BarcelonaAgendes bloquejades durant dies. Factures, carpetes, excels. Taules senceres plenes de papers. Aplicatius informàtics que es pengen. Desesperació. Trucades de telèfon constants als tècnics de l’administració, auditories i mil dubtes. Aquesta és l’escena que es repeteix a la majoria d’entitats socials quan s’obre una convocatòria de subvencions pública a la qual volen optar. “És un infern”, resumeix una directiva, que afegeix: “La burocràcia se’ns menja”. Aquest panorama es multiplica per les més de 3.000 entitats socials que hi ha a Catalunya i, alhora, per cada un dels projectes per als quals es presenta una subvenció. Però és que, a més, un cop feta tota la paperassa, sovint l’ajuda no arriba a temps.
La setmana passada, la Taula del Tercer Sector Social va denunciar que la burocràcia és tan gran i l’administració tan lenta resolent tràmits que molts dels projectes socials que havien de rebre subvenció ja han arrencat, sense l’ajuda. “Les entitats els tiren endavant endeutant-se, amb pòlisses de crèdit i préstecs, perquè és que, a més, si no comencem a la data prevista després tampoc ens donen l’ajuda”, explica la vicepresidenta de la Taula, Sira Vilardell. “Tenim la percepció que cada vegada hi ha més rigidesa –continua Vilardell–. I a més la interoperabilitat entre diferents finestretes o administracions és nul·la: cada vegada que demanes alguna cosa has de presentar-ho tot de nou”.
Aquesta manera de fer està “asfixiant” les entitats, que asseguren que ja han avançat en conjunt més de 33,6 milions d’euros aquest any per engegar projectes que, en principi, haurien d’estar subvencionats. “És una incertesa brutal, no saber si finalment ho podràs finançar amb una ajuda o no te la donaran”, admet Vilardell.
“Tenim la percepció que cada vegada hi ha més rigidesa burocràtica. I la interoperabilitat entre diferents finestretes o administracions és nul·la" ”
Sira Vilardell Vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya
La situació és, en realitat, semblant a la d’altres sectors d’activitat econòmica, amb la diferència que, en el cas de les entitats socials, afecta directament més d’1,5 milions d’usuaris i famílies vulnerables que atenen a Catalunya. “La burocràcia ara només vol controlar. Vigilar que a ningú se li doni allò que no es mereix”, es queixa Vilardell, que assegura que el sistema hauria de bascular per posar els drets al centre. “Si es té el dret a rebre aquesta ajuda no s'hi han de posar traves, i si un cop sol·licitat se’n fa un mal ús ja ho valorarem”, proposa la vicepresidenta de la Taula.
“L’obsessió” per no donar més del que pertoca, controlar l’accés a les ajudes i evitar el frau també suposa, paradoxalment, segons Vilardell, un malbaratament de recursos per part de l’administració. “Quants diners destinem a controlar que es podrien destinar a altres coses?”, es qüestiona. L’economista i sòcia de Ksnet Elena Costas hi coincideix: “Aquests tràmits volen evitar el frau sense saber si les sospites són certes, mentre que ningú ha estudiat quant de frau es fa en prestacions més flexibles”, apunta.
Traves als més vulnerables
“Es dona per fet que [entitats i persones vulnerables] mentiran per aconseguir les ajudes”, diu Costas, i per això l’administració endureix requisits i tràmits. De fet, el laberint “infernal” que descriuen les entitats es complica tant que ni tan sols els treballadors socials, avesats a tractar amb ajudes i prestacions, saben ajudar els usuaris que acompanyen. “Acabem dedicant una o dues hores per cada tràmit quan ajudem a demanar la renda garantida o l’ingrés mínim vital. És complexíssim i, després de tot el viacrucis, encara t’envien tot de requeriments –lamenta Vilardell–. Ens han tirat enrere tràmits perquè la fotocòpia era en blanc i negre i no en color!”, exclama.
"Molts d’aquests criteris [per accedir a les ajudes] són en realitat prejudicis ideològics vers els joves o les persones pobres” ”
Elena Costas Economista i sòcia de Ksnet
El cert és que només el 28% dels catalans que viuen en situació de pobresa cobren la renda garantida de ciutadania (RGC). L’ajuda estatal de l’ingrés mínim vital (IMV) amb prou feines cobreix el 13% dels catalans pobres i no arriba ni al 6% si s’agafen les persones que estan sota el llindar d’ingressos que dona dret a cobrar-lo. Un estudi recent fet per Ksnet per a la Taula –i del qual Costas és coautora– constata que aquest coixí no arriba per diversos motius, tots relacionats amb la burocràcia. Els beneficiaris no coneixen la prestació, la bretxa digital suposa un greu problema per tramitar-les, la saturació administrativa no ajuda i finalment el garbuix de paperassa que cal recopilar acaba de complicar-ho tot. “Hi ha criteris que no s’entenen, com ara que per rebre una ajuda t’hagis de registrar com a sol·licitant d’ocupació, o hagis de tenir més de 23 anys. Molts d’aquests criteris són en realitat prejudicis ideològics vers els joves o les persones pobres”, afirma Costas, que creu que hi ha mesures molt econòmiques per desburocratitzar, com ara simplificar el llenguatge, enviar informació o recordatoris al mòbil o al correu postal amb missatges senzills per renovar les ajudes o bé reduir incompatibilitats entre prestacions. Altres solucions requeririen canvis legislatius com ara reduir els temps de resposta o els requisits. “Cal tenir en compte que moltes d’aquestes ajudes són de les anomenades d’emergència, per a persones que aquest mes ja no poden pagar”, recorda Costas.
Simplificar és la paraula més repetida a les entitats. “Fa molt de temps que reclamem una finestreta única per acabar amb la paperassa, que és desesperant, sobretot per a les persones més vulnerables”, conclou Vilardell.
![Finestreta Única Empresarial Rubí](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
