La pandèmia cronifica la pobresa

BarcelonaEl sotrac de la pandèmia persisteix amb una pobresa enquistada. Gairebé dos milions de catalans depenen de l'ajuda i els serveis que ofereixen les entitats socials, cosa que suposa un augment del 23% respecte a les últimes dades del 2017: en total 350.000 usuaris nous, que requereixen un acompanyament extra per subsistir, segons l'últim Baròmetre del Tercer Sector Social, que ha presentat aquest dimarts la Taula d'Entitats. L'òrgan ha constatat que la vulnerabilitat no ha tocat fons. Dos terços d'aquestes associacions preveuen incrementar el nombre de persones ateses durant aquest any. "Les famílies s'empobreixen i l'exclusió social severa s'aguditza", ha sentenciat la presidenta de l'entitat, Francina Alsina, que ha reclamat també celeritat per aprovar la llei del tercer sector per enfortir el finançament.

No és només que hi hagi més persones que requereixen aquesta ajuda, sinó que els casos són cada cop més complexos perquè en una mateixa persona o família atesa coincideixen molts factors, com la desocupació, la pobresa, els problemes d'habitatge o els de salut mental. En el postcovid, les entitats també detecten que els efectes de les restriccions perviuen en moltes persones grans, que van perdre activitats i referents socials i no les han recuperat. Són, de fet, el col·lectiu més nombrós d'usuaris, amb un 26% de les persones ateses, seguit del dels discapacitats (20%) i la infància (13%), mentre que en l'anterior baròmetre, el del 2017, els grups més nombrosos eren, per aquest ordre, menors, persones amb discapacitats i gent gran.

Joves aïllats

Un altre factor que amoïna el sector és l'aïllament entre els més joves, ha apuntat la vicepresidenta de la Taula, Rita Grané, que ha subratllat que cada vegada hi ha més població jove que malviu al carrer o en infrahabitatges (naus, pisos ocupats, barraques...) i han de rebre prestacions socials. Amb tot, si hi ha una cosa que no canvia és que la pobresa afecta sobretot les dones adultes, fins a representar el 54% de les atencions. "Arran de la pandèmia, les famílies no poden ajudar a aquestes persones, que han perdut la feina i els costa remuntar", ha indicat Grané.

Pel que fa a la diferència geogràfica, el baròmetre ha analitzat fins a 32 indicadors per fer la radiografia de l'exclusió social. El resultat és que Tarragona és la demarcació amb més complexitat social. Per una banda, és la que té, proporcionalment a la seva població, més persones vulnerables (famílies monoparentals o nombroses, per exemple), més persones discapacitades reconegudes o que no poden treballar, sigui perquè no tenen edat per fer-ho o tenen una baixa permanent. A això s'hi afegeix que és en aquesta zona on les entitats del tercer sector són més petites i, per tant, amb poca capacitat econòmica. En aquest rànquing de vulnerabilitat, segueixen Girona (la que té menys renda per càpita, en part per la temporalitat dels contractes vinculats al turisme, però amb unes associacions molt fortes), Lleida i Barcelona.

El gran repte del sector és aconseguir estabilitzar els pressupostos i acabar amb l'endeutament històric que ha fet que s'hagin deixat d'oferir serveis essencials o se n'hagin limitat per poder quadrar números. El 36% de les entitats tenen un deute de l'administració pública, en especial de la Generalitat. En aquest sentit, l'esforç fet a la pandèmia, l'infrafinançament estructural i històric i la dependència de l'administració pública han escanyat aquestes associacions, que han de fer mans i mànigues per sobreviure i no abaixar la persiana. La "perversió del sistema", ha advertit Alsina, és que les entitats han de demanar als bancs pòlisses de crèdit i pagar-ne els interessos, sense poder-los imputar a la subvenció o el concurs. "Som entitats sense ànim de lucre, però no amb ànim de pèrdues", ha advertit.