Sensellarisme

Més de 16 anys dormint al carrer: "Per a la gent no vals res, et menyspreen"

Arrels alerta que la meitat dels sensesostre a Barcelona fa més de dos anys que estan en aquesta situació

Jose Luis es una persona sense llar
4 min

BarcelonaEl José Luis fa més de 16 anys que viu al carrer. Nascut a Santa Cruz de Tenerife ara fa 53 anys, va venir a viure de ben petit a Barcelona. Era restaurador de mobles i quadres, tot i que sobretot es dedicava a conduir tràilers. "He estat a totes les fronteres i he viatjat per tot Europa", explica. La seva vida, però, va canviar dràsticament quan va descobrir que la seva dona, amb qui feia 22 anys que estava casat, l'estava enganyant amb un altre home. "Jo no ho sabia. A més, aquest home li pegava, a ella i a una cosina germana seva. El vaig punxar amb un pelador de patates i em van condemnar a 16 anys de presó", recorda. Tot i que aquests 16 anys es van reduir a 7, quan el José Luis va sortir de la presó ningú li donava feina i havia deixat el pis a la seva exdona. "També vaig tenir la desgràcia que quan vaig sortir de la presó els meus pares van tenir un accident i van morir tots dos", diu. Des d'aleshores, la seva vida consisteix a sobreviure.

La del José Luis és només una de les més de mil històries de subsistència i vulnerabilitat que hi ha darrere de cadascuna de les persones que dormen als carrers de Barcelona. Segons l'informe que ha publicat aquest dimarts Arrels Fundació, hi ha 1.064 persones dormint al ras cada nit, una xifra que l'entitat considera "de mínims", tenint en compte que hi ha persones que s'amaguen. De fet, segons Arrels el nombre de persones que dormen a la intempèrie no ha baixat del miler en els últims tres anys, i si es compara amb les 658 persones que es van localitzar en el primer recompte que es va fer l’any 2008, la xifra ha crescut un 62% en els últims 13 anys. A més, si s'hi sumen les persones que pernocten en assentaments informals i en recursos d'institucions públiques i privades, la xifra dels sensellar s'eleva a 4.737.

Les 289 entrevistes fetes la nit del 10 de juny del 2021, a partir de les quals s'ha elaborat l'informe, permeten conèixer una mica més qui viu als carrers de Barcelona. El 91% són homes, tenen una mitjana d'edat de 43 anys, 7 de cada 10 han nascut fora de l'Estat, es concentren sobretot als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí i de mitjana fa 4 anys i 8 mesos que viuen al carrer. En aquest sentit, una de les principals diferències respecte als censos anteriors és l'augment del nombre de persones que fa més de dos anys que dormen al ras, ja que ha passat d'un 33% el 2019 a un 47% el 2021.

"Em desperto al carrer, al costat de l'Hospital del Mar. Agafo l'autobús –ara fa tres mesos que soc pensionista i el puc pagar– i vinc cap a Arrels. Passo el matí aquí, i després vaig a dinar al Paral·lel, on em donen menjar, tot i que insuficient. A la tarda em quedo per la Fundació o vaig a la platja", relata el José Luis, que repeteix aquesta rutina gairebé diàriament des de fa 16 anys. Com ell, l'11% de les persones enquestades fa més de deu anys que viuen al carrer. És la pitjor xifra de la sèrie històrica, que se situava entre el 5% i el 9%.

Deteriorament físic i mental

Viure al ras és sinònim d’escurçar els anys de vida i d’agreujar malalties físiques i mentals. Des d'Arrels constaten que hi ha una relació directa entre viure més temps al carrer i patir una situació de vulnerabilitat alta i un deteriorament més greu. Això es fa palès sobretot a partir dels 6 mesos vivint-hi, ja que augmenta significativament el nombre de persones que reben agressions físiques i verbals, que són amenaçades, que fan ús de la violència i que són forçades o enganyades a fer coses que no volen fer. "M'han agredit, i m'han fet coses impensables. Fins i tot m'han intentat violar", diu el José Luis.

L'informe subratlla que les agressions a les persones sense llar tenen una tendència a l'alça i en el cens del 2021 s'arriba a la xifra màxima d'un 46% que admeten haver-ne patit. "No et sents mai segur. He estat dormint en molts llocs a Barcelona, i venen cada dos per tres a molestar-te i robar-te. «Però què em vols robar?» Com a màxim es poden endur un sac de dormir i una manta", lamenta el José Luis. Així mateix, explica que també li fan mal "les mirades i la indiferència de la gent". "Per a ells –afegeix– no vals res. Et menyspreen".

Pel que fa a la salut, un 43% de les persones entrevistades manifesten tenir algun problema, i un 26% tenen alguna malaltia crònica de fetge, ronyons, cor, estómac o pulmons. "Vaig agafar tuberculosi a la presó, i ara la tinc crònica. També em fan molt mal els peus, tinc rampes tot el dia. I he perdut la visió d'un ull", explica el José Luis. I una dada que creix especialment és el nombre de persones sense llar amb problemes de salut mental, una xifra que puja fins al 18%: això és el doble que al cens de l’any 2019 i el quàdruple que en el del 2016. 

stats