La meitat de les criatures pobres queden fora de les ajudes

BarcelonaUns 200.000 menors d'edat, aproximadament la meitat dels vulnerables, queden fora de la protecció social, ja que les seves famílies no reben ni l'ingrés mínim vital (IMV) ni la renda garantida de ciutadania, les dues grans prestacions mínimes creades per evitar que la població visqui en la misèria. En el cas de la renda, que la dona la Generalitat, el percentatge d'exclosos puja fins al 75%. Són dades que la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, recull a l'informe anual sobre els drets dels infants que ha presentat aquest dilluns al Parlament i en què reclama al Govern la creació d'una renda econòmica per a les criatures pobres, com ja fan països europeus, i també s'hi ha mostrat favorable en alguna ocasió el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. "Com que no hi ha recursos il·limitats, hem de prioritzar els més vulnerables", ha matisat.

La síndica estima que 400.000 nens i nenes són pobres, aproximadament el 30% del col·lectiu, una xifra que s'incrementa fins al 55% en el cas dels adolescents. D'aquests, es calcula que uns 140.000 pateixen una pobresa greu, però la renda garantida només cobreix poc més de 34.000 i, pel que fa a l'IMV, en els quatre anys que porta en vigor n'ha beneficiat un total de 94.000. Les entitats socials ja fa anys que reclamen més agilitat i canvis en els criteris de concessió d'aquestes prestacions mínimes per tal de no deixar enrere els col·lectius més desfavorits.

En l'informe, una mena de l'estat de la qüestió de la infància a Catalunya, Giménez-Salinas retreu que, malgrat els discursos, els drets dels menors no estan al centre del debat, i ha argumentat que més enllà de mancances econòmiques la vulnerabilitat també passa per falta d'un habitatge amb condicions dignes, les dificultats per fer activitats de lleure, les desigualtats d'accés a l'etapa d'educació 0-3 anys o les llistes d'espera per atendre la discapacitat.

Són aquestes mancances les que duen la síndica a proclamar que cal "trencar el cercle de vulnerabilitats" que fa que un gran percentatge de la infància de Catalunya creixi sense les necessitats bàsiques cobertes, ja sigui per la falta de recursos econòmics o per "qüestions culturals" de les seves famílies. Per això, Giménez-Salinas advoca perquè la renda garantida de ciutadania canviï els criteris i "discrimini les famílies amb infants" perquè és un grup que requereix una protecció especial.

Però, més enllà dels diners, en forma de complement per a infant o amb una prestació específica, la síndica també reclama que hi hagi un "acompanyament" de part dels equips de serveis socials cap a aquestes famílies vulnerables per tal d'ajudar-les a sortir del risc de la pobresa.

En aquesta línia d'atendre les criatures més vulnerables, la síndica també ha advertit que la política d'"inversions lineals" del departament d'Educació no és eficient per retallar les desigualtats. Així, ha avisat que la gratuïtat a I2 (per als dos anys) no està arribant a totes les famílies que ho necessiten: només el 14% de les famílies migrants porten els fills a la guarderia, enfront del 44% de les famílies autòctones. Per això aposta perquè per a l'I1 sigui de franc per a les famílies que més ho necessiten, perquè aquesta etapa infantil és "imprescindible per a l'ascensor social", ha dit.