Més de 66.000 infants a Catalunya estan en llistes d'espera de salut
El 70% dels menors no reben les prestacions que li tocarien, segons un informe la síndica de greuges
Barcelona"Les llistes d'espera en salut amb infants i l’existència d’incompliments dels temps màxims d’espera garantits representen una vulneració del dret de l’infant a gaudir del nivell de salut més alt possible". La reflexió la fa síndica de greuges, l'advocada Esther Giménez-Salinas, en el seu informe anual sobre la infància. I posa xifres a la problemàtica: el setembre de 2022, hi havia més de 50.000 infants i adolescents pendents de consultes externes (un 10,9% de les persones en aquesta situació), més de 4.000 pendents de proves diagnòstiques (2,6%) i més de 12.000 més pendents d’intervencions quirúrgiques (6,5%). Giménez-Salinas denuncia que aquestes dades són lleugerament pitjors que les del 2021 però en la línia dels anys precedents, de manera que no hi ha hagut "una millora substancial de les llistes d’espera en salut dels infants en els darrers cinc anys", conclou. Pel què fa al temps mitjà d’espera dels infants i adolescents per a les proves diagnòstiques (87 dies) i per a les intervencions quirúrgiques (147), les xifres tampoc han experimentat una "millora significativa" en els darrers anys.
Al marge d'aquesta qüestió, l'informe posa l'accent en altres temes, com en el fet que relacionar-se amb l'administració pública pot suposar entrar en un laberint de visites, de documentació duplicada, certificats, tràmits presencials i virtuals. Un maldecap que, en el cas de no conèixer l'idioma, no tenir connexió a internet o no dominar el llenguatge de la burocràcia es fa gairebé impossible. Per això, la síndica de greuges demana fer una administració "més amable" amb la ciutadania "encara que sigui per dir-li que no" i retreu a les administracions que no comparteixin dades dels ciutadans —Hisenda, Seguretat Social, padrons— per evitar-los haver de demanar "10 vegades el mateix document".
En aquest sentit, Giménez-Salinas reclama que si el funcionari de torn detecta que una persona té problemes per entendre un formulari, l'ajudi. A més, perquè augmenti el nombre de beneficiaris de les prestacions socials que hi ha en vigor, també ha instat els funcionaris a fer-ne una "cerca activa" perquè sovint els que més les necessiten no saben ni que existeixen o com fer els tràmits.
La reflexió de la síndica ve a torn perquè en el seu informe anual de la infància ha detectat que en els últims cinc anys la pobresa entre els menors d'edat ha crescut un 15%, en una tendència que es manté a l'alça malgrat que les administracions públiques han augmentat també les seves partides per fer polítiques específiques per a infants. En aquest sentit, com passa amb els adults, el 70% dels menors pobres de Catalunya no cobren la renda garantida de ciutadania, l'instrument creat pel Govern, precisament, per donar a les famílies en situació vulnerable una ajuda per fer front a les despeses bàsiques. De fet, assenyala que un cop fetes les transferències d'aquests ajuts a les persones que ho necessiten, la taxa de pobresa només es retalla en un 30%, la meitat de la mitjana europea.
Per què no arriben les ajudes
Si hi ha fins a un 37% més inversió pressupostària per a la infància i menys menors a causa de la progressiva davallada de naixements, què està passant? Per què no arriba aquesta renda, que tant el tercer sector com la sindicatura coincideixen a assenyalar que és una bona eina per a la cohesió?
Tres són els punts que assenyala la síndica per donar una resposta. Afirma que no falten recursos sinó que se'n fa un mal repartiment perquè les inversions són lineals, és a dir, es planegen sense focalitzar-se en el col·lectiu més vulnerable, que, amb l'augment de preus i la precarització del mercat laboral, és el que més pateix per mantenir un nivell de vida digne, fins i tot a l'hora de cobrir necessitats bàsiques. Per exemple, el 46% de les criatures pobres no tenen beca menjador.
Alhora, els requisits exigits deixen fora de l'ajuda una bossa important de migrants en situació irregular o els que no tenen prou temps acreditat de residència a Catalunya. A tot això, a més, s'hi afegeix el "disseny" en els tràmits per demanar aquestes ajudes, és a dir, la burocràcia.
L'informe també analitza la qualitat dels serveis de salut mental infantil i juvenil i l'atenció precoç. El diagnòstic no sorprèn perquè famílies, professionals i entitats fa temps que es queixen: la síndica incideix en el fet que no s'atenen prou bé les necessitats d'aquestes menors amb problemes perquè no hi ha prou especialistes, han d'esperar molts mesos a ser atesos i, un cop han entrat en el circuit, les visites no són amb la freqüència desitjada. I en el cas de les famílies pobres, no tenen capacitat per buscar una alternativa al sistema públic, afegeix.
