L'última abraçada del Raval a la Viqui

Barcelona"L'església no dona més de si, però som on la Viqui volia". Quan Peio Sánchez, el rector de la parròquia Santa Anna del Raval, ha pronunciat aquesta primera frase, a la basílica barcelonina encara hi havia desenes de persones intentant trobar un petit forat on encabir-se. "Avui s'hi havia de ser", subratllava una dona gran asseguda en una cadira plegable. S'hi havia de ser per acomiadar, com ella volia, Viqui Molins, la monja del carrer que va traspassar el 20 de febrer després de dedicar la seva vida a ajudar centenars de persones en situació de vulnerabilitat.

"La il·lusió de la Viqui era que l'acomiadéssim aquí perquè aquesta és l'església que sempre està oberta a tothom", ha insistit amb orgull el rector, davant l'espai on Molins va impulsar l'hospital de campanya que durant anys ha estat refugi dels més vulnerables de la ciutat. L'onada de solidaritat que va liderar la monja ha fet que una hora abans de començar el seu comiat –ella preferia veure-ho com una pregària d'homenatge– tots els bancs de la petita església del Raval fossin plens. Però la falta d'espai no ha estat un impediment perquè Barcelona fes una última abraçada a qui molts han considerat "mare, àvia i, sobretot, amiga". "Segur que serà un moment entranyable, tots teniu records amb la Viqui, però sobretot teniu les seves abraçades", ha dit el mossèn durant una cerimònia sentida que fins i tot ha tingut moments per recordar com era de "trapella" Molins en el seu dia a dia.

Al temple s'hi han acostat centenars de persones que la coneixien, personalitats com el conseller de Justícia Ramon Espadaler, els regidors de l'Ajuntament de Barcelona Albert Batlle i Damià Calvet, els periodistes Antoni Bassas i Albert Om i la cantant Marina Rossell. Però sobretot han vingut a dir adeu per últim cop a la Viqui moltes de les persones a les quals havia ajudat.

"Tenia la capacitat d'ajudar amb bellesa. Una bellesa que dona dignitat a l'hora d'ajudar els altres", ha descrit amb cura una dona entre els presents durant el torn de pregàries espontànies. El missatge i la tendresa s'han repetit amb diverses fórmules durant les gairebé dues hores de cerimònia: "Era impossible no riure amb ella. Vull demanar al Senyor que hi hagi més Viquis que facin una Església més alegre i creient", ha pregat una dona jove.

L'Anna, una de les treballadores socials que van acompanyar la monja en la seva tasca solidària durant més de dues dècades, ha recordat com Molins els va ensenyar "que els preferits de Déu eren els exclosos de la societat". "Em vas ensenyar a escoltar amb els ulls i veure com brilla una persona vulnerable. A veure aquella brillantor que només veu Déu, i a anar amb l'amor sempre per davant", ha detallat mentre molts dels presents assentien amb el cap.

"La manta que t'abraça i et fa sentir a casa"

Al comiat més d'una vintena de persones han volgut pronunciar unes paraules d'agraïment per la tasca de la monja del carrer. Una d'elles ha estat la Nel·li, en representació de les desenes de dones que Molins va ajudar a l'Espai Dones de Santa Anna. "Gràcies per mostrar el camí a tantes dones i ensenyar-nos que podem arribar on vulguem", ha agraït. A la Nel·li l'ha seguit la Fausia, una noia musulmana que ha recitat un fragment de l'Alcorà des de dalt del presbiteri per mostrar com la Viqui "ajudava a tothom, cregués el que cregués".

Un dels moments en què més s'ha reflectit la tasca de Molins ha estat gairebé al final de l'homenatge. Un grup de joves que ronden la vintena han sortit a explicar per què eren aquesta tarda a la parròquia. Són nois que viuen en les llars d'oportunitats que la monja va impulsar per ajudar joves vulnerables perquè tinguin un sostre i, en definitiva, una llar. La Maria, en representació de tots ells, ha volgut oferir una manta entre les desenes d'objectes que els barcelonins han deixat com a ofrena a la taula del centre del temple on cada dia esmorzen, dinen i sopen unes 400 persones que viuen una situació d'exclusió social.

"Volem deixar una manta perquè representa el que la Viqui va ser i serà sempre a la nostra vida: aquella manta que t'abraça i et fa sentir com a casa", ha explicat la jove. "Ella ens estimava com si fóssim els seus nets i, lluny de casa, les seves abraçades ens donaven consol i alegria. El que has plantat en nosaltres amb el temps brotarà: sempre t’estimarem", ha afegit.

El final del comiat de Molins ha estat exactament el que ella volia: Marina Rossell ha entonat el Virolai, però la seva veu ràpidament s'ha fos entre la dels centenars de persones que s'han congregat a l'església de Santa Anna per fer una última abraçada a la Viqui, la monja que els hi va donar tot.