La pobresa baixa a Catalunya, però creix entre les criatures

BarcelonaMés de 412.000 criatures menors de 16 anys que viuen a Catalunya són pobres, cosa que equival al 34,8% del total de població d'aquest grup d'edat. Fa molts anys que les entitats socials i el Síndic de Greuges alerten dels riscos que hi hagi tants menors vivint en famílies que tenen carències materials que impacten en la seva línia d'expectatives futures, ja que ni els escuts socials en forma de prestacions són prou forts per retallar les desigualtats d'oportunitats. La dada de pobresa infantil s'extreu de l'última Enquesta de Condicions de vida que ha publicat aquest dijous l'Institut d'Estadística (Idescat), que, per contra, assenyala que la taxa de pobresa i exclusió social en el conjunt de la població s'ha reduït en aquest últim any en 0,4 punts, una disminució molt tímida, però que permet situar-se en la banda més baixa des de la crisi econòmica i social que va esclatar amb la frenada de la pandèmia: amb tot, el 24% dels catalans (un de cada quatre) malviuen amb deficiències de tota mena en el seu dia a dia.

En aquesta reducció de la pobresa els menors de 16 anys queden fora de la tendència i reafirmen així l'argument dels que defensen la creació d'una prestació infantil que ni a Espanya ni a Catalunya s'ha tirat endavant, mentre que en molts països del voltant s'ha constatat que és una palanca que serveix per reduir la població pobra en una etapa vital de la vida. De fet, es calcula que en el cas de la meitat de les criatures en risc, unes 200.000, a casa seva no hi entra cap ajuda social, en part pels durs criteris que tenen aquestes prestacions o directament per les dificultats de la burocràcia. Segons les dades, en l'últim any la taxa de nens pobres ha augmentat en 1,7 punts, mentre que en els de més de 65 anys, l'altre grup d'edat que també s'ha empobrit, ha sigut un 0,8%, la meitat que els infants. Entre els de 16 i 64 anys, la pobresa ha disminuït en 1,1 punts.

Per a les entitats socials, les dades evidencien que cal un reforçament del sistema de protecció dels col·lectius més vulnerables, com són la infància i la vellesa, perquè amb l'actual "es manté una bossa de pobresa crònica i estructural molt enquistada", apunta en un comunicat el president de la Taula del Tercer Sector, Enric Morist, que insisteix en la necessitat de millorar les "prestacions que garanteixen uns ingressos mínims", en relació a l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, a més de blindar un sistema que asseguri l'actualització automàtica de l’IRSC, l'índex que marca el llindar per rebre una ajuda i que durant més d'una dècada va estar congelat.

També l'ONG Save the Children incideix en el fet que avui dia tenir fills és un "factor de risc", com ho demostra que les llars amb criatures presenten una taxa de pobresa del 28,5% enfront del 18,8% de les que no en tenen. Per combatre aquesta situació, l'entitat aposta per implementar una prestació universal per la criança, ampliar el parc d'habitatges socials i garantir l'accés a les llars d'infants en l'etapa 0-3 anys. En la mateixa línia, Unicef-Catalunya adverteix que les dades posen de manifest que, després de tres anys d'increments de la taxa, la pobresa infantil "no ha tocat sostre" i, a banda d'insistir a enfortir la protecció social, també alerta que en les edats més primerenques la carència material es relaciona amb "més problemes de salut mental", alhora que les famílies també estan en un estrès crònic.

Sense vacances ni carn ni peix

També han disminuït lleugerament les llars que viuen de prestacions i pensions. Si el 2023 un 62,2% rebien una transferència d'aquestes ajudes, un any més tard eren un 60%, sis de cada deu. D'aquestes, el 57% es deuen a pensions per vellesa després de tota una vida treballant i de supervivència i aconsegueixen retallar en 16 punts la taxa de pobresa dels beneficiaris. Per sota queden les famílies que tenen dret a una prestació d'atur (29%) i un 33% més que compleixen els criteris per a altres subsidis.

Com es nota la pobresa? Segons l'Idescat, el 6% de les famílies no poden fer front a menjar carn o peix almenys dos cops a la setmana, en el percentatge més elevat de la sèrie que arrenca el 2019. També empitjora el factor de les vacances: el 30,4% —tres de cada 10 famílies— no poden pagar una setmana d'estada fora de casa, i hi ha els que no poden assumir una despesa imprevista de més de 800 euros, que en aquests sis anys d'anàlisi han passat de ser el 26% al 35% de les llars.