellarisme sospita que la xifra podria ser superior perquè en alguns dels casos, els voluntaris van detectar una tenda o un parament provisional buits on es podrien arrecerar més persones.

L'augment de persones al ras no ha sorprès el director d'Arrels, Ferran Busquets. "No podem pretendre que hi hagi una reducció si no s'aporten solucions al problema", reflexiona, i alerta que les actuacions i els serveis que estan fent les administracions "no són suficients" per retallar el sensellarisme. En aquest sentit, reclama més recursos per atendre aquestes persones i donar resposta a les diferents necessitats d'aquest col·lectiu heterogeni. En el recompte, els 510 voluntaris que van recórrer tot Barcelona van trobar persones grans i joves, migrades, homes i dones, soles o en parella, i persones amb malalties mentals o físiques que s'estaven al ras. "Cal que ens posem d’acord per buscar-hi solucions i adaptar-nos a totes aquestes necessitats", insisteix Busquets, que alerta que "si no fos per les prestacions socials i les entitats, la situació seria més dramàtica".

Al centre i la perifèria

El recompte va detectar persones dormint al carrer en tots els districtes de la ciutat. El que més en concentra és Ciutat Vella (339), seguit de l'Eixample (302). En tercer lloc hi ha Sants-Montjuïc (209) i en quart Sant Martí (198). Malgrat que entre els quatre districtes del centre sumen 1.048 persones sense llar censades, la xifra es manté estable respecte a altres anys. En canvi, els voluntaris d'Arrels van detectar més casos als districtes allunyats del centre: a Sarrià-Sant Gervasi s'han doblat (78 enguany respecte a les 34 persones detectades el juny del 2022, l'anterior recompte), també s'han gairebé duplicat a Gràcia (57), i a Sant Andreu s'han triplicat (49). A Nou Barris, l'increment detectat és lleugerament superior al de l'any passat (64).

A la ciutat de Barcelona hi ha unes 3.000 places municipals per a persones sense llar, entre els centres propis i els llits que l'Ajuntament contracta a hostals per a estades temporals. En total, es destina un pressupost d'uns 43 milions d'euros per a l'atenció de la pobresa extrema. Però sovint la queixa del consistori és que altres ajuntaments catalans conviden els seus sensellar o els passavolants a anar a la capital perquè hi trobaran més serveis específics i, és cert, que en els serveis socials fins i tot s'ofereix un bitllet de tren per facilitar-los el viatge. Amb tot, una enquesta recent de la Fundació Arrels desmentia aquest efecte crida i assenyalava que només un 1% dels sensellar s'hi havia traslladat aconsellat per un altre ajuntament, mentre que la meitat dels que sobreviuen al carrer arribats de fora s'hi van traslladar per buscar feina. Sis de cada deu no havien viscut mai al carrer fins a arribar a Barcelona.