La pobresa entra al museu

BarcelonaÉs habitual que els museus obrin la porta a obres artístiques que reflexionen o denuncien la pobresa. Però sorprèn, per inusual, que accedeixin a una exposició pensada i dissenyada des del sector social, que està en la primera línia d’atenció del 25% dels catalans en situació de pobresa. Això és el que fa La llar de les absències, l’exhibició itinerant muntada per la federació d’entitats d’acció social (ECAS), que es quedarà aquest cap de setmana al Pati de les Dones del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), al Raval de Barcelona. “Ens agrada quedar-nos fora, al marge, per coherència amb l’exclusió social”, apunta la coordinadora de l’exposició, Paula Cusí.

La representació d’una casa per la qual es pot deambular serveix per acompanyar les dades que documenten què suposa viure en la precarietat i amb mancances. De l’experiència d’altres espais on s’ha exhibit, Cusí subratlla que no sempre la ciutadania té clar què és ser pobre ni tampoc sap si ho són seguint els índexs internacionals. “Volem que [l'exposició] sigui la cara i els ulls de la dada ja banalitzada de la pobresa i que els visitants s'adonin de les capes de la pobresa”, afirma.

Hi ha set capes que van des de les mancances per seguir una alimentació saludable –en els últims 10 anys, 250.000 persones han passat gana, l’equivalent a la població de l’Hospitalet– fins a la pobresa energètica –dos de cada 10 famílies no poden escalfar l’habitatge–. Però també s'aborda la factura de la desigualtat en esperança de vida: a Barcelona, els veïns de barris rics viuen nou anys més que els dels barris pobres.

Sense vacances ni cultura

En aquesta casa hi ha també una maleta per incidir en el fet que pobresa equival a no tenir un espai i un moment de descans: el 30% dels catalans no tenen prou diners per dedicar-los a fer una setmana de vacances, ja que és una de les primeres despeses que es retallen quan hi ha necessitat. De la mateixa manera, la mostra posa el focus en com en les persones més vulnerables també prescindeixen del consum cultural.

Així, només el 9,6% amb ingressos baixos accedeixen a productes culturals, mentre que les diferències entre els que tenen estudis primaris i universitaris i van a excursions és pràcticament la meitat. Amb tot, Cusí assenyala que la solució a accedir a teatres, museus o concerts no sempre passa per la gratuïtat, és a dir, no només respon a una qüestió de falta de diners, sinó que també depèn de si des de petits s’ha potenciat anar-hi o fins i tot, de la distància que aquests establiments es troben del barri.

La llar de les absències és una mostra d'incidència política i sensibilització de les desigualtats socials, insisteix Cusí, que destaca els plafons amb què al final de la mostra els visitants tenen l'oportunitat de puntuar la seva qualitat de vida. O, dit d'una altra manera, de posicionar-se amb relació a la pobresa. Per què, ¿som conscients de la posició que ocupem en l'escala social? La pregunta, de moment, no té una resposta clara, però la responsable d'ECAS apunta que segurament hi ha pobres que se situen en l'ambigua classe mitjana perquè encara conserven l'estereotip que la persona pobra i en risc d'exclusió és un sensellar. Però les dades il·luminen els que tenen dubtes: gairebé dos de cada deu treballadors són pobres.