La pobresa extrema es triplica a Catalunya en 15 anys

BarcelonaLa pobresa extrema s’ha triplicat a Catalunya en els últims quinze anys, un període en què la suma de crisi financera i la pandèmia ha tibat les costures del sistema de protecció. La crisi del 2008 va enfonsar econòmicament moltes famílies que no s'han pogut recuperar i, finalment, l’esclat de la pandèmia ha acabat arrossegant les que estaven en un punt crític i no han pogut pagar els preus desorbitats de l’habitatge. Segons les estimacions de la federació ECAS (Entitats d’Acció Social de Catalunya), uns 700.000 catalans viuen en risc d’exclusió. La xifra representa un 8,8% de la població, mentre que el 2008 la proporció era del 3,2%, aproximadament unes 240.000 persones, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

ECAS publica la seva nova radiografia de la pobresa deu anys després de fer la primera inaugurant la sèrie periòdica dels informes INSOCAT, i la imatge que en surt no pot ser més decebedora: “Catalunya és avui una societat més desigual que mai”, diu Marta García, del consell assessor de l’informe, que subratlla que un de cada quatre catalans –uns dos milions de persones, el 25%– és pobre.

Aquest percentatge s’ha mantingut gairebé invariable durant l’última dècada, ha destacat Quim Brugué, professor de la Universitat de Girona i un dels autors de l’INSOCAT. “La pobresa s’enquista, i es demostra que ni la recuperació econòmica ni les prestacions públiques són capaces de revertir o millorar la situació”, ha dit a la presentació de l’informe davant de representants de la Generalitat i d’entitats del tercer sector, que han ajudat a posar rostre a la pobresa.

Una d’aquestes cares és la del Víctor, que als 65 anys ven mocadors en un carrer del centre de Barcelona. No vol ser identificat perquè alguns dels seus veïns i el seu fill no saben que ha de demanar diners per poder menjar. Els últims anys de la seva vida activa va estar de baixa mèdica, i explica que la pensió “s’ha quedat tan curta” que el van fer fora del pis llogat. Ara relloga una habitació, però ha estat en albergs i cases d’amics. “Em fa vergonya dir-ho, però soc pobre, molt pobre”.

Sense carn ni peix

Partint de l’AROPE, l’indicador internacional que defineix i fixa la frontera de la pobresa, aquest home estaria dins del grup de pobresa extrema, que el formen persones viuen fora dels estàndards del que es considera “una vida digna”, apunta García. Aquest índex marca les privacions materials que pateix la població. En el cas català, les mancances més habituals són: no poder fer front al cost d’un imprevist o fer almenys una setmana de vacances a l’any. Ara bé, els indicadors que més es disparen en aquests quinze anys són: les persones que no poden menjar com a mínim dos cops per setmana carn o peix, que han passat de l’1% al 5%, i les despeses relacionades amb l’habitatge. Així, les persones que han d’endarrerir el pagament de lloguers o hipoteques han passat de gairebé el 8% al 12%, i les que no poden mantenir la temperatura adient de l’habitatge, del 5% al 20%.

L'informe adverteix de les debilitats del sistema de protecció social i assenyala la ineficàcia de les polítiques i les inversions en la lluita contra la pobresa. Perquè el gran ventall d'ajudes econòmiques no està ajudant a treure de l'exclusió el gruix de persones en aquesta situació, perquè molts cops no compleixen els requisits que marca la mateixa administració per poder rebre les prestacions (estrangers sense permís de residència, per exemple) o, senzillament, perquè estan molt atomitzades i no van al fons del problema. En aquests quinze anys que analitza l'estudi, s'han succeït la crisi financera i la de la covid i, a més, hi ha hagut una escalada del cost de la vida i del preu de l'habitatge que ha empès molta gent a malviure sota el llindar de la pobresa.

A diferència del que passava fa dècades, la pobresa ja no es limita només a afectar els que no tenen feina. Un 10% dels treballadors catalans són pobres, perquè el "mercat laboral s'ha recuperat des de la precarització" i tenir un sou ja no és cap garantia d'una vida digna, assenyalen els autors de l'informe. Segons les dades, la pobresa s'acarnissa sobretot entre les dones, les criatures i els estrangers extracomunitaris, col·lectius que sobrepassen amb escreix la mitjana de tots els índexs.

A dotze dies de les eleccions, ECAS reclama que es posin al centre de l'acció del Govern, s'impulsin mesures universals per no deixar ningú fora de serveis i drets bàsics, cosa que suposa l'accés directe a la marginalitat social, així com fer polítiques reactives i no pal·liatives, que puguin transformar la societat en una comunitat més igualitària, assenyala Brugué.