"No m'arriba per al peix, que sempre està car": Càritas alerta que hi ha més pobresa que abans de la pandèmia

BarcelonaSi no fos per l'ajuda de Càritas, Sandra T. no sap com se'n sortiria. Colombiana de 42 anys, va arribar a finals de novembre de l'any passat amb l'objectiu marcat de trobar un bon tractament per a la malaltia congènita que pateix la seva filla de 7 anys. Totes dues es van instal·lar temporalment a casa d'un compatriota de franc i van anar tirant d'estalvis, però lamenta que "està tot tant car que els diners no rendeixen". Una persona coneguda va adreçar-la a l'ONG de l'església, on ha trobat ajuda per costejar els pròxims tres mesos de lloguer –paga 400 euros per una habitació–, 200 euros d'ajuda per comprar menjar a través del que es coneix com a "moneder virtual" i, a més, la nena ha pogut matricular-se en una escola concertada ordinària. Amb tot, l'increment de preus del menjar a causa de la imparable inflació fa que la família hagi de fer mans i mànigues per arribar a cobrir les despeses imprescindibles i bàsiques. Aquesta dona admet que no hi ha espai per a capricis ni extres de cap mena, però que remenant sempre acaba trobant alguna oferta. Diu que la prioritat és el benestar de la petita, a qui no li falta de res. "Compro aliments bàsics, però no m'arriba per al peix, que sempre està molt car", relata.

El principal problema de la dona és que no té permís de residència i, per tant, no pot accedir a un contracte laboral ni tampoc a cap de les prestacions que donen els serveis socials o les administracions públiques. No té dret ni a la renda garantida de la Generalitat ni a l'ingrés mínim vital de l'Estat. L'únic que pot fer és afegir als ajuts que li dona Càritas els petits ingressos que aconsegueix de fer feines aquí i allà. De moment, poca cosa. Un parell d'hores netejant o cuidant persones dependents, o alguna clienta que li reclama tallades de cabells o fer-li les ungles. "No tinc res fix –explica–. Perquè sense documentació no tinc cap possibilitat de trobar una feina estable". Això fa que li sigui impossible poder estalviar, tot i que necessita poder fer un raconet per pagar deutes i ajudar la família que s'ha quedat a Colòmbia.

Una de cada tres famílies amb infants o adolescents està en risc de pobresa

La família de la Sandra entra dins del grup del 32% de famílies amb menors d'edat que, segons les dades de l'INE, està en risc de pobresa o exclusió social. Són especialment vulnerables a aquests riscos les famílies monoparentals (un 49,2%). La radiografia que en fa Càritas Catalunya també és molt dramàtica, perquè ha fet un 17% més d'atencions a tot el país respecte a abans de l'esclat de la pandèmia. Així, més de la meitat de les famílies catalanes que atén Caritas no poden portar una alimentació adequada i el 80% dels usuaris de l'entitat han hagut de deixar de comprar aliments frescos els últims mesos a causa de l'augment de preus. En tot el país, Caritas va atendre 103.946 famílies l’any 2022, i d'aquestes, el 50% eren famílies amb infants i adolescents. El 18% de les famílies eren monoparentals. "Aquest fet pot afectar l'accés a oportunitats" i perpetuar la situació de pobresa dels infants durant les diferents etapes de la vida, segons afirma Francesc Arnáez, portaveu de Càritas Catalunya.

A les famílies ateses hi viuen 249.182 persones, un augment del 5% respecte a l’any anterior, i gairebé una de cada cinc són infants. El 30% de les persones que han rebut ajuts de Càritas tenen menys de 30 anys. Des de l'organització caritativa avisen que la precarietat laboral és "un dels grans problemes estructurals" que generen exclusió social. La Fundació FOESSA, impulsada per Càritas, adverteix que 127.000 famílies catalanes tenen tots els seus membres actius a l’atur i que més de 74.000 famílies no tenen cap ingrés, però fins i tot les famílies on la persona sustentadora principal té una ocupació no se salven de caure en l’exclusió.

L'altre gran problema estructural és l'accés a habitatge, i és que gairebé el 50% de les persones ateses no tenen habitatge digne. "No podem deixar que la satisfacció d'aquest bé de primera necessitat depengui del mercat", ha dit Rafael Allepuz, director de Càritas Diocesana de Lleida.

Les dones (58%) i els immigrants (72%) són els col·lectius que més ajuda han rebut de Càritas Catalunya per la situació de vulnerabilitat que pateixen. Fins a un 34% dels atesos estan en situació irregular, cosa que dificulta o fins i tot impossibilita l'obtenció d'ajuts. Però això és un tret habitual entre els atesos, ja que només el 8,2% de les famílies ateses són perceptores d’una renda mínima (renda garantida de ciutadania o ingrés mínim vital).