Sonia Fuertes: “No tenim urgència per desempadronar de les seus de les ONG”
Comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona
BarcelonaLa decisió de l'Ajuntament de Barcelona d'eliminar els empadronaments en entitats socials ha posat la ciutat al focus del tercer sector en una qüestió que fins ara havia quedat al marge. A diferència d'altres, l'Ajuntament barceloní s'ha caracteritzat per donar d'alta els residents sense qüestionar aspectes que per a altres consistoris són l'excusa per denegar-ne l'alta. La comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, lamenta la solitud de Barcelona i les crítiques que rebudes per la mesura.
¿L'Ajuntament està modificant la seva política d'empadronaments?
— No, la política no està canviant en cap cas, ni la concepció ni l'orientació. El que passa és que fa mesos, si no anys, que treballem en afinar el circuit, perquè havíem advertit un creixement de les situacions d'exclusió residencial, que són nombroses i molt diverses.
Per què comencen l'ordenació amb aquestes 1.700 persones, les més vulnerables?
— No, és que no s'ha començat per aquestes persones. Estem definint molt bé un circuit en què intervenen molts serveis, des d'equips de carrer fins a serveis socials, i al final el que quedava era parlar dels empadronaments en seus d'entitats.
¿Entén tota la polèmica i la sorpresa que hi ha hagut entre les entitats?
— Tot s'ha descontextualitzat. I em sap greu, perquè tenim canals oberts amb les entitats en què els havia plantejat la voluntat de regular l'empadronament en seu. Potser no vaig anunciar que hi hauria una carta i en aquest punt la comunicació hauria estat millorable, però se'ls havia plantejat prèviament. Al final són poques entitats amb molta gent empadronada i, de fet, elles mateixes admeten que en alguns casos hi han perdut el contacte. Aquest tipus d'empadronament ja no té lògica de proximitat o de gestió.
¿S'ha abusat d'aquesta via?
— De cap manera. No podem qüestionar la professionalitat de les entitats o la seva voluntat en la defensa de drets. No estic jutjant perquè sé que hi incideixen molts factors, entre d'altres que quan tens una persona al davant intentes fer-li les coses fàcils. Però igual generes una distorsió o una disfunció, i hem de pensar en altres sistemes que no siguin les seus [de les entitats]. Aquesta via es va oferir en un moment donat perquè era potser una modalitat que donava una resposta ràpida a certs problemes. Però ara que estem ordenant tot el procés, fent un circuit amb tots els serveis de l'Ajuntament, fent-hi entrar serveis socials, el SAIER [servei d'atenció a sol·licitants d'asil i immigrants], els equips especialitzats de carrer, també és el moment de fer un circuit ordenat. Ara hi ha molts més serveis, i això permet fer un circuit que està més a prop de les persones i vehicular-les a través del circuit ordinari, que, a més, és el que la llei també et demana. Les persones s'han d'empadronar amb el màxim de fidelitat allà on viuen.
Les entitats expressen cert temor que aquestes persones quedin desprotegides. També ho ha fet la Síndica de Greuges, que ha demanat una moratòria per iniciar les baixes.
— Tothom ha de tenir la tranquil·litat que nosaltres no tenim una urgència, no tindria cap sentit. El missatge no era tant per a les persones que estan efectivament empadronades a les entitats com per a la regulació del futur. No deixarem ningú desemparat pel tema del padró. Volem millorar el padró, així que seria un contrasentit anar amb presses, o sigui que si necessitem sis mesos, ho farem en sis mesos. Aquest no és el tema. El tema és que això a partir d'ara no es pot fer.
A la carta que l'Ajuntament va enviar a les entitats es fixava el mes de juny i un termini de dos o tres mesos.
— A partir del juny no es començarà a donar de baixa. Ens veurem abans amb les entitats que hi ha al Consell de Migracions, la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar i la Xarxa d'Assessorament Jurídic a Persones Nouvingudes per poder treballar conjuntament. La setmana vinent tindrem una reunió i, per descomptat, jo inclouré aquest tema en l'ordre del dia, i atendrem les casuístiques i després prendrem decisions.
¿A les persones que no puguin localitzar les donaran de baixa directament?
— Hem de veure qui són aquestes persones. Ara mateix crec que és prematur. Però no podem fer coses que puguin lesionar els drets de les persones. Parlem amb les entitats i mirem de quina manera resolem els problemes concrets. Nosaltres som els primers interessats en fer que la gent no perdi el dret del padró. Som conscients dels efectes de ser o no al padró.
Hi ha 46.000 persones empadronades sense domicili fix, 10 vegades més que el 2016. A què ho atribueix?
— El problema de l'habitatge és preocupant, i una de les possibles causes que expliquen aquest creixement és, sobretot, l'increment d'habitacions rellogades, una situació molt concreta de precarietat. Aquesta és una hipòtesi, i aquestes dades mostren l'esforç de ciutat per afavorir el dret a l'empadronament dels residents com a porta d'entrada a drets bàsics. Hem de saber quanta gent viu a la ciutat, per tenir-ne dades, per al coneixement. No sé si els altres municipis ho tenen i tenen la voluntat de fer-ho públic.
¿Les reticències a empadronar d'Ajuntaments metropolitans provoquen un efecte crida a Barcelona?
— No m'agrada aquest concepte. Barcelona no fa un efecte a crida. Barcelona fa polítiques socials que hem de fer tots els Ajuntaments. Crec que hem de ser molt curosos perquè es pot associar que per no rebre l'efecte crida no hem de fer tantes polítiques socials. No, les persones tenen necessitats. No les tenen perquè s'obri un menjador social o dutxes. És al revés. Has d'obrir serveis per cobrir necessitats. Quan no es donen serveis, amb una voluntat més o menys clara, el que es fa és fer fora les persones. Si tu realment vols fer una expulsió de situacions vinculades a la pobresa, no dones serveis.
Què en pensa, del fet que hi hagi Ajuntaments que conviden els sensellar a anar-se'n a Barcelona per trobar serveis?
— Ho sap tothom, però no vull centrar-me en això. Ho hem d'intentar expressar també en positiu, dir que necessitem espais de treball per generar unes polítiques socials que no estiguin alhora promovent inequitat territorial. De vegades la gent no té clar com resoldre-ho perquè hi ha qüestions també molt tècniques, o depèn de la persona que atén en aquell moment a serveis socials, que potser busca ajudar la persona. I també hi ha, com deia, la necessitat de moure's per buscar serveis on hi ha serveis.
¿Caldria un pacte entre municipis per evitar aquest trasllat de persones buscant serveis?
— La Generalitat està fent un decàleg i els municipis hem de crear espais comuns de coneixement. Hem de fer una distribució racional, equitativa, de recursos, no d'acord amb les persones que hi viuen al carrer, perquè això és la gran trampa, sinó d'acord amb el nombre de població del municipi. Llavors, a partir d'aquí, Barcelona és evident que tindrà més recursos.