Drets socials

Mig centenar de persones al carrer per un desallotjament forçós a l'Eixample de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona assegura que ha forçat el buidatge de la finca de deu pisos perquè no complia els mínims per viure-hi

Persones desallotjades esperen amb les seves pertinences al carrer.

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha desallotjat una finca del número 28 del carrer Muntaner ocupat per mig centenar de persones al·legant perill per a la seguretat i per la falta de condicions per viure-hi. Els ocupants, la majoria homes procedents del Senegal sense papers, tot i que també n’hi ha amb els permisos de residència vigent, s’han quedat al carrer. “I ara què farem? Només ens queda dormir al ras, almenys a dins estàvem sota sostre”, afirma Karima Belmaati, embarassada de quatre mesos, que esperava alguna alternativa dels serveis socials enmig d’un gran dispositiu policial de la Guàrdia Urbana, que ha tallat totalment el tram del carrer entre Diputació i Gran Via.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona informen que la finca estava ocupada des de feia temps i els serveis socials municipals feien seguiment de bona part dels ocupants. Prèviament al desallotjament, havien derivat a un altre habitatge una mare amb dos fills menors i estaven a sobre de la situació d’una segona embarassada. Als desallotjats se’ls ha donat un document amb l’ordre de buidar l’edifici i l’adreça d’un centre d’atenció d’emergències al carrer Pujades, però a hores d’ara encara es desconeix el detall de l’oferta i els que podran acollir-s'hi.

El desallotjament forçós s’ha produït a les 8 del matí quan a l’edifici –una finca de deu pisos– hi havia unes 45 persones, i una desena més eren fora. És el cas d’un noi que se n'ha assabentat quan la policia i la comitiva judicial ja eren a la porta i no l’han deixat entrar. A dins del pis que ocupava hi guardava totes les seves coses i la documentació, que temia haver perdut.

Dispositiu policial per al desallotjament de la finca del carrer Muntaner.

Segons els ocupants, la finca tenia llum i aigua i, malgrat que admeten que hi havia alguna deficiència, qüestionen que l’alternativa sigui deixar-los sense un sostre a les portes de l’hivern. Cheikh Drame, president de SOS Racisme, l’entitat que ha donat l’alerta al saber el desallotjament, ha afirmat que molts dels desallotjats són migrants nouvinguts, que treballen en feines molt precàries i que van i venen per buscar-se la vida al camp, a la ferralla per tot Catalunya o a Andalusia.

Astou Sow és una noia amb documentació en regla que es lamentava de la seva sort. Resident i empadronada a Girona, feia uns mesos que estava ocupant un dels pisos buits, on havia aterrat per la impossibilitat de pagar un lloguer a la ciutat, malgrat que treballa. “Li haig de dir a la meva cap que jo avui potser no puc anar a la feina”, deia visiblement nerviosa. Preveia deixar el pis a partir de la setmana bé, quan se li acabava el contracte laboral. “Puc tornar a Girona, però la meva idea era acabar bé a la feina”, afirma.

També una altra dona que s’ha quedat al carrer es veia sense ànim de passar ni una sola nit al carrer pels riscos que corren les dones, més vulnerables i objecte de violència. Avui treballa a la tarda i també estava pensant com buscar un document que confirmés la seva precària situació. “Jo podria pagar un lloguer social, però no els preus que em demanen”, es lamentava.

A l’operatiu de desallotjament hi participen agents de la Guàrdia Urbana, dels Mossos d’Esquadra i un dispositiu de serveis socials per atendre les persones que ho requereixin.

stats